Dimecres, 1 d’abril de 2026
Avui ens hem llevat d’hora perquè volíem tornar a anar al Louvre per veure si trobàvem entrades, però tampoc hi ha hagut sort i hem decidit fer les illes, l’Ile de la Cité i l’Ile St-Louis. Entrem a L’Ile de la Cité pel Pont Neuf i ens trobem amb els Bouquinistes, els icònics llocs de venta de llibres usats i antics que es situen en caixes verdes a les ribes del Sena. Formen una llibreria al aire lliure d’uns 3 kms, uns 240 llibretes que venen llibres, revistes, còmics, postals, litografies i també «souvenirs». La Tradició es remunta al s. XVI i son Patrimoni Cultural. Es trobem principalment prop de Notre Dame i el Pont Neuf.
Abans passem per l’edifici de l’Institut de França, una institució acadèmica francesa creada al 1705 que agrupa cinc acadèmies franceses: Acadèmia Francesa (1635), Acadèmia d’Inscripcions i Llengües Antigues (1663), Acadèmia de Ciències (1666), Acadèmia de Belles Arts (1816), Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (fundada el 1795, suprimida el 1803 i restaurada el 1832). L’Institut gestiona diversos museus i castells amb col·leccions i te quatre biblioteques de recerca. L’edifici (1688) te una historia anterior que comença el 1661 quan el cardenal Mazarino va disposar en el seu testament la construcció d’un palau per a la una Acadèmia, Col·legí de les Quatre Nacions, per educar 60 nobles nascuts en les quatre províncies conquerides i vinculades a França pel tractat dels Pirineus de 1659, Artois, Alsàcia, Pignerol i els comtats catalans del Rosselló i la Cerdanya. El plànols del palau son de Luis Le Vau. El 1802 Napoleó tanca l’Escola pel que ell considera un ensenyament poc moral i de tendència massa revolucionaria. El 1805 hi insta-la l’Institut de França. Les acadèmies reials havien estat suprimides i la constitució de 1795 havia creat un Institut amb tres classes. Després de diverses variacions el 1816 Lluís XVIII va recuperar el nom d’Acadèmia que ha seguit evolucionant i actualment el Canal Acadèmies ofereix un servei complet.
Passem el Pont Neuf i entrem a la Place Douphine encarregada el 1607 per Enric IV en honor al seu fill, el delfí Lluís, que seria Lluís XIII. Es una plaça de forma triangular rodejada de 32 cases molt elegants. Passem per la Conciergerie que actualment es un Museu. Era part del palau de Felip IV, però va passar a ser la residencia del guardià dels palaus reials o comte des cierges (guardià dels ciris) i d’aquí deriva el nom de concierge. Més tard també va ser una presó i hi van passar molts condemnats abans de ser executats a la guillotina. Veiem la Sainte Chapelle, gòtica (s XIII) amagada entre la Conciergerie i el Palau de Justícia. Fem un cop d’ull al Marché Aux Fleurs i arribem a Notre Dame, ja bastant recuperada del l’incendi de 2019. L ’entrada es gratuïta. Hem fet una llarga cua per entrar-hi, però val la pena.
La Catedral de Notre Dame la va iniciar el bisbe Sully l’any 1163 i es va trigar quasi 200 anys en acabar-la i per tant es van barrejar estils. Bàsicament d’estil romànic normand per un costat i gòtic per un altre. De fet es tracte d’un dels edificis gòtics més antics. És de culte catòlic i dedicat a la Verge Maria. Ha acollit execucions medievals, un magatzem de menjar durant la Revolució, la coronació de l’emperador Napoleó, la celebració religiosa de l’Alliberament de Paris el 1944 entre d’altres coses. Hi va haver un important incendi el 15 d’abril de 2019 i es va reobrir el 7 de desembre de 2024 després de cinc anys de reconstrucció. Les obres continuen.
Victor Hugo va escriure a la novel·la «La Nostra Senyora de París» (1831) uns fets que transcorren a la catedral de Notre Dame durant l’Edat Mitjana amb Quasimode, l’encarregat de tocar les campanes, com a protagonista que s’enamora d’una gitana, l’Esmeralda. Victor Hugo va fer servir aquesta novel·la per fer notar la decadència de la catedral i advocava per la reforma de disseny gòtic en contra de la reforma d’orientació neoclàssica.
El 1923 es va portar al cinema «El geperut de Notre Dame» i el 1939 «Maragda, la zíngara» ambdues dintre el cinema mut. El 1996 Disney va crear la pel·lícula d’animació «El geperut de Notre Dame». «Arde Notre Dame» (2022) recrea l’incendi del 15 d’abril de 2019.
Donem una volta per les illes i anem cap al «Jardins Des Plantes» establer pel metge de Lluís XIII el 1626 com a font d’herbes medicinals i va ser obert al public el 1640. En el segle XVIII si va afegir un laberint, un amfiteatre i uns quants museus. Nosaltres anem buscant els «Amics del Museu Nacional d´Història Natural», però resulta que està tancat temporalment per obres de restauració. Veiem la Gran Galeria de l’Evolució, passegem pels magnífics jardins i donem un cop d’ull al zoo, que està tancat al públic, però veiem uns quants wallabies espantats.
Busquem algun lloc per anar a dinar i no se com acabem al costat de l’Estació de Saint Lazare. Després agafem el Bus 22 que ens porta fins l’Arc de Triomf, plou, però la pluja no ens atura. Anem fins els peus de l’Arc i sentim les seves dimensions, no pare de ploure, el dia es gris, el cel està absolutament tapat i creiem que sobre l’arc les vistes seran molt limitades, així dons no hi pugem.
Anem baixant pels Champs Elysees admirant les seves magnifiques botigues, Louis Vuitton, Hugo Boss, Guerlain, Swarovski, Gucci, Chanel, Dior, Valentino, etc i la Berta es compra una boina lila molt xic a la Galerie des Arcades. Baixant, baixant arribem al Grand Palais i al Petit Palais, construïts per l’Exposició Universal de 1900 en estil modernista. El Grand Palais te grans dimensions i acull esdeveniments importants. En el Petit Palais hi ha el Museu de Belles Arts de la ciutat i te una col·lecció permanent amb entrada gratuïta. També te un tranquil jardí interior rodejat d’arcs que invita al descans. Passem per davant de l’Église de la Madeleine que es va començar a construir el 1764, però per diverses circumstancies no es va continuar fins que sota les ordres de Napoleó es va realitzar un edifici dissenyat com un temple antic en honor a l’Armada Francesa. Després de la caiguda de Napoleó l’edifici es va convertir en una Església en honor a Santa Magdalena. L’interior de l’església també es un temple diferent, te poca decoració i possiblement es on recau la seva bellesa.
Arribem a la Place de la Concorde i volíem anar fins a l’Angelina a prendre un xocolata, però hi havia tanta cua que finalment ens hem pres unes creps a la terrassa d’un bar proper, sota els mateixos porxos en que està L’Angelina. La Berta se l’ha pres de Nutela i jo de formatge. Ha estat bé. De passada hem vist la Place Vandome, on es troben botigues de gran prestigi com Dior, Chanel, Cartier,… el màxim luxe. Inicialment hi havia una estàtua eqüestre de Lluís XIV que va ser destruïda durant la Revolució Francesa. Actualment hi ha la enorme Columna Vandome que imita la Columna Trajana de Roma.
Hem agafat el Metro de Les Tulleries allà mateix i hem anat cap a casa.
