Dilluns, 5 d’agost de 2024
Aquest matí hem anat a la platja a Isola Rossa (Illa Vermella) que te aquest nom per un illot vermellós que te en front de la seva costa. Hem pogut aparcar el cotxe en un aparcament gratuït que hem trobat després d’una petita volta de reconeixement.
Isola Rossa es un petit poble de pescadors rodejat de penya-segats de granit de color púrpura que també s’obre al golf d’Asinara i està entre Badesi i Santa Teresa de Gallura. Els carrers principals i el passeig marítim et porten a un petit port i nosaltres ens quedem a la platja del costat. El poble està ple de tendes, restaurants i gelateries però a aquestes hores passem de llarg i anem directes a la platja. El centre hi ha la Spiaggia Lunga i la petita platja Li Femini ambdues platges poc profundes i cristal·lines. Ens quedem amb la platja Li Femini (Platja de les Dones), al costat del Port Turístic, es molt familiar. Està molt plena, però tot i així hi veiem molts peixos i l’aigua està molt neta. Podem fer esnorquel i la Berta, a la que no li agrada gaire trobar peixos, es deixa convèncer per la Marta i la Lucia de que no hi ha cap problema amb els peixos, que es molt bo que n’hi hagi. N’hi ha alguns molt petits i atrevits que ens picotegen les cames si ens quedem gaire quietes.
Després hem anat a veure una Torre Espanyola a la Cala Calboni que data de 1595, col·locada en un lloc estratègic. Molt a prop veiem l’Isola Rossa no gaire lluny de la costa i unes boniques cales rocoses on les nenes s’han remullat un altra cop. Arribem a Bevedere, Punta Canneddi, Marinedda.
Tornem a l’apartament de bona hora perquè ahir vam veure que el pany de la porta estava malmès i aquest matí han passat i ens han dit que vindrien a les dues a arreglar-lo, però no han passat. Hem dinat arròs a la cubana i hem anat una estona a la piscina. Ens hem hagut de comprar una gorra de bany, totes menys la Berta que ja en portava una. Jo també en volia agafar una, però al final me’n vaig descuidar.
Sortint de la piscina hem anat cap a Sàsser (Sassari), capital de la província del mateix nom i la segona ciutat de l’illa després de Càller (Cagliari). Sàsser te un origen medieval, però l’existència de ruïnes nuraghi (antiga cultura de l’Edat de Bronzo a Sardenya, 1700 a. C.) fa pensar que hi havia habitants a la zona des de molt abans. La ciutat està envoltada de circumval·lacions i ens costa arribar al centre. Deixem el cotxe al Corso Margaritha de Savoia i ens endinsem pels carrers. No triguem a trobar una gelateria artesanal i ataquem. Com sempre uns gelats boníssims. Tot passejant arribem a la grandíssima Piazza Itàlia, fa una hectàrea i es molt maca. Està envoltada d’edificis imponents del s. XIX, el Palazzo della Provincia, neoclàssic, el Palazzo Giordano, neogòtic que avui dia es la Banca di Credito Sardo i al centre l’Estàtua Vittorio Emanuel II. Les nenes pujant a una atracció inflable ambulant que hi ha en una plaça pròxima.
Passem pel Corso Vittorio Enmanuele II que es la via principal i ens arribem al Palazzo Ducale s. XIX, però només podem veure la façana. Darrera hi trobem la Catedrale de San Nicola, el Duomo. Del s. XV amb la seva extraordinària façana barroca del s XVIII.
De tornada ens arribem fins a Castelsardo i tot i que està molt concorregut finalment trobem aparcament i no gaire lluny el Ristorante Pizzeria Vignaccia on sopem una magnifica pizza cada una. Les nenes de prosciutto coto, la Marta una Diavola i jo una Sarda. Totes molt bones.
Després de sopar encara hem tingut temps i força per pujar fins al Castell dels Dòria que estava tancat, però els carrers empedrats estaven relativament concorreguts i hi havia alguns bars oberts. Podem entrar a la Chiesa di Santa Maria i veiem el campanar i la façana de la Catedral de Sant Antonio Abate. Castelsardo va ser fundat el 1102 per la família genovesa del Dòria i va anar canviant de nom fins el 1709 que es va passar a dir Castelsardo, el nom actual.
La carretera de tornada ha estat molt fosca i plena de corbes. Una mica complicada. Hem arribat molt tard. Sobre les dotze a l’apartament.