Dijous, 27 d’agost de 2025
Sortim del vaixell sobre les deu i seguim una línia bleva que connecte les coses interessants per veure. La ciutat va ser important a l’Edat Mitjana, però destruïda durant la II Guerra Mundial per bombardeigs nord-americans. Kiel ha estat una de les principals bases alemanyes des de 1860. Algunes de les drassanes mes importants del país es troben aquí. Fabriquen vaixells i els submarins més moderns.
El primer que ens trobem es el Monument al Comte Adolf IV Schauenburg que va fundar la ciutat de Kiel el 1233 i dotar el Monestir Franciscà Keiler.
Entrem a l’Església de St. Nicolau (Nikolaikirche), evangèlica. Va ser destruïda a la II Guerra Mundial. La reconstrucció ha quedat molt be perquè han conservat les parts antigues que han pogut i ho han integrat a les parts noves. Es l’edifici mes antic de Kiel, 1242, poc després de la fundació de la ciutat. Inicialment gòtica ha tingut diferents renovacions i al 1486 una renovació completa per un incendi provocat per un raig. En el s. XVI va tenir algunes modificacions i el 1526 va arribar la Reforma amb Marquard Schuldorp. Posteriorment hi van haver mes esdeveniments dramàtics. Al voltant de 1884 va tenir unes modificacions neogòtiques i el 1944 el bombardeig dels aliats va deixar l’església en ruïnes. L’arquitecte Gerhard Langmaack en el 1950 va introduir elements moderns en la reconstrucció. A la part de fora de l’església hi ha una escultura de bronze de Ernst Barlach «El lluitador espiritual» que representa un àngel empunyat una espasa que simbolitza el triomf de l’esperit sobre el mal. Es va instal·lar al 1928, els nazis la van retirar al 1937, però es va salvar de la destrucció i després de la guerra la ciutat la va tornar a comprar i la va col·locar a St. Nicolau al 1954.
Anem de botigues i la Berta i jo comprem unes ulleres i un coleter taronja per a l’Orange Party d’aquesta nit. Estem molta estona en un botiga de coses marines molt maca i amb moltes activitats, fins i tot te una piscina de boles.
Ens acostem al Pont Hörnbrücke, un pont plegable de tres trams per a vianants i ciclistes sobre una llengua de terra. S’eleva quan passen vaixells alts. Es l’únic pont del món que funciona amb aquest principi. Ens fa gracia trepitjar-lo i caminar per ell.
Passem per davant de l’Estació Central que ens hagués portat a Hamburg si ho haguéssim preparat amb temps. Crec que si ho haguéssim pensat millor hi haguéssim anat.
Anem fins l’Alter Markt, un mercat itinerant de aliments que avui coincideix que està en una esplanada. Ens decep una mica, però potser perquè es massa tard. Te un valor històric perquè funciona des de 1242.
Tornem al centre i anem fins a l’Ajuntament (Rathaus) on trobem dos ascensors que funcionen contínuament, no tenen portes i donen la volta a dalt i abaix, son realment interessants, una petita meravella de la que gaudim força. Pugem i baixem, sobretot les nenes estan encantades, però en els adults també ens treu una rialla. La torre de l’Ajuntament fa 106 metres i un ascensor tradicional amb portes puja fins a una alçada de 67 m. Nosaltres busquem la manera de pujar-hi, però no ho aconseguim i al final desistim. L’antic ajuntament es va destruir durant la II Guerra Mundial, l’actual va ser dissenyat per l’arquitecte Karlsruhe Hermann Billing. El Teatre de l’Òpera està la mateixa plaça de l’Ajuntament es veu que te una oferta impressionant.
Ens acostem al Jardí Botànic, passegem per un gran parc, però no acabem de saber si es el jardí botànic o no. Tornem al vaixell a dinar. La pròxima vegada que parem a Kiel aprofitarem per anar a Hamburg.
A la sortida del vaixell veiem l’entrada al Canal de Kiel, també conegut com NOK de l’alemany Nord-Ostsee-kanal). Antigament anomenat Canal de l’Emperador Guillem. Te una longitud de 98 km i comunica el mar Bàltic (Kiel-Holtenau) amb el mar del Nord a Brunsbüttel. Antigament (1784) hi havia el Canal d’Eider que enllaçava els dos mars i feia servir el riu Eider.
Veiem el petit Far Friedrichsort, davant del poble del mateix nom, a la sortida del Fiord de Kiel. Fa 32 m. A la sortida del vaixell el fiord està ple de velers i estem a punt de enderrocar-ne un que es una mica imprudent, passa rosant el nostre vaixell.
Sortint a la dreta veiem el Monument Naval Laboe (1936) dedicat als marins alemanys que van morir a la Primera Guerra Mundial, però després es va estendre també a tots els membres de l’armada que van morir a la Segona Guerra Mundial. Fa 72 m. i te una plataforma que dona bones vistes de la zona. A la planta baixa hi ha una petita exposició. Al costat hi ha el Submarí Alemany U-995, es un submarí de guerra que va ser tocat al 1944, tot i que es va fer servir després per l’armada noruega fins el 1960. Actualment es un museu i es pot observar com es per dintre.
Després d’aquesta sortida espectacular fem una mica de sauna, jacuzzi i piscina. A la nit sopem al Restaurant de la segona tots junts com ara es habitual i donem una volta pels espectacles. Tot molt agradable.