Divendres, 25 d’abril de 2025
Ens hem despertat que ja estàvem a port. La Carolina filla no es troba gaire bé. Ha vomitat unes quantes vegades, però tot i així surt del vaixell amb tot el grup. La Carolina te reservat un «free tour» i ha quedat a les onze davant del Cinema Rif. Aquest cinema està al Gran Soc, a la Plaça 9 d’abril de 1947. La plaça es diu així perquè aquest dia Mohammed ben Yousseff va pronunciar-hi un discurs per a la independència del Marroc. En aquesta plaça hi ha la Mesquita Sidi Bou Abib (1917). Hi hem arribat a les 10:50, però allà no hi ha vingut ningú i al cap d’una estona hem descobert que ja havien marxat perquè el dia anterior havien enviat un correu electrònic dient que començaria mitja hora abans. Nosaltres no tenim internet al vaixell i no ho sabíem. Al veure que no venia ningú hem començat la nostra visita. Una mica mes endavant hem trobat al guia amb un grup de parla hispana i ens ha dit que ell havia avisat i nosaltres havíem de saber-ho. No m’ha agradat gents que ens renyes per una cosa que òbviament no tenien cap culpa. A mes a mes em sembla una mica pedant. Hem anat una estona amb ell i tot el grup, que era bastant nombrós. Ens ha ensenyat el Barri Francès i el Barri Espanyol amb el Cinema Alcazar. Hem tornat a veure «macarons», però no hem pogut comprar-los en aquell moment i després a la tornada estava tancat. Avui es divendres i hem vist com las mesquites estaven plenes i molts comerços tancaven a l’hora de l’oració.
Hem continuat una estona amb el grup i hem passat per alguns carrers curiosos, alguns tan estrets que a la part superior les parets d’una i altra banda del carrer es tocaven. En un moment donat ens hem separat del grup i hem continuat nosaltres sols. No ens agradava gaire la seva manera d’explicar. Les brasileres han decidit anar pel seu compte des del primer moment que ens hem trobat amb el guia. Nosaltres hem pujat fins el Museu de la Kasba, Dar el Markhzen, el Palau del Sultà. Es remunta al regnat de Mulay Ismail (1672-1727) amb modificacions en el segle XIX. L’edifici es distribueix al voltant de dos patis decorats amb arcs recoberts de rajoles. Al costat hi ha la Mesquita de la Kasbah, la mes antiga de Tanger. Te un minar ortogonal molt maco. Estem una estona a la Terrassa Panoràmica i podem veure l’altra costat de l’estret de Gibraltar. La Carolina i jo volem anar a veure les Tumbes dels Fenicis i caminem un bon tros buscant-les, però cada cop ens van enviant mes lluny, fa calor i tenim cansament acumulat. La qüestió es que no hi arribem. Em sap greu no haver-ho vist perquè es tracta d’una necròpolis amb 98 tombes i mes de 50 estan tallades a la roca. Donem voltes per la medina descobrim carrers i mercats. Mirem botigues, però moltes han tancat per anar a orar. Quan hem arribat al matí i a l’hora de sortir de la Medina passem per davant de la Gran Mesquita amb las seves teules verdes. La seva construcció actual es del s. XIX, però ja era un espai religiós des del s. V. Tornem al vaixell i passem per davant de la Gran Mesquita del Port.
L’ultim tros abans d’arribar al vaixell ens porten amb un vehicle que crec que es per persones amb algun tipus de handicap, però potser ens han vist cansades i s’han apiadat de nosaltres. Les nenes estan encantades de que les portin fins a l’entrada del vaixell.
A la nit sortim a veure la posta de sol i ens fem moltes fotos a la coberta del vaixell.
