Marsella 2023

Marsella, divendres 21 de juliol de 2023

El vaixell ha arribat al port Marsella a les nou del matí. La Berta i jo ja hi havíem estat el maig de 2015, també en un creuer, amb la nostre amiga Adelina i també ho vaig reflectir en aquests quadernsdeviatge a «Creuer pel Mediterrani» de l’1 al 7 de maig de 2015. Aquest cop comencem la nostra ruta cap a les illes gregues en aquesta ciutat que va ser fundada pels grecs l’any 600 a.C. i em sembla un bonica coincidència.

Basílica Catedral de Sainte Maria Majeure

Avui hem anat al centre des del port amb un autobús gratuït que passa cada 45 minuts. Sortint del vaixell hem seguit una línia verda fins a la parada i l’autobús ens ha deixat dins el port comercial, però molt a prop de la Basílica Catedral de Sainte Maria Majeure, coneguda a Marsella com La Major. Es un edifici imponent d’estil romànic- bizantí. Va ser construïda seguint els plànols de l’arquitecte Léon Vaudoyer a la segona mitat del segle XIX (1853-1893), durant l’època del gran creixement de la ciutat en tots els sentits i es coetània de grans construccions a la ciutat com l’Estació Saint-Charles (1848), el Palau de la Bourse (1852), el Palau Longchamp (1862), el Palau del Pharo (1854) i la Basílica Notre Dame de la Garde (1864). Ens endinsem a la catedral trepitjant els magnífics marbres dibuixats al terre, sabem que poden suportar el nostre pas, però tenim una sensació estranya al caminar sobre tanta bellesa.

Quartier du Panier

Sortint de la Major ens endinsem pel Quartier du Panier (El Barri de la Cistella), un barri multiètnic que des de fa segles ha anat acollint emigrants. Avui en dia es una barreja de locals de disseny amb cases velles i moltes pintures murals, grafitis molt ben fets que envelleixen els carrers. Arribem a la Vieille Charité, un magnific edifici del s XVII construït sobre plànols dels germans Puget per ubicar els pobres natius de Marsella. Son quatre ales amb porxos i tres nivells de galeries que servien com a llar dels pobres i que rodegen una capella d’estil barroc. Està construït en una pedra que s’anomena «la corona», una pedra rosa y blanca extreta de la Corona, al nord de Marsella. Actualment hi podem trobar el Museu Arqueològic Mediterrani i el Museu d’Art Africà, Oceànic i Amerindi.

Vieille Charité

Quasi que amb això la Berta ja n’ha tingut prou, però quan anàvem cap a la Canebièra hem vist el trenet que ja havíem agafat l’altre vegada que havien estat a Marsella i fem el circuit 1. El petit tren va pel Port Vell a buscar el Fort de Sant Nicolau, el Pharo i la Platja des Catalans per agafar el Passeig Marítim de la Corniche fins a una Estàtua del David de Michelangelo. En aquest recorregut podem veure la Porta d’Orient, les Illes de Frioul i el Castell d’If. També podem veure la Villa Valmer i el Chateau Berger que actualment es un centre de talasoterapia. El tren ens ha portat fins a Notre Dame de la Garde des d’on hem tingut unes magnifiques vistes, hem baixat del tren i hem pogut fotografiar el Castell d’If on Alejandro Dumas va situar la presó pel Conte Montecristo. Hi ha un gran mirador que rodeja a Notre Dame de la Garde, construïda al 1214, reconstruïda al s XV i mes tard al s XVI. Finalment en el s XIX es va derruir l’antiga capella i es va aixecar aquesta gran basílica coronada per una estàtua de la Verge Maria de 9 metres d’alt. Es veu des de tota la ciutat i alhora des de les seves terrasses es veu tota la ciutat. Quan hem tornat al tren no trobava el bitllet i era imprescindible perquè aquest era un altra tren amb un conductor diferent, però finalment l’he trobat i hem pogut baixar. A la Berta li ha agradat molt aquesta visita i quan hem tornat al Port Vell he aconseguit que donéssim una volta per la Canebièra, aquesta gran avinguda plena de botigues, bars i sorpreses i ens hem acostat a un Mercat Àrab que jo ja coneixia i que continua essent molt autentic. Hem comprat un parell de pastilles de sabó de Marsella i hem decidit tornar al vaixell.

Notre Dame de la Garde
Castell d’If

Passem per davant de la Villa Mediterranée que, dissenyada per l’arquitecte Stefano Boeri, es un edifici molt original amb espais sobre i sota el mar i es distingeix pel seu espectacular sostre voladís de 40 metres sobre una piscina artificial de 2.000 m2. Acull exposicions, documentals, seminaris, conferencies i actualment la reconstrucció facsímil de la Cova Prehistòrica Submarina de Cosquer. Ens hem trobat a gent del vaixell que hi ha anat i diuen que es magnifica. Al costat hi veiem el MUCEM, Museu de las Civilitzacions d’Europa i del Mediterrani també molt interessant.

De tornada cap al Bus gratuït hem vist una estàtua molt curiosa, «Blue de China» de l’escultor italià Bruno Catalano que rendeix homenatge a la immigració. També hem vist «Les Docks Village» i les Terrasses del Port.

«Blue de China» de Bruno Catalano

Hem tornat al vaixell hem anat a berenar i després a la piscina. La Berta s’ha tirat pel tobogan.

Hem sopat al bufet de la planta 9 força bé i amb vistes. Tot seguit hem anat a veure un Espectacle de Màgia al Teatre que ens ha agradat i després he portat a la Berta a la Disco amb els de l’Squok. Jo he anat a escoltar música en un dels salons.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.