Dijous 2 d’abril de 2026
Anem al Parc de La Villette, que és un projecte de Miterrand creat al 1986. El primer que ens crida l’atenció quan hi arribem es la Géode, una enorme esfera d’acer polit que es la seu d’un teatre hemisfèric amb una gran pantalla 5D. Al costat hi ha la Cité des Sciences et de l’Industrie que se situa a l’estructura d’un escorxador inacabat i te moltes exposicions i sales. També te un planetari força interessant, però resulta que quan hi arribem ja no hi ha places per cap hora. Veiem les exposicions de la sala principal i decidim marxar sobretot pel fet de que no podem entrar al planetari. Fora també veiem el submarí Argonaute (S636), que actualment és un museu històric de la Marina Francesa. Es un submarí de caça de classe Aréthusa, en servei entre 1958 i 1982. Abans de marxar de la Villette entrem a la Geode, però no ens quadren els horaris de les pel·lícules que hi fan.
Anem cap al centre de Paris, al Barri Llatí entrem a la Gran Mesquita (1922) que es va construir per commemorar la participació del Nord d’Àfrica a la Primera Guerra Mundial. Sortint d’aquí ens acostem a les Arènes de Lutèce, l’amfiteatre romà on lluitaven els gladiadors que es va redescobrir a mitjans del segla XIX. Actualment es un parc i el trobem bastant freqüentat. D’aquí anem fins al Panteó que va dissenyar Soufflot en estil neoclàssic com església dedicada a Santa Genoveva per Lluís XV que volia agrair la seva recuperació d’una malaltia. Després de la Revolució es va convertir en un temple dedicat a la raó i s’hi han enterrat grans ments com Voltaire, Rousseau, Hugó, Zola i Pierre i Marie Curie. Passem per davant de la Sorbona (1253), una de les escoles superiors mes antigues de la Universitat de París. La majoria d’edificis daten del segle XIX.
Dinem i després ens acostem als Bateaux Mouches que fan un recorregut pel Sena. És l’operador més conegut dels vaixells que fan aquests el recorreguts pel Sena. Va ser creat per Jean Bruel (1917-2003). Bateaux Mouches es traduiria literalment com a Vaixell de Mosques, però el nom li ve de que inicialment aquests vaixells es construïen a unes drassanes situades a Mouche, a la zona de Lió. La qüestió es que agafem un d’aquests vaixell i fem un magnific recorregut pel Sena. Passem pels ponts mes icònics i per alguns edificis que treuen el cap a la vorera del Sena.
El Pont dels Invàlids (1829), el més baix de París sobre el Sena, el Pont d’Alexandre III inaugurat per l’Expo Universal de 1900 i considerat el pont mes bonic de París, el Pont de la Concòrdia (1791) fet amb les pedres procedens de la destrucció de la fortalesa de La Bastille, el Pont Royal (1689) que connecta el Louvre amb St. Germain, el Palau de les Tuileries, el Museu Orsay, el Pont del Carrusel (1852) anomenat així per la seva proximitat a l’Arc de Triomf del Carrusel, en un principi era de peatge, el Pont de les Arts, el primer pont metàl·lic de Paris, construït el 1801 i que es va haver de reconstruir el 1984, es el Pont dels cadenats de l’amor, però avui dia està prohibit penjar-hi cadenats pels danys ocasionats a l’estructura. Entrem per la dreta de l’Illa de la Ciutat i seguim amb el Pont Nou (Neuf) (1578) considerat el més antic de la ciutat, el Pont de Saint Michael que connecta el marge esquerra del Sena, el Barri Llatí amb l’Ile de la Cite, l’original data de 1378, però l’actual es de 1857, modificat pel disseny fet en època de Napoleó III, te varies «N», el Petit Pont Cardenal Lustiger (1853), la Catedral Notre Dame, el Pont de la Tournelle (1930), el Pont Sully (1877) situat a l’extrem de l’Illa de St. Lluís i que en realitat està format per dos ponts diferents units a l’illa. Donem la volta al final de l’Ille de Sant Lluís i seguim amb el Pont Marie (1635) que connecta l’illa de St. Lluís amb Le Marais, el Pont Notre Dame de 1413, però l’actual disseny és de 1914, el Pont au Change, el primer pont era de fusta i datava del s. IX, reconstruït en pedra al 1647 sota les ordres de Napoleó III al 1860, també te «Ns» com el Pont de St. Michael, son homòlegs a l’Illa de la Cite, connecta el Palau de Justícia i la Consiergerie, el Palais Bourbon seu de l’Assemblea Nacional i tornem al punt de partida i el sobrepassem, continuem amb el Pont de l’Alma, la Passarel.la Debilly (1899) per vianants, metàl·lica, feta per l’Exposició Universal de Paris de 1900, la Tour Eiffel, la Catedral de la Santíssima Trinitat, que és Ortodoxa i un Centre Espiritual i Cultural Rus, el Pont de Jena, el Pont de Bir-Hakeim, fet per la Expo Universal de 1878 (Pont de Passy) i reconstruït al 1905. Te dos pisos, el baix per vianants i trafic rodat i el de dalt per la línia 6 del metro. Aquí domem un altre cop la volta per tornar a port. Trobo que es una pena que no passi el Pont de Bir-Hakein, bordegi l’Illa dels Cignes i passi per davant de l’Estàtua de la Llibertat.
Quan baixem del vaixell caminem una estona per la vora del Sena i després agafem el bus 72 fins a l’Hôtel de la Ville (Ajuntament) que te una façana molt bonica, seu de l’ajuntament des de 1357 i el 1882 s’inaugura l’edifici actual que presenta una façana plena d’escultures impressionants. Al costat del Sena veiem els bouquinistes oberts.
Tornem a casa en metro i tren, la Fany ja ha tornat de Grenoble i ens trobem totes a casa. Faig una truita de patates per sopar.