L’estuari del riu Clyde

Greenock/Glasgow, divendres 6 de juliol de 2018

Ja hem entrat a Escòcia. Aquest matí he estat dubtant molt, no sabia si quedar-me a Greenock o anar a Glasgow i finalment he decidit quedar-me a Greenock perquè estic cansada i una mica saturada de veure coses. Se que Glasgow esta molt millor, que aquest últims anys ha passat per un procés de recuperació que l’ha portada a rivalitzar amb Edimburg, capital d’Escòcia. S’ha tret la imatge de ciutat gris i bruta, s’han restaurat edificis i s’han fet noves construccions, però no he tingut forces d’arrossegar a la Berta a conèixer la ciutat. Eren 40 minuts per anar i 40 per tornar en una ciutat prou gran i amb coses prou interessants per veure sense presses. Així que he decidit quedar-me a Greenock perquè a més a més avui la Berta ha volgut ineludiblement baixar del vaixell amb mi. Així les coses, he anat a Informació i Turisme i m’han omplert de mapes. He fet una barreja de les diferents rutes que ofereix la ciutat tenint en compta que la Berta va en cotxet perquè es cansa aviat i sense cotxet no podríem fer quasi res. Bàsicament les rutes son el Town Trail, L’Heritage Trail, Statues Trail  i Church Trail.

Greenock es una localitat ubicada a la desembocadura sud de l’estuari del riu Clyde. Va ser fundat com a poble pesquer i la primera referencia que es te es de 1592. En el segle XVIII es va convertir en el port principal dels vaixells que comunicaven el Reina Unit amb les seves colònies americanes. Va viure una època prospera al s. XIX amb la Revolució Industrial. Durant la II Guerra Mundial va patir els bombardejos alemanys i també hi va haver un accident amb l’explosió d’uns torpedes fabricats a la ciutat. Es va recuperar després de la guerra, però en les ultimes dècades esta una mica en recessió. Aquí va néixer James Watt, inventor de la maquina de vapor i altres personatges mes o menys celebres.

El primer que ens hem trobat quan ens acostaven al centre es l’estàtua de Erigea (2013) que es la representació d’una nimfa que dona bona sort al poble. Hem passat per carrers empedrats, pel Oak Mall i hem arribat a la Clyde Square on hi ha el Town Hall i els Edificis Municipals construïts originàriament al 1880, però amb addiccions posteriors. Hem vist la casa on va néixer el James Watt i dos cases antigues, la nº9 de Willian St. (1752) i la Dutch Cable House (1755), l’estàtua de Men of the Clyde i hem entrat al Fire Brigade Museum, petitó, però molt maco, amb cotxes contra incendis antiquíssims i memorables, entrada gratuïta. A la Berta li feia mitja por per què tot era molt antic i pel museu es passejaven el que jo crec que eren bombers jubilats que et donaven explicacions amablement, però que a la Berta no li han fet gaire gràcia. Sortint d’aquí la Berta ha claudicat i s’ha adormit al cotxet i amb ella adormida he anat al Well Park War Memorial i he vist l’estàtua Ring of Bronze que commemora la mort de 8 ciutadans durant la Reforma Riot al 1820 pel camí. M’he trobat un parell de passatgers del vaixell una mica estrambòtics perquè un d’ells s’havia posat una faldilla escocesa que duia amb la vora descosida i poca elegància.

He baixat fins a la Central Station i he vist l’estàtua de Ginger The Horse que commemora els cavalls que van treballar a l’industria local. A l’estació m’ha passat pel cap un altre cop agafar el tren i anar a Glasgow, però amb la Berta adormida, cotxet i sense haver-ho planejat no m’he vist amb cor. En lloc d’això he anat fins als Gardens at Customehouse Place on hi ha una Àncora (1972) que es va presentar com un reconeixement a la seva llarga associació amb el poble. A la zona hi torben la Customs House (Casa de Duanes) construïda al 1818 i que va ser una de les primeres àrees portuàries de Greenock, l’edifici va ser dissenyat per William Burns i es tracta d’un espaiosa construcció amb un pòrtic dòric situat en front del riu i que reflexa la importància d’aquest port en aquell temps. La Torre del Rellotge i la Font es van afegir al voltant de 1860. Des d’aquí es veu el nostra vaixell solitari, absolutament relaxat i tranquil en aquest reco de mon que avui esta silenciós i invita a pescar i a deixar passar el temps com si no tingués la importància que sovint li donem. Em fa sentir be i la intensa blavor del riu m’acaba de relaxar. He fet el Customs House Way i he tornat al centre per anar a la Greencock Art Gallery & McLean Museum però esta tancat per obres. Aquest es el principal museu de l’àrea de Inverclyde i es va obrir al 1876. Te objectes relacionats amb James Watt, amb la Historia del Transport Marítim, col·leccions arqueològiques egípcies, romanes, … Tot seguit he vist moltes esglésies, John’s Episcopal Church, Lyle Kirk, Westburn Churc, Methodist Church, St. George’s North Church, etc, però totes estaven tancades i m’he conformat amb les façanes. He passat per davant de The Sheriff Court que es espectacular, es un magnífic edifici baronial escocès. La Sheriff Court (Tribunal del Sheriff) es un tribunal civil i criminal local a Escòcia amb jurisdicció exclusiva en tots els casos civils fins a 100.000 lliures. S’escolta qualsevol cas criminal excepte traïció, assassinat i violació, que son competència del Tribunal de Justícia Penal d’Escòcia.

Després hem anat de compres. He trobat uns quants imants, llapis i un didal per la Lidia amb un terrier escocès també anomenat Aberdeen terrier i popularment conegut com a Scottie. Al Oak Mall hem trobat una botiga de Poundword i a la Berta li he comprat algunes tonteries que li han agradat molt. A mes a mes el Mall esta ple de maquinetes de cotxes, naus espacials i d’altres artefactes que fan la delícia de la Berta, fins i tot te el gust de pujar a la marieta Gastón amb el Ben i la Holly. De tronada al vaixell he entrat en una tenda de beneficència, Barnardo’s. i m’he comprat una petita japonesa de fusta.

La qüestió es que ens hem menjat el dia i hem arribat justes al vaixell. N’hi he pensat en buscar una wifi per poder posar al dia els correus. A la tarda ens hem banyat a la piscina i al igual que abans d’ahir l’aigua estava deliciosa, molt calentona. Després la Berta ha sopat allà mateix una hamburguesa amb patates fregides i hem anat a l’habitació a vestir-nos i jo ha arreglar-me per anar a sopar. L’he deixat al Tree House mentre jo sopava a l’Alegro buscant una tranquil·la conversa adulta. Després he anat a buscar a la Berta i hem vist una estona de “The Beatlemaniass” al teatre.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.