Diumenge, 3 de maig de 2015

A Gènova hi arribem d’hora i ja haguéssim pogut desembarcar a les vuit, però tot i que no hem perdut el temps no hem pogut sortir del vaixell fins a les nou i es que el temps passa volant. A la sortida de l’estació marítima ens hem informat en un centre d’informació sobre la ciutat, ens han donat un mapa i ens han traçat una ruta per poder veure les coses mes interessants.

D’ entrada ens hem parat a admirar la Commenda di Pre s XII, que es un complexa que consta de dos esglésies romàniques, un edifici de tres pisos, un convent, un hospital, una estació marítima per anar a Terra Santa i hostalatge per peregrins. Va ser construït per desig de Fra Guillem, el monjo dels Cavallers de Jerusalem que va donar origen a l’Ordre de Malta. Passem per davant de la Porta dei Vacca, una porta de la muralla edificada al 1155 i arriben fins a l’Aquari que es un dels mes imports d’Europa i el Palau St. Georgio, des de allà ens hem endinsat per els carrerons del casc antic anomenats “carruggi”. Ens trobem amb la Cattedrale de San Lorenzo fundada al s.IX i reconstruïda en estil romànic al s. XII. Tirant amunt el Palazzo Ducale, uns dels edificis mes elegants de la ciutat on actualment hi ha un centre d’art. Hi arribem per la Piazza Metteotti i avui esta plena de paradetes d’antiquaris possiblement perqué es diumenge . Entrem a la Chiese del Gesu del s. XVI/XVII. Sortint anem mes amunt fins a la Porta Soprana o di San Andrea, al costat la suposada casa de Cristoforo Colombo i del Chiostro de S. Andrea s XII que li dona un toc de màgia, sembla que ha emergit des de un temps passat, irreal, com un fantasma decadent que es nega a marxar. Entra la Porta Soprana, la caseta del Colon i el claustre em sento sospesa en una agradable sensació intemporal on hi hagués pogut apareixia qualsevol personatge medieval i no sorprendrem.

Baixem per la Via Dante fins a la Piazza Ferrari i agafem la rua de S. Matteo fins a la Chiese S. Matteo s.XII-XVI i el Palazzo Domenicaccio Doria i Branca Doria a la mateixa Piazza s. Matteo. Ens anem perdent i entre els carrers descobrim bonics edificis mes o menys coneguts, entrem a la Chiese de S. Maria delle Vigne on ens immortalitzem amb una fotografia sobre un mirall que ens ensenya el sostra. Ens seguin perdent pels carrers fins arribar a la via Garibaldi plena de magnífics palaus, accedim a alguns patis i n’hi imaginem d’altres plens d’estàtues i fonts entremaliades en bonics jardins.

Caminem una mica mes i anem a agafar l’Ascensori di Castelletto que ens porta a una esplanada des de on tenim una bonica vista de la ciutat amb el mar de fons. De baixada hem continuat endinsant-nos pels carrers i hem arribat a l’Aquari un altra cop on hem agafat el Trenino Pipo (8e) que ens ha donat una volta per la ciutat, ens ha portat per llocs on ja havíem passat i per altres de nous, per acabar passem davant de la espectacular Villa del Principe i fem l’esforç d’imaginar-la sense les carreteres que la rodegen. El trenet ens deixa a l’estació marítima una mica abans de les cinc de la tarda, be per tornar al vaixell que com a hora límit teníem dos quarts de sis.

Un cop al vaixell la Berta sopa una miqueta i a dos quarts de set me l’empotada a la cabina on s’ha pres el biberó i s’ha quedat “fregida”. L’Adelina i jo ens tornem per veure l’espectacle que aquesta nit es de malabaristes i trapezistes amb la temàtica de “El Zorro” de fons, molt interessant.