Hem quedat a tres quarts de quatre al hall de l’hotel per anar a veure la sortida del sol mirant el Bromo. Anem al Mirador Pananjakan en uns jeeps d’època, hi arribem quan encara es fosc i trobem un bon lloc per situar-nos. Mica en mica la llum va donant forma a les muntanyes que tenim en front i veiem el Gumung Bromo (2.392 m.), el Kursi (2.581 m.) a la dreta,  el Batok (2.470 m.) a l’esquerra i per darrera, mes lluny, el Semeru (3.676 m.) que es el pic mes alt de Java. Tots aquest volcans es troben dintre de la caldera del Tengger i emergeixen de un mar de sorra negre amb la sòbria elegància dels colors foscos. Es un espectacle magnífic.

Un cop ha sortit el sol i hem contemplat el panorama amb tot el seu esplendor, ens hem pres un cafè amb un plàtan fregit en un dels warungs que envolten el mirador. Tomem a encaixonar-nos en els nostres petits jeeps i anem fins als peus del Bromo. Caminem pel mig de la pols del mar de sorra negre i pugem fins a dalt de la boca del volcà. Avancem per la vorera estreta i veiem d’una banda la caldera que te petites ofrenes i de l’altre la paret externa del volcà. Es una impressió estranya que em produeix sensació de llibertat, potser per l’amplitud que em doma.

 En el mar de sorra hi ha un temple hindú fet de pedres negres anomenat Pura Luhur Poten que te molta importància pels pobles del costat. El temple organitza la cerimònia anual Yadnya Kasada que dura aproximadament un mes i el dia 14 es congreguen al temple per demanar benediccions a Anada Sang Hyang Widi Wasa i el Deu Mahameru (Muntanya Semeru). Aleshores la gent es posa a les vores del crater del Bromo i llancen ofrenes al crater.

El Bromo te una gran importància religiosa pels hindús Tengger que van arribar aquí fugint de l’onada islàmica que va aparèixer durant l’imperi Majapahit en el segle XVI. Explica la llegenda que el rei Joko Seger i la seva esposa Roro Anteng no podien tenir fills i li van demanar al deu del volcà que els ajudes. El deu els hi va donar 25 fills, però els hi va demanar que el mes petit, Dian Kusuma, fos sacrificat a les flames del Bromo com agraïment. La reina no volia que ho  fes, però el jove es va sacrificar per salvar a la reina del càstig. La Kesada commemora aquest fet i es llancen verdures, pollastres, diners i tota mena d’ofrenes al crater del volcà.

Arribem a l’hotel coberts per una capa de sorra abans de les deu, esmorzem i a les onze tornem a ser a la recepció dutxats i a punt de marxa. Baixem la muntanya amb els vehicles de l’hotel fins el nostre gran autocar i fem tres hores i mitja de carretera fins a Surabaya per anar a l’aeroport on ens acomiadem de la Dewi i el conductor que ens ha passejat aquests dies, embarquem les maletes i anem a dinar mentre esperem l’hora de la sortida de l’avió. Canviem d’illa, anem a Silawesi, a Makassar (Ujung Pandang) la capital de l’illa. Agafem la companyia Lion Air i canvien d’hora, serà una hora mes tard.

Un altra autocar gran ens recull a l’aeroport amb l’Arjan, l’amo de l’agència local, d’acompanyant i que ens porta a l’Hotel Singgasana. Sortim a sopar i acabem fent-ho a la terrassa d’un hotel des de on veiem el mar. Tots mengem peix i ens el couen massa. Sopem en un hotel perquè des de fa poc només es pot prendre cervesa en els hotel grans, i es que a aquesta ciutat hi ha majoria musulmana i cada cop son mes estrictes.