Aquí una “quarentanyera” (que no” quarentona”) es va sentir com una de 25 per l’Estació del Nord amb tot de “motxileros” (encara que ara en diguin backpackers) amb ganes de fer turisme cap a l’aeroport de Girona. Això si, l’experiència és un grau i nosaltres portàvem maletes amb rodes, tot un encert.
Menjant una nectarina de Caprabo (Bravo!) pel camí amb tota la tranquil.litat del món, el timing de sortides va anar rodat i quan el bus ens portava cap a l’hotel de Gdansk vaig començar a veure una ciutat diferent. No m’ho esperava i el camí ja era taaaant verd i amb unes casetes maques…una temperatura de primavera a Barcelona, però jo amb la meva jaqueteta que tinc fred (jejeje!) Caminant cap a l’hotel arrossegant la trolley, però amb la boca oberta per l’espectacle que ens oferia Gdansk de nit, una combinació de casetes de colors (cadascuna diferent, però una enganxada a l’altre), música pels carrers, paredetes, mil terrassetes plenes de flors i llumetes, un ambient d’estiu i festa….no sabies on mirar. En mig del carrer un arc amb un comptador electrònic que anava augmentant quan algú el traspassava, no si val passar dues vegades, eh?…un ambient tant màgic que era com si estiguéssim transportats dins d’un conte d’aquells clàssics.
No hi ha ni un balcó a les cases, “pa qué” aquí a l’hivern fa un fred que pela! al desembre a estan a 15 sota zero, ja es nota en l’ambient, però ara, a l’estiu tothom surt al carrer. Hi ha paradetes de fira, mil terrassetes moníssimes, flors per tot arreu ben posades i ja tinc controlat una mena de kiosc de gelats…, no trigaré a tastar-ne un.
“Ja t’ho vaig dir que t’agradaria…” em va dir el Ferran, i crec que l’ha encertada de ple. GRÀCIES!
A la nit més, que ara ja ens hem posat les botes esmorzant i anem al carrer com a guiris que som, a fer fotos.
Petons a tots, estem de conya!
Vull posar m’agrada i no em deixa. Alguna cosa faig malament. Que guai, que bé que us ho passeu. petonets, Fina.
Ah, Ferran hi ha una noia que vol informaciío de un dels meus viatges. No hi ha problema si li contesto al e-mail, oi?.
Petonets als dos
els m’agrada, et surt una finestreta on et demana l’usuari i password de Facebook, si no acaba funcionant, ja ho canviarem.
parla amb els nostres amics que ens llegeixen, sempre és maco saber que hi ha algú a l’altre banda llegint.
BUZIAKI
Pareja!!! que xulo!!!! Nosaltres avui agafem un sleeping bus xungo de 12 hores…. com us va per allí?? Són molt guays les fotos que feu!! Silvia, benvinguda al món dels viatges!!! Se’t veu bona cara!
Una abraçada des de Ninh Binh!!
Xavi, entre els backpackers i ara que dius sleeping bus veig que us esteu tornant molt internacionals!! jejeje
Si has llegit la nova entrada veuras que jo parlo en català, aquesta gent parla molt raro…no t’entenen en anglès.
Estem molt bé, en una ciutat molt xula i diferent. Avui agafem un barco pel riu fins a la Costa.
Per cert, ja ho sabreu de sobres, però la Eli ja és tieta i els papes han vist a la nena!!! Fes-li un petó també. Anem parlant!
HOLA, POR FIN OS HE ENCONTRADO QUE FOTOS MAS CHULAS Y LO BIEN QUE OS LO PASAIS
ESTO ES MARAVILLOSO, HOY ESTOY EN BARCELONA, MAÑANA CORBERA, AL OTRO EN VIETNAM Y AHORA EN POLONIA, VAYA VERANITO MAS AGETREADO POR MUY BUENO.
LOS NIÑOS MUY BIEN, MUCHOS BESOS. LA MAMA.
MAMITA BONITA!!! Doncs si, quin estiu portem els teus fills, uns dormint amb vietnamites i enmig d’un cicló i per aquí torradets de la calor que fa a Polònia!! però, ojo, que avui he ficat els peus al Mar Bàltic i tinc fotos que ho verifiquen!! toca fer l’entrada d’avui.
MOLTS PETONS!!!