Ens llevem a dos quarts de set i fem un esmorzar contundent, hi ha macedònia de fruita natural, iogurt, ous, bacon, torrades, mantega i melmelada. Avui recorrerem l’Abel Tasman National Park i farem dues etapes. Aquest parc es el mes petit de Nova Zelanda, però te bonics boscos, llargs rius i un camí de ronda encantador que bordeja la costa. A les vuit sortim i anem a Kaiteriteri, a l’Aqua Taxi Base per agafar una llanxa i com que no esta ben be a la vora del mar, porten la barca tirada per un tractor fins a la platja amb nosaltres a sobre, tot un poema. Anem fins a Sandy Bay. Hi ha marea baixa i el tractor travessa la llarga platja fins al mar, on marxa enrere deixa anar la barca a la seva voluntat i retorna al seu cau. Sentim com les onades ens belluguen a la deriva fins que el nostra patró posa en marxa el motor. Primer ens acostem a una gran roca de granit partida en dos i que s’anomena Split Apple Rock. Veiem una parella de dofins que de tant en tant salta fora de l’aigua i ens fan somriure. Fem una primera parada a Torrent & Anchorage Bay per deixar un grup que només farà una etapa. El nostra grup continua fins a Bark Bay on hem de baixar mullant-nos els peus. Agafem el camí de ronda que ens portarà de tornada a Torrent & Anchorange Bay on ens banyem en una aigua freda que ens tonifica i després dinem. Hem començat a caminar a dos quarts d’onze i parem a dinar a les dues. A les tres comencem a caminar un altre cop fins a Marahau mentre seguim  gaudim d’un espectacle de mar, aus, plantes i bolets. Arribem a un quart de set i en total hem caminat set hores i hem fet 24 km. Al final hi trobem el The Parc Café on quasi tothom es regala una cervesa com a premi per l’esforç. En front del Café hi ha una botiga d’artesania que te un jardí màgic ple de talles de fusta molt grans i molt ben fetes, el reco es diu Marahau House Back Adventures. Un lloc per recordar i de on penses que pot sortir un follet de qualsevol reco.

De tornada, ens quedem al Restaurant Gothic, al centra de Motueka i sopem molt bé. La gent va una mica mes arreglada que nosaltres, que no es demanar gaire, perquè nosaltres portem la suor i la sal de l’excursió. Es una llàstima que les cambreres no vagin vestides de gòtiques, però n’hi ha una que sembla la “Senyoreta Rotenmeyer”. La carn esta molt bona.