Dimecres, 20 d’agost de 2025
Hem sortit del vaixell a Warnemünde amb la família de Dos Hermanas al voltant de les deu i hem anat directes a l’estació per agafar el tren de dos quarts d’onze que surt cap a Rostock.
Alemanya es una República Parlamentaria Federal i des de 2022 el President Federal es Frank Walter Steinmeier. Pertany a la Unió Europea, fa servir l’euro com a moneda i es parla alemany.
Un cop a Rostock hem començat per la Porta de Pedra, Steintor on hi ha una inscripció i l’escut d’armes. Està al costat de la Casa d’Estats Ständehaus, antiga seu dels estats de Mecklenburg. Hem anat cap al Neuer Markt, Plaça del Mercat Nou. Al centre hi ha la Font de les Gavines amb Deus Grecs. A un costat de la plaça hi trobem l’Ajuntament (Rathaus) (1270), una casa de doble gablet, una mena de doble frontó, amb set torretes, porxo barroc i arcs de volta.
Han entrat a la Església de St Mary per veure el formidable rellotge astronòmic. Es l’església mes gran i bonica de Rostock amb un mobiliari elegant, retaule amb la processó dels apòstols i una pica baptismal de bronze.
Hem vist de lluny la Porta dels Monjos, Mönchetor, construïda en el 1805 en estil clàssic i el nucli de l’edifici data d’abans del s. XVI. Passem per davant de St. Katharinenstift. Monastery of St. Catherine.
A l’Església de St Pere, St. Petrikirke (1300), l’església mes alta de Rostock, hem pujat al mirador per veure la ciutat des d’alt. La torre fa 117 metres d’alçada. Es poden pujar 44 metres amb ascensor. Adults 5 euros, nens 1 euro. Es un lloc de referencia per pescadors i mariners.
A l’Església de St. Nicola, St Nikolaikirke, hem vist una exposició de pintura. Es la mes antiga de les esglésies que queden a la regió bàltica. Es gòtica, data de 1230 i es un lloc de trobada per l’església, l’art i la cultura.
Hem tornat al centre i hem agafat el kiopeliner Str fins a la plaça de la Universitat on hi ha la casa del Poble, la Font de la Joiai i el Monument a Blücher. La façana de la Universitat es força maca. Allà també hi ha l’Abadia de Holy Cross.
Sortim per la Porta Kröpeliner Tor. Fa 54 m. i te sis pisos d’alçada. Avui dia es un centre de trobades històric-cultural amb una exposició sobre les fortificacions de la ciutat. Tornem a l’estació i cap a Warnemünde un altra cop.
Hem dinat al vaixell i a la tarda hem sortit a passejar per Warnemünde. Comencem pel carrer «Am Strom» anomenat «Vörreeg», que vol dir primera fila en baix alemany. Agafem el carrer AlexandrinenstraBe, anomenat «Achterreeg», que es pot traduir com a la fila del darrere en baix alemany. Ple de cases on hi vivien pescadors, mariners i pilots. Hi trobem una font molt curiosa, Brunnen Warnminner, amb petites estàtues en comitiva. Aquest carrer ens porta fins al Far fet de maó blanc vidriat (1898) i allà que pugem els seus 31 metres i ens dona unes bones vistes de la platja i tot el front sobre el mar Bàltic. Al costat hi ha el Teepott un gran edifici rodo en forma de tetera amb taulada ondulant única (1968). Des de dalt d’aquest far també podem veure el Moll Oest que s’endinsa 500 metres al mar Bàltic i es una protecció per a l’entrada del port. Hi ha un petit far verd.
Arribem al Passeig Marítim (Seepromenade) construït fa mes de cent anys paral·lel al mar Bàltic amb nombrosos hotels i cases d’hostes en estil d’arquitectura de balneari. Al inici hi ha una estàtua de un home i dues dones sobre un barca de Reinhard Dietrich (1976) anomenada Lotsenehrung. Ens arribem a la platja i ens trobem amb unes cadires de vímet molt especials que es van inventar aquí ja l’any 1882. Les nenes s’han banyat, jo només m’he mullat els peus, que no sigui dit que no he tastat el Bàltic
De tornada al vaixell hem estat a la Festa Alemanya. Ha pujat una banda de Musica «The Rostock Warnemünde Brass Band» i el menjar ha estat típic d’Alemanya. Jo m’he menjat un bratwurst i un frankfurt.