Dissabte 6 d’agost de 2022
La Berta ha dormit molt poc. No es podia adormir de tants nevis que tenia pel fet de que marxavem a Londres. Jo també estava neguitosa perquè tenia por d’adormir-me i no sentir el despertador, però he dormit mes que ella. A les quatre han anat sonant tots els despertadors que havia sincronitzat i ens hem posat en marxa, tot i que ens ha costat, sobretot a la Berta que tot just començava a agafar el son. Hem pres l’autobús 46 de les 5:20 i hem anat a la Terminal 1 de l’Aeroport de El Prat. Després hem anat directes al control de seguretat perquè no havíem d’embarcar maletes i tot i que jo tenia por de que ens diguessin que portàvem massa líquids o qualsevol altra cosa d’aquestes, tot ha anat força bé. Portem una maleta de cabina i una motxilla gran cada una i els dies anteriors al viatge hem preparat amb cura l’equipatge i en qüestió de líquids els hem posat tots en ampolles de menys de 100 cc, totes posades en una bossa de plàstic transparent i en portem bastant menys d’un litre cada una. Hem passat el control de passaport de manera manual perquè els menors de dotze anys no el poden passar per la maquina automàtica. Portem quatre préssecs de vinya i dos «bocates» per cada una, un de truita i un de fuet. La Berta s’ha adormit a l’autobús i també a l’avió només enlairar-se, però jo si que m’he menjat un entrepà. Volem amb Vueling, hem sortit a les 7:40 i tota l’organització ha funcionat com la seda.
Hem arribat puntuals a l’Aeroport de Gatwick, a les nou hem pres terra. Un cop a la terminal el primer que hem trobat son dos enormes fotos de la Reina Isabel II, en una mes jova i l’altra de mes edat, ambdues fetes de petites fotos de gent molt diversa. Suposo que deu simbolitzar que la reina està feta de tota la gent que comporta el regnat. Després hem hagut de fer una llarga cua per passar el passaport perquè al igual que a Espanya els menors de dotze anys no poden passar de forma automàtica i hi havia molta gents amb criatures petites. Un cop passat el control de passaport hem sortit i hem comprat un bitllet per a la Berta i per a mi, 17,5 lliures que a mes ens servirà per agafar tots els transports públics que vulguem durant tot el dia. Hem anat fins a la Victòria Station i després per Cicle (línia groga) fins a Baywater que ens queda molt pròxima al nostre hotel. El metro va molt depresa i es mou molt, de tal manera que la Berta ha vomitat al sortir del vago, a la mateixa andana. Anem a l’Hotel New Dawn (95 Inverness Terrace), l’idea es que ens quedarem aquí fins el dia 13 i després ens canviarem a una casa al 43 Wilkinson Rd amb uns amics nostres que també vindran a passar uns dies a Londres. L’hotel ha estat una decepció, brut i una habitació molt petita on quasi no ens podem moure. Sort que els llençols son blancs i es veuen molt nets. Hem deixat les coses i hem sortit a dinar. Estem ben situades, sobre Kensington Garden i en un carrer perpendicular al nostre, Queensway, hi ha dues sortides de metro i tota mena de restaurants i botigues. Avui hem dinat a un Burger King.
I després de dinar tornem a agafar el metro a Baywater i hem anat a l’estació de Tower Hill on ens hem trobet la Tower of London només sortir del metro i realment impressiona. Construïda al 1077 per Guillem el Conqueridor ha tingut moltes funcions al llarg de l’historia, fortificació, presó on es torturava i executava els presos, arsenal, palau, casa de la moneda, registre i actualment en els Waterloo Barraks s’hi exposen les joies de la Corona. Jo penso en l’Anna Bolena i en el Tomàs Moro que van estar engarjolats en aquestes parets i on hi van perdre el cap quan hi van ser decapitats per ordre d’Enric VIII. No veiem ni els Beefeaters ni els corbs i anem a buscar l‘autobús número 15 que segons una de les nostres guies de viatge fa una ruta turística i ens portarà fins a Trafalgar square. Hem d’esperar una bona estona, però quan finalment hi pugem i aconseguim llocs a la primera filla de la planta de dalt del autobús fem un llarg recorregut passant per l’Edifici de l’Autoritat del Port de Londres, l’Església de Tots Sants, El Gherkin la carismàtica d’oficines dissenyada per Norman Foster, l’església de St Mararet Pattens, Pudding Lane on es va iniciar el gran incendi de 1666 i hi ha la Columna The Monument, St Stephen Walbrook, la Torre 42 que els anys 70 va ser el gratacel mes alt de Gran Bretanya, la Catedral de St Paul, la famosa catedral anglicana d’estil barroc angles acabada al 1710 que te una gran cúpula que es veu des de molts llocs de la ciutat i es fàcilment reconeguda, l’Església de St Martin, l’Església de St. Bride, les antigues oficines de premsa del Daily Express i les del diari Daily Telegraph, Ye Oide Cheshire Cheese, un dels pubs mes antics de la City, els Tribunals de Justícia. El començament del carrer Strand hi ha el drac del monument de Temple Bar, el Temple de St. Clement Danes, l’Església de St. Mary-le-Strand, el Museu d’art Somerset House i el Savoy Hotel abans d’arribar a Trafalgar square on hem baixat de l’autobús i hem vist la columna de Nelson, la National Gallery per fora i hem baixat per Whitehall passant per davant de Guard Horse fins al Palau de Westminster i el Big Ben perquè la Berta tenia moltes ganes ganes de veure’l. Finalment hem agafat el metro a Westminster fins a Baywater perquè estàvem molt cansades. Avui la Berta ha començat a fer servir la meva càmera de fotos Sony petita i crec que se li dona bastant bé.
Hem comprat menjar a un supermercat del carrer Queensway i hem anat a l’hotel a descansar i a sopar. A l’hotel ens deixen fer servir el menjador, hi ha un microones, una ketel i altres utensilis que podem fer servir, però tot està una mica precari. Pel contrari el personal es molt amable i agradable. Després de sopar hem sortit a donar una volta pel barri que està ple de botiguetes i ens hem arribat fins a Kensington Garden que ens ha ajudat a acabar-nos de situar a on estem de la ciutat. Hem tornat cansades a l’hotel i a dormir d’hora.
