Dilluns 8 d’agost de 2022

Avui ens llevem tardíssim, esmorzem al jardí i sortim de l’hotel a les 11:30 cap a Kensington Garden. Hem entrat pels Jardins Italians i hem anat baixant fins a l’estàtua de Peter Pan on la Berta s’ha volgut fer una foto i hem seguit fins a la Font Memorial de la Princesa Diana (Diana, Princess of Wales Memorial Fontaine) que estava ple de nens remullant-se. Hem vist la majestuosa Cavalleria Reial que anava per Hyde Park possiblement a fer un canvi de guàrdia. Després ens hem equivocat de camí i ens hem perdut una mica pel parc, però finalment hem arribat al Museu de la Ciència on la Berta s’ho ha passat especialment be. La entrada es gratuïta, però hem hagut de escanejar un QR i donar les nostres dades per poder entrar. El museu recorre l’historia dels invents des del primer tren de vapor fins als coets espacials. Hem contemplat la terra, la lluna i alguns planetes des de l’espai. Hem caminat i hem jugat amb la ciència de costat i fins i tot ens hem mogut a través del temps fent-nos mes joves i mes velles a traves d’una petita pantalla que ens enjovenia i ens envellia només posant-nos davant d’ella. També hem passat per l’historia de la medicina tant clàssica con alternativa. Hem sortit molt contentes a les cinc de la tarda, però sense menjar perquè en el restaurant només hi havia uns entrepans que no ens agradaven.

Tot seguit hem entrat al Museu Victòria i Albert que està al costat i primer hem anat al restaurant, però ja no ens han deixat entrar perquè el Museu tanca a les sis, ens hem menjat unes galetes que portàvem en el pati central contemplant com es banyaven uns nens en un estany que hi ha al centre. Hem fet una volta ràpida a aquest magnific museu i ens hem impregnat amb la bellesa que deixaven anar les seves obres d’art.

A la sortida hem agafat Brompton Road fins a Harrods, els famosos magatzems, hi entrem, però no hi estem gaire estona perquè no s’hi pot caminar de tanta gent que hi ha. Jo m’hi havia passejat quan vaig venir a Londres a fer un curs d’anglès en els anys 90 i s’hi respirava tranquilitat i elegància. Ara es propietat del estat de Qatar a través del seu fons sobirà d’inversió i tot i que els articles es veuen de qualitat, està tot tan atapeït i hi ha tanta gent que sento que s’ha perdut l’esperit d’aquella elegància que jo recordava.

Entrem en un Wasabi i agafo sushi d’arròs blanc i salmó esperant que la Berta en mengi, però tot i la gana no hi ha manera. Caminem una mica més i comprem un plàtan i una barra de pa. Anem a veure la Botiga de Harry Potter, House of Mina Lima, però quan hi hem arribat ja estava tancada. Tornem a l’hotel caminant passant per Oxfort street. Sopem pel barri.