Divendres 15 d’agost de 2025
Aquesta nit passada no he dormit. Ahir quan vam tornar de la platja vam dinar i després vam anar acabant amb els detalls que quedaven per aquest viatge tot i que segur que ens deixem algun cosa. Vam recollir la casa, escombrar i fregar. La qüestió es que només m’he pogut estirar al sofà sobre dos quarts de dues i no m’he adormit patint pensant que no em despertaria a temps. A les tres ha sonat el despertador i ens hem posat en marxa.
Hem anat a buscar l’N-18 a la parada que hi ha a la Gran Via passada la plaça Espanya i anava molt ple. Un cop a l’aeroport hem fet l’embarcament de les maletes amb una maquina i tot i que ja havíem tret la tarja d’embarcament ahir per internet, la maquina ens ha donat una altra tarja. Hem sortit puntuals a les set i deu de la T1, porta 49 i hem arribat a Amsterdam a les nou vint-i-cinc minuts. Les nostres maletes no han trigat gaire i hem anat a l’estació de tren del mateix aeroport. Allà hem comprat un bitllet per anar a Rotterdam. Jo 15 euros mes 1,5 per sortida d’aeroport i la Berta 2,5 euros mes 1,5 per sortida d’aeroport. Hem sortit a les 10:45 i hem trigat menys d’una hora en arribar a l’Estació Central de Rotterdam. L’edifici original de l’Estació data de 1847, però va ser totalment reconstruïda al 2014 per Benthem Crouwel Architects i pel meu gust els hi ha quedat molt bé. Allà mateix contactem amb una Oficina d’Informació Turística on ens donen un mapa amb les principals coses a veure i ens situen el nostre hotel en el mapa.
A la plaça Station plein, davant de l’Estació, ens trobem una enorme estàtua de bronze de quasi quatre metres d’alçada d’una jove negre. Es obra de l’artista britànic Thomas J. Price. S’anomena «Moments Continguts» i la noia te una actitud ambivalent entre vulnerabilitat i confiança. L’estàtua va ser donada a la ciutat de Rotterdam per la Fundació Droom a Daad i forma part de la Col·lecció Internacional d’Escultures de Rotterdam. La noia te els peus a terre i la Berta compara els peus de les dues i se sent molt petita.
Al costat de l’Estació hi ha el Delft Gate Building (Delftse Poort), un complexe de gratacels, dues torres d’arquitectura moderna (1991), 151 metres d’alçada, 41 plantes. De l’arquitecte Abe Bonnema.
Amsterdam i Rotterdam pertanyen als Països Baixos que tenen una monarquia constitucional, el rei actual es Guillem Alexandre des de 2013. Estan dins la Unió Europea, fan servir l’euro i parlen l’holandès o neerlandès.
De camí cap a l’hotel, baixem pel Canal Westersingel i passem per davant de Pauluskerk, l’Església Protestant de Sant Pau que va ser ideada per Will Alsop i All Design. Està recoberta de xapes de coure i te un disseny singular pel seu us religiós. De fet no vaig pensar que fos una església quan la vaig veure. L’església de Sant Pau data de 1911, però va ser demolida. L’edifici que nosaltres veiem va ser inaugurat el 2013 com a part del Projecte Calypso, un complexa d’edificis d’us mix, que inclou habitatges, oficines, comerços i apartaments fet per l’arquitecte britànic William Alsop. Es un disseny de avantguarda amb formes ondulades i colors cridaners.
També ens trobem amb el Pare Noel de Paul Mc Carthy (2001), una estàtua de bronze on Santa Claus (Sant Nicolau) porta un pi nadalenc, una mica ambigu, es podria dir que sembla un consolador. Mc Carthy es de Los Àngeles i el seu principal punt de critica es el consumisme. Diu que ens convertim en el que veiem en els medis. Amb el Nan de Rotterdam ens vol dir que el Nadal, com altres celebracions religioses, s’ha transformat en un espectacle de consum i amb aquesta escultora ens diu de manera provocadora que el «Nadal ens està violant».
Baixem pel Canal Westersingel fins al carrer Witte de Wisthstraat on hi tenim l’hotel. Aquest carrer està ple de bars, restaurants, galeries d’art i botiguetes. Un carrer molt animat. A la dreta deixem l’Església Arminius (1897) d’arquitectura de transició amb elements neoromànics. Està relacionada amb la comunitat «remonstrant» i el teòleg Jacobus Armenius. La comunitat remostrant va sorgir als Països Baixos després de la mort de Jacobus Armenius (1560-1609) desafiant el calvinisme estricte, parla de la salvació per la fe, el lliure albir, llibertat de consciencia i tolerància religiosa. També veiem l’Estàtua Sylvette de Pablo Picasso. Arribem a l’H3 Hotel Rotterdam City Centre. No podem fer el «chech-in» i anar a l’habitació fins a les tres així que deixem les maletes a l’hotel i anem a donar una volta.
Sortint de l’hotel, anem cap al Museu Marítim on hi ha una mena de festa amb espectacles i mercat. El Museu Marítim va ser fundat el 1874 pel Príncep Enric dels Països Baixos i te un espai a l’aire lliure que es fusiona amb l’edifici del Museu. El Port del Museu alberga una col·lecció d’embarcacions i grues històriques que es conserven en perfecte estat de funcionament. La peça mes important del museu es la Maqueta de Mataró, que es la maqueta de vaixell mes antiga d’Europa amb més de sis segles d’antiguitat i va estar feta amb molta precisió. El Port del museu inclou el far de ferro colat vermell, el Far del Hoek of Holland, que antigament es trobava a l’entrada Nieuwe Waterweg (Nou Camí Navegable). Hi donem un volta i continuem cap al Markthal.
El Markthal es un mercat cobert d’arquitectura moderna dissenyat per l’estudi d’arquitectura MVRDV. Inaugurat al 2014, te una cúpula arrodonida en forma de ferradura i es combina amb pisos. Te una part residencial amb 228 apartaments, 4600 m2 de locals comercials, 1600 m2 de restauració i un garatge subterrani per mes de 1000 cotxes. La part central es el mercat i la restauració. La coberta interior es obra dels holandesos Arno Coenen i Iris Roskam i es titula «Hoorn des overvloeds» (=Banya de l’abundància). Te una superfície d’uns 11000 m2i es l’obra d’art mes gran d’Holanda. Alguns la consideren la Capella Sextina Holandesa. La Tijdtrap o Escala del Temps es una Exposició permanent situada a l’escala central i està dedicada a les troballes arqueològiques durant les excavacions per a la construcció del Markthal que està situat en el lloc històric on el segle XIII es va crear Rotta, l’antiga ciutat de Rotterdam. Hi ha olles, canelobres, eines, … que son cada cop mes antigues a mida que es va baixant per les escales mecàniques. A la sortida veiem l’Edifici Blaak 8 by Group A d’oficines que també es espectacular.
Ens acostem a Kubuswoningen, les Cases Cub, inclinades 450 i subjectes per uns pilars. Daten dels anys 80, de l’arquitecte Piet Blom. Diu que es va inspirar en els habitatges medievals del Ponte Vecchio de Florència. Aquí el pont travessa una de les vies circulatòries de la ciutat. Cada cub te tres pisos, entrada, cuina i menjador, una habitació i un ultim pis des d’on es poden veure les estrelles. Entrem a una d’elles que a més a més es galeria d’art. Tot queda diferent, tens una sensació estranya sobretot a la cuina que et dona una visió del carrer molt més amplia de la que et donaria una habitatge recta. Al costat hi ha l’Edifici Blaaktoren, anomenat El Llapis, The Pencil Tower, dissenyat per Piet Blom al igual que les Cases Cubs en els anys 80.
Sortim de les Cases Cub pel Port Vell i ens trobem l’Spansekode Aanzicht 3, un altre edifici dels anys 80 també fet per Piet Blom. En front veiem l’Edifici de la Casa Blanca (Witte Huis) o Calex, el primer gratacels d’Europa. Te 10 plantes i fa 43 m., construït el 1898 per l’arquitecte Willen Molenbroek en estil Art Noveau/Modernista, es un Monument Nacional Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. No està gaire lluny del Pont Vermell, el Pont Willemsbrug, un pont llevadís d’acer de color vermell que connecta el centre de la ciutat amb el nord creuant el riu Nou Mosa.
També al Port Vell, sobre el riu Mosa veiem el Havensteder «La poma vermella», un edifici avantguardista d’apartaments, botigues, restaurants i oficines fet per l’estudi d’arquitectura KCAP. Fa servir alumini vermell que ressalta entre les enormes vidrieres i te grans voladissos que criden l’atenció.
Dinem en un Mc Donalds que hi ha al costat del Canal Artificial, RIF010 on fan Urban Surf. Ens estem una estona mirant com creen onades artificials i tot un seguit de surfistes mes o menys destres s’intenten sostindre sobre les tables de surf.
Per aquesta zona veiem l’Església Gran de Sant Llorenç (Grote of Sint-Laurenskerk), una església protestant i l’única que es conserva dels temps medievals a aquesta ciutat. Construïda entre 1449-1525 va ser danyada seriosament a l’atac aeri de 1940 durant la II Guerra Mundial, però el 1952 es va iniciar la seva restauració que va ser completada en 1968 com a signe de la resistència.
Anem a l’Hotel per portar las maletes a l’habitació i descansar una mica. Tornem a a sortir i aquest cop cap a l’altra costat, passem el canal de Westersingel i ens arribem a Museupark on hi trobem el Depot Boijmans Van Beuningen dissenyat per l’estudi local d’arquitectura MVRDV, dirigit per Winy Maas i inaugurat el 1921. Te forma de test rodo i parets de miralls on es reflexa la ciutat i nosaltres mateixes. Les seves enormes portes hidràuliques semblen les d’una nau extraterrestre. Li donem la volta buscant com entrar-hi i un conserge ens diu que avui està tancat perquè hi haurà una festa. El Depot es un diposit d’art accessible al public. Hi ha pintures, escultures, fotografies i diferents objectes. Guarda art i el mostre, en teoria sense miraments, de forma descuidada, però que queda bé. La seva forma ovoide es funcional, ajuda a maximitzar l’espai interior i millorar l’eficiència energètica. Està al costat del Museu Boijmans Van Beuningen, que ara està tancat per reformes, l’edifici es reflexa en els miralls del Depot.
No gaire lluny hi ha el Het Nieuwe Institut, un museu d’arquitectura, disseny i cultura digital. Organitza exposicions i debats. Es va formar en el 2013. Es una institució privada encarregada de gestionar els arxius que documenten la història de la arquitectura neerlandesa. L’edifici es troba al Museumpark, (1993) dissenyat per Jo Coenen. Te oficines, espais d’estudi, una llibreria, cafeteries, biblioteca i una sala de conferencies. Es va reformar al 2012 i el disseny original es va modificar.
Passegem pels jardins que l’envolten i ens acostem al Museu d’Art Kunsthal Rotterdam fundat el 1992, obra de l’arquitecte Ren Koolhaas. De fet no es un museu, es una institució que presenta cultura amb exposicions molt originals i interessants. En front hi ha el Museu d’Història Natural inaugurat al 1927 que està a punt de tancar quan hi arribem.
Anem caminant fins a l’Euromast per un parc on hi ha famílies amb nens preparant-se el sopar amb petits focs on es fan coses a la brasa. La veritat es que te molt bona pinta. L’Euromast es una torre d’observació dissenyada per Huig Aart Maaskant, construïda per l’Exposició Floriade de 1960. Es una estructura de formigo de 10 metres de diàmetre amb un observatori i un restaurant a una alçada de 96 metres. La seva alçada inicial era de 101 metres i va ser incrementada al 1970 amb l’adició d’una antena de 85 metres. L’Exposició Floriade es un esdeveniment d’horticultura que es celebra cada 10 anys als Països Baixos.
De lluny veien la Torre Zalmhaven (2022), un gratacels residencial de 215 m. i 59 plantes. També hi ha oficines, locals comercials i restaurants. Es el mes alt dels Països Baixos i un dels mes alts d’Europa. Es un conjunt que inclou dos edificis.
Ens arribem al port i veiem a l’altra banda tot un reguitzell de grans edificis, el Gratacels Montevideo (2005) que te una gran «M» a la taulada i està situat al costat del riu Nieuwe Maas. Dissenyat per Francine Houben de l’Estudi d’Arquitectura Mecanoo, te apartaments, oficines i espais comercials. El World Port Centre (WPC) (2001) dissenyat pel britànic Sir Norman Foster. La Torre New Orleans (2010) dissenyada pel portuguès Alvaro Siza Vieira amb apartament de luxe es coneguda localment com «Dame aan de Kode» (Dama del Moll). Maastoren (2009) dissenyat per Dam & Partners es el segon mes alt dels Països Baixos darrera de De Zalmhaven. Te oficines i deu plantes d’aparcament per sobre del terra i dues per sota. Tots formen part de la Manhattan de Mosa com també s’anomena a Rotterdam. Veiem la Toren op Zuid (Torre Sud), un edifici d’oficines de KPN (2000) que te llums instal·lades a la façana que mostren animacions en alguns esdeveniments de la ciutat. La façana està inclinada sis graus cap endavant amb el mateix angle que els cables del pont Erasmus que te en front. V8 architects va dissenyar l’ampliació i la renovació completa d’aquesta torre.
Tornem passejant pel moll i veiem el Razziamonument que, dissenyat per Anne Wenzel. commemora la Razzie de Rotterdam i Schiedam del 10 i 11 de novembre de 1944 quan hi va haver una incursió de les tropes alemanyes que va tenir greus conseqüències.
A l’altra banda del riu també veiem el Fenix, el nou Museu d’Art sobre Migracions inaugurat el maig d’aquest any disseny de Ma Yansong de MAD Architects. Aquest es un nou museu internacional de la ciutat que explora las qüestions migratòries a traves de l’art. Està situat al districte Ketendrecht que s’ha reurbanitzat.
Admirem el Pont Erasmus, anomenat El Cigne per la seva forma. Dissenyat per l’ Estudi Ben van Berkel i Caroline Bos i acabat al 1996. Travessa el riu Nou Mosa. Es tacte del pont basculant mes gran i mes pesat d’Europa Occidental. Darrera aquest pont veiem el Pont Koningshaven conegut mes popularment com a Pont Hef. Es un pont elevador ferroviari dissenyat per Peter Joosting i inaugurat al 1927. Va ser el primer d’aquest tipus a Europa. Formava part de la línia ferroviària Breda-Rotterdam que és va desmantellar al transit ferroviari després de l’obertura del tunel de Willemsspoor en el 1993. Es volia demolir totalment la línia de tren, però els residents de Rotterdam van protestar i el Hef no es va demolir. Tot i així la polèmica va persistir. L’abril de 2000 es va convertir en un Monument Nacional, però fins al 2022 no es va abandonar el pla de demolició.
M’impressiona l’Edifici De Rotterdam, aquest complexa de tres torres que combina oficines, apartaments, hotel Nhow, comerços, etc. Hi ha 44 plantes i les tres torres estan connectades. Dissenyat per l’Office for Metropolitan Architectura (OMA) el 1998, es va finalitzar al 2013 per convertir-se en l’edifici amb la superfície mes gran dels Països Baixos. Es podria dir que es tracta d’una ciutat en vertical.
Rotterdam està construïda sota el nivell del mar i protegida per dics. Es el major port d’Europa de carga i descarrega i un dels mes grans del mon, després de Songhai i Singapur.
Tornem al carrer de l’hotel i ens assentem a la terrassa d’un dels múltiples bars que hi ha. Sopem i jo em prenc una cervesa Heineken i la Berta un Milkshike de fresa boníssim.
Anem a l’hotel i a dormir, estem molt cansades.