Dover


Dover, dimarts 30 de maig de 2017.

Aquesta nit a les tres hem endarrerit una hora els rellotges perquè baixarem al Regne Unit. Anem a Dover i abans d’atracar ja veiem els penya-segats blancs des del llit. Un cop a terra agafem un bus turístic que per 7 euros (5 lliures) ens portarà per Dover i rodalies i podrem pujar i baixar tants cops com vulguem. Primer anem directes als penya-segats blancs i fem una extraordinària caminada fins a un búnquer des d’on veiem el far. Ens ha semblat que no tindríem temps per arribar fins al far, però hi haguéssim arribat perfectament. El camí es una meravella, va per sobre del penya-segat, es fàcil tot i que hi ha alguns punts mes entremaliats i la qüestió es que hem deixat el cotxet de la Berta en unes mates perquè era inviable caminar amb ell. El camí dona sensació de llibertat tot i que es perillós acostar-se molt a la vorera perquè no hi ha baranes. De tornada hem trobat el cotxet on l’havíem deixat i hem anat a la parada del bus on havíem baixat i l’hem tornat a agafar per anar fins al Castell, es un castell increïblement gran i te molt a veure, crec que se li hauria de dedicar tot un dia i no el tenim, així dons ens conformem en mirar-lo de fora. De fet portem tot el matí veient-lo perquè ocupa una gran extensió i esta situat en una muntanya. Sembla ser que es el castell mes gran del país i durant segles s’ha considerat la clau d’Anglaterra per el seu caràcter defensiu al llarg de l’historia. Es un castell d’origen medieval, però els romans ja hi van tenir diversos fars, un dels quals encara perdura. Hi ha càmeres medievals i túnels secrets que esperem descobrir en un altra ocasió. De moment la seva sola visió ja es espectacular. També ens diuen que te bones vistes del Canal de la Mancha.

Un altra cop a l’autobús i anem fins al centre on encara veiem una mica el mercat i entrem a la església anglicana Saint Mary’s Church que es una monada. La part vella de l’església es la torre que data del segle XII, es Normanda i te vuit campanes, cosa que de segur dona nom al pub que ens trobem just en front d’aquesta preciosa façana Normanda i s’anomena Pub Eigth Bells. El Fernando ens convida a unes pintes allà mateix i escollim la preferida del barman que ens serveix i que resulta ser deliciosa, desgraciadament no recordo el nom. L’ambient del pub es autènticament autèntic, amb personatges que podrien inspirar mil novel·les i ens permeten submergir-nos en l’Anglaterra mes hermètica. En el pub tenim wifi i ens posem al dia de WhatsApp, correus i aprofitem per felicitar al Ferran.

Tornem al vaixell a dinar amb la intenció de tornar a la tarda, però quan ho volem fer a les 5 ens diuen que ja no hi hauran mes autobusos per tornar al vaixell i desistim. Intento deixar a la Berta al Guppy Club, però no hi ha cap nen i no s’hi vol quedar. Anem a prendre un suc a un dels salons. A la cabina me’n adono de que he perdut la gorra i el polar rosa de la Berta i també el meu mòbil. Recupero al mòbil a objectes perduts perquè me l’havia deixat al control d’entrada i al polar al Guppy club, però la gorra l’hem perdura fora del vaixell i no la recuperarem.

A la nit veiem un espectacle boníssim dels Beatles i sopem a la coberta 4 cosa que es fa interminable, tarden moltíssim, no sabem si hi ha problemes a la cuina o en el servei, però fa que anem a dormir tardíssim i a sobre a la nit perdem l’hora que havíem guanyat ahir.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.