The Rings of Thanksgiving, la icona de Belfast

Belfast, dijous 5 de juliol de 2018

Avui la Berta no vol baixar a terra, hem esmorzat i l’he portada al Tree House. Jo he agafat un autobús gratuït de dos pisos pintat de rosa que ens ha posat l’Ajuntament de la ciutat que ens ha deixat al centre, just davant del City Hall que esta situat en un gran edifici neobarroc acabat al 1906 del que destaca la seva gran cúpula de 50 m. L’exterior esta rodejat d’estàtues i a l’interior es com un museu d’història de la ciutat completíssim. De camí, encara dalt del bus, he vist The Rings of Thanksgiving (L’Anell d’Acció de Gràcies) 2006, una estàtua metàl·lica de Andy Scott. El globus als peus indica la filosofia universal de pau, harmonia i acció de gràcies. Ha estat adoptat per l’Ajuntament com a icona de la ciutat i també per diverses empreses. Al 2006 va ser reconegut con la millor obra d’art de la ciutat per la Cambra de Comerç de Belfast.

Belfast pertany al Regne Unit i es la capital d’Irlanda del Nord des de la creació d’aquesta regió administrativa al 1920. Des d’aleshores hi ha hagut enfrontaments entre ciutadans catòlics, nacionalistes majoritàriament, favorables a la independència de UK i protestants, que s’oposen en general a separar-se de l’imperi britànic. Al 1972 l’Ira Provisional va detonar 22 bombes a la ciutat i rodalies i hi van haver enfrontaments entre l’exèrcit britànic, la policia local, l’Associació de defensa de l’Ulster i la Força Voluntària de l’Ulster amb l’IRA Provisional fins a 1994 en que van cessar i es va entrar en el procés de pau, tot i que es manté una certa segregació entre la població catòlica republicana i la protestant unionista. Els últims anys del s. XX Belfast es va rentar la cara i la ciutat ha tornat a rebre visitants de tota mena. Es una ciutat victoriana amb un aspecte mes angles que irlandès i s’està revitalitzant després d’anys de decadència.

Sortint de l’Ajuntament he anat a Great Victoria St. per veure la façana de la Grand Opera House, un edifici de finals del s. XIX que ha sobreviscut a la depressió econòmica, als disturbis i a les bombes de l’IRA i que avui esta mes bonic que mai i s’hi representen obres de tota mena. Vaig baixant pel que s’anomena Gloden Mile (Dublin Road, Great Victoria St., Bradbury Place and University Road) entre el City Hall i l’àrea universitària. En aquesta milla d’or hi ha multitud de pubs, restaurants, B&Bs, la universitat, jardins botànics i galeries d’art. Passo per davant del Crown Liquor Salon que es un dels pubs mes famosos i he arribat fins a la conjunció de les tres esglésies Merivian, Crescent i Methodist Church que marquen l’entrada a la zona universitària. Construïdes a la segona mitat del segle XIX a l’hora que les cases que les envolten son un exemple de l’urbanisme victorià. Una mica mes enllà trobem la Queen’s University que es obra de Lanyon i esta feta en maó Vermell. M’he pogut passejar pels jardins i entrar en algunes sales. En front hi ha l’Elmwood Hall, una sala de concerts i antiga església presbiteriana. He continuat fins a l’Ulster Museum, una meravella de disseny i molt interessant, amb esquelets de dinosaures, restes arqueològics, productes de Belfast, art contemporani i moltes mes coses. Interessantíssim. He sortit del museu pel Jardí Botànic, excel·lent per relaxar-se i he entrat al Tropical Ravine on hi creix tota mena de vegetació tropical i he començat a suar i a sentir-me com si estes a la jungla. Sortint he entrat al Palm House (Casa de la Palma), un hivernacle antic que data de 1828 i es va inaugurar al públic al 1895, un lloc encantador, amb un aire extremadament romàntic. Va ser el primer hivernacle de la seva classe al mon. He passat per davant de la biblioteca de la universitat i he fent camí de tornada i així he trobat l’Ulster Hall (Sala Ulster), una sala de concerts en un edifici catalogat situat al centre de la ciutat, on s’hi celebren concerts, recitals clàssics, fires artesanals i conferencies de partits polítics. He arribat un altra cop fins al City Hall i en front de l’ajuntament he entrat a la Linem Hall Library on hi ha quasi tot el que s’ha escrit sobre política a l’Ulster des de 1966 i d’aquí a la Catedral de Santa Anna que dissenyada per l’arquitecta Sir Tomàs Drew va ser consagrada al 1904. Es una catedral única en servir a dues diòcesi separades Connor i Down and Dromore, anglicana i catòlica respectivament.

He entrat en un àrea coneguda com “The Entries” que esta plena de pubs històrics i de pintures murals i he arribat a la torre inclinada del Prince Albert Memorial (Albert Clock)(1869) en terrenys robats al riu i també coneguda con la Torre de Pisa de Belfast. He fet una mica del Titànic Trail que va fins al Titànic Belfast, el magnífic museu del Titànic que s’ha creat sota el fet de que el Titànic es va construir a les drassanes de Belfast i he vist el Big Fish o The Salmon of Knowledge de John Kindness (1999) que esta decorat amb ceràmica i textos que relaten l’historia de Belfast. He passat per la Custom House del s. XIX i estil neoclàssic. També he vist The Obel Tower que va ser l’edifici mes alt d’Irlanda quan es va acabar, es tracta de un edifici d’apartaments. He fet una mica del City of Merchans Trail i he vist la cúpula de Victoria Square. He comprar dues nines irlandeses a una botiga de Carrolls com les que hi havia a Dublín, però aquí en lliures, el mateix preu en lliures i allà era en euros i per tant aquí mes cares. Coses que passen per pensar-t’ho massa. També he descobert les botigues Poundland que son com les botigues de 100 pessetes o 60 cèntims, que no se si avui en dia es diuen d’Euro.

Després he tornat amb el shutlle (transbordador) gratuït i he arribat a dos quarts de cinc per recollir a la Berta, però dormia i l’he deixada fins a les cinc. Després hem estat jugant al minigolf, a la petanca i a altres jocs a la coberta i ens ho hem passat força be. La piscina estava tancada per neteja. També hem pres una pizza molt bona, un Frankfurt dolentíssim i uns gelats correctíssims.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.