Copenhaguen 2025

Divendres, 28 d’agost de 2025

Avui la Berta i jo anem soles perquè la Marí Àngeles i el Fede s’ho volen prendre amb calma perquè ja coneixen la ciutat. La Berta i jo també hi hem estat, però la Berta era molt petita i em fa gràcia que vegi la ciutat una mica més. Sortim del vaixell a un quart de nou i agafem el Hop on Hop off de bus i vaixell gestionat pel nostre vaixell.

Hem anat recorrent la ciutat i passant per davant d’edificis interessants, el Castell Rosemborg (1606) d’estil renaixentista neerlandès, però que ha tingut diverses modificacions, l’Estació Central de Tren (1911) de l’arquitecte Heinrich Wenck, la Columna de la Llibertat (Frihedsstotten), un obelisc de 20 m. d’alçada situat davant de l’Estació Central de Tren en memòria de las reformes de 1788 que abolia l’stavnsbandet, una mena de condicions de servilisme, Els Jardins Tívoli (1847), el gran parc d’atraccions amb moltes activitats, exposicions, concerts, etc, La Gliptoteca Ny Carlsberg (Ny Carisberg Glyptotek), una gliptoteca es un museu dedicat a las pedres fines gravades, però també es fa servir per escultures en general. Aquesta es una fundació privada fundada el 1882 per Carl Jacobsen fill del fundador de la cervesa Carlsberg. Te una col·lecció d’escultures i antiguitats gregues, romanes, etrusques, egípcies, pròxim orient i també exposa obres d’art modern de Paul Gauguin, Edgar Degas, Jean Françoise Millet, Henri Toulouse-Lautrec, Auguste Rodin, …

Dins de l’arquitectura moderna veiem Les Torres Kaktus (2021) dues torres de habitatges per joves de 60 i 80 metres d’alçada fetes per BIG (Bjarke Ingles Group) amb moltes zones comuns, l’eslògan es «Dorm a l’apartament, viu a l’edifici». L’Edifici The Crytal, de vidre amb forma de «Z» asimètrica dissenyat pels arquitectes danesos Schmidt Hammer Lassen que també van dissenyar Glas Cube.

El Palau de Christiansborg es un edifici governamental a l’illot de Slorsholmen. Es la seu del Folketing, el Parlament danès, l’oficina del Primer Ministre i la Cort Suprema, alhora que també l’utilitza la monarquia. Es la casa dels tres poders suprems danesos, els poders executiu, legislatiu i judicial. Col·loquialment anomenat Rigsborgen (el castell del regne) o Borgen (el castell). No gaire lluny l’Església de Holmen (Holmens Kirke) es una església parroquial luterana, la principal de la Reial Armada Danesa. Te planta de creu grega.

Ens hem arribat fins a Nyhavm, el Port Nou, el passeig marítim del s. XVII amb cases de color, vaixells de fusta, bars, restaurants. Aquí hem agafat un vaixell que ens ha fet un recorregut pels canals de la ciutat. Des d’aquest punt de vista, es a dir des del vaixell hem seguit admirant la ciutat i ens hem trobat amb multitud de monuments.

El Waterfrond Cultura Center a Paper Island que s’obrirà el 2026. Es un projecte dissenyat per Kengo Kuma Associates (japonès). Es tracta d’un centre cultural i recreatiu multifuncional, combina piscines, saunes, espais comunitaris en unes piràmides que s’integren en el mar.

L’Opera House (2004) localitzada a l’Illa Holmen dissenyada per l’arquitecte Henning Larsen i els enginyers Ramboll i Buro Happold.

El Museu Militar, Museu de la Guerra Danés(Krigsmuseet) està situat a l’antic Arsenal Reial i explica la historia bèl·lica danesa.

La Sireneta està inspirada i es un homenatge del conte d’Andersen, creada als inicis del s. XX per l’escultor Edvard Eriksen per encarreg de la família Jacobsen, propietaris de la fabrica de la cervesa Carlsberg. Està feta en bronze i mesura menys d’un metre, però pesa 180 kg. Posteriorment la família va cedir l’estàtua a l’ajuntament que la va col·locar sobre una roca en el Parc Langelinie, al port i es va convertir en símbol de la ciutat. Es va instal·lar a la seva roca al 1913 i tot i que ha patit tota mena d’actes vandàlics s’ha pogut restaurar perquè es conserven els motllos originals. La Sireneta te una germana a uns quants metres d’ella, instal·lada el 2000, es la Sireneta genèticament modificada de Biom Noergaard. Es una Sireneta absolutament distorsionada, però reconeixes l’essència de l’original, la languidesa i la tristesa esperançada. Des del vaixell fem moltes fotos, però hi ha tants turistes al voltant que l’estan admirant que el seu contorn es dilueix i no es pot apreciar la seva bellesa.

La Seu de Maersk del grup A. P. Moller-Maersk a Esplanaden 50. Grup d’empreses amb activitats en el sector del transport sobretot marítim. Es tracta d’un edifici rectangular blanc amb moltíssimes finestres.

El Blue Warehouse (Magatzem Blau) es un magatzem del s. XVIII situat a Told Bodgade, 36, al Passeig Marítim de Larsens Plads. Es va acabar en el 1783 segons disseny de Gaspar Frederik Harsdorff i va ser convertit en habitatges a finals de la dècada del 1970.

El Royal Danish Playhouse es un teatre construït pel Royal Danish Theatre situat al Passeig Marítim, al barri de Frederikss taden.

L’Església del Nostre Salvador (1752), barroca, pertany a l’ Església de Dinamarca i es famosa pel seu capitell exterior en forma d’espiral i una escala exterior de cargol per on es pot pujar a la part superior i tenir boniques vistes.

El Diamant Negre (1999) a la zona de Christianshavn, es la Biblioteca Reial de Dinamarca a Copenhaguen. Va ser dissenyada pels arquitectes Schmidt, Hammer & Lassen. Davant hi ha el Pont del Cercle (Cirkelbroen) /2015) dissenyat per Olafur Eliasson. Te cinc plataformes circulars de diferents mides amb pals que recorden als d’un vaixell. Es un pont per vianants i ciclistes.

The Lapidarium of Kings on s’exposa una col·lecció reial de escultures de pedra natural. Està situada a la fabrica de cervesa del Rei Cristià IV de 400 anys d’antiguitat. Es va inaugurar al 2014 i la col·lecció consta de 300 estàtues i ornaments de diferents materials recollits dels jardins reials, palaus i edificis.

L’Església de Sant Nicolau (Nikolaj Kirke) es un edifici actualment desconsagrat que s’utilitza com a Centre d’Art Contemporani. Te una torre molt característica que la distingeix.

LAntiga Borsa de Valors (Borsen) va ser construïda per Cristian IV (1640) i dissenyada per Lorentz i Hans van Steenwinckel, restaurada per Nicolai Eigtved el 1745. Va albergar la Borsa fins 1974. Tenia una capitell de drac, quatre cues de dragó entrellaçades que arribava a 56 m, però es va enfonsar en el incendi del 16 d’abril de 1924. Actualment està tapada, suposo que en obres de restauració.

La barca ens ha fet un recorregut de mes d’una hora i ens ha tornat a deixar al Port Nyhavm. Hem acabat al voltant de tres quarts de dotze i ens hem acostat al Palau Amalienborg a veure el Canvi de Guàrdia. Que ha estat molt bé perquè no hi havia gaire gent. Hem pogut veure-ho bé. El Palau de Amaliemborg es la residencia de la família reial danesa a Copenhaguen. Son quatre edificis (palaus) d’estil rococó fets per l’arquitecte Nicolai Elgtved (1768). Els Palaus son de Cristià VII i de Cristià VIII, normalment oberts al públic i els Palaus de Frederic VIII i de Cristià IX. Els quatre estan distribuïts en torn a la Plaça de Amalienborg al voltant de l’estàtua de Frederic V i en aquesta plaça es on es fa el Canvi de Guàrdia. Es tracta d’una cerimònia diària on la Guàrdia Real surt del Castell de Rosenbord a les 11:30 hores i desfila fins el Palau Amalienborg amb l’uniforme blau i enormes barrets de pell d’os on hi arriba a les 12 hores.

Després ens hem acostat a la Marble Church, Frederiks kirke la seva construcció es va interrompre perquè el seu cost era molt elevat, però finalment es va acabar al 1894. Nosaltres aconseguim entrar-hi i hi donem una volta.

No gaire lluny ens trobem l’Església de Sant Alexandre Nevsky (Skt. Aleksander Nevskij Kirke) (1883) d’arquitectura russa amb cúpules de ceba daurades i maó vermell. Està situada a Bredgade, 53 i afiliada a l’Església Ortodoxa Russa.

Al mateix carrer hi ha la Mansió Odd Fellows (1836), Musikforeningen, Societat Musical. Va ser la sala de concerts mes important de Dinamarca al segle XIX, es va convertir en un lloc de trobada musical.

Anem fins a Kogens Nytorv, la Nova plaça del Rei. Allà veiem el Teatre Reial de Dinamarca. Entrem un moment al Guinnes World Records Museum i anem cap al carrer Storget, a Stork (Font de la Cigonya). Al costat de la font, entrem a uns Lavabos Públics Antics, del segle passat, molt macos. Fem cua i els fem servir. Allà mateix també hi ha la Casa Hojbrohus a la plaça Amargertorv de pur estil Art Nouveau on actualment hi ha una botiga «Hay House» d’art danès i el Cafè Nordenoe Town. També hi ha la Casa Matthias Hansen o Casa Schoustrup (1606), casa adossada d’estil renaixentista a Amagertorv, 6 on actualment hi ha una botiga de la fabrica de porcellana Reial Copenhaguen.

Fem unes petites compres per aquests carrers i acabem a l’Ajuntament (1905) dissenyat per Martín Nyrop en estil romàntic nacionalista inspirat en l’ajuntament de Siena.

Tornem a agafar el Hop on Hop of fins a la Font del Gefion. La llegenda de la deessa Geljun de la mitologia nòrdica. Està al Parc Langelinie al costat de la Fortalesa Kastellet, una de las fortificacions de Copenhaguen. Te forma d’estrella i formava part de les muralles de la ciutat. Ens acostem fins a La Sireneta per veure-la des de terra i fer-nos la foto de rigor. Hi ha molta gent i cua, però fem les fotos amb el mar de fons. Des d’aquí hem tornat a agafar el bus per anar al vaixell on hi hem arribat a les quatre passades, una mica justes.

A la nit Festa Taronja, es un clàssic de la Holland Amèrica Line. El Fede i la Marí Àngeles ja van preparats amb coses taronges perquè ja han fet altres creuers amb ells, però nosaltres hem hagut de comprar algunes cosetes. A Kiel vam comprar unes ulleres i un coleter taronges i a Copenhaguen un passador i un got taronges. La Festa ha estat molt bé i les nenes han guanyat el Premi a la Millor Actuació i els hi han donat uns tulipes de fusta. Quan han quedat finalistes la Sofia ha fet una vertical pont i la Berta una roda que crec que va ser el toc final. La qüestió es que van guanyar i estaven contentíssimes. La Berta no s’ho podia creure.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.