Divendres, 22 d’agost de 2025
Hem sortit a les deu del vaixell amb la família de Dos Hermanas. El clima ha estat inestable, ens ha fet algun ruixat, però ha acabat solejat i amb molt bona temperatura.
Estònia es una República, es parla l’estonià, pertany a la Unió Europea i fa servir l’euro. El President es Alar Kavis des de 2021 i el Primer Ministre Kristen Michal des de 2024.
Tallin es va lliurar dels estralls de la II Guerra Mundial, només van caure un parell de bombes i gracies a això es conserva molt bé el casc antic. Hem anat caminant tranquil·lament des del vaixell fins a la ciutat vella. Hem passat per l’Energy Discovery Centre /Centre de Descobriment de l’Energia que ofereix experiències interactives i hem entrat a la Ciutat Vella per la Gran Porta Costera que es la porta d’entrada des del mar. Aquesta porta es de la mateixa època que la muralla. Al costat hi ha la Torre Margherita la Grassa (s XVI) que actualment acull el Museu Marítim.
D’entrada no hem pogut entrar a St Olav’s Church ni a la seva plataforma d’observació perquè hi havia un enterro i ho hem deixat per la tornada.
Passem per davant del que va ser la Seu del KGB on eren detinguts i de vegades executats els considerats enemics del regim. Veiem el Teatre Linna de Tallinna, el Tallinna Linnateater, el teatre de la ciutat de Tallines, un teatre fundat al 1965, compta amb diversos escenaris dintre un complex d’edificis medievals. Cada dos anys aquest teatre acull un festival internacional durant l’hivern.
En relació a l’Art Nouveau trobem la Casa Reichmann 1909 al carrer Pikk 25, dissenyada per Jaques Rosenbaum. Al costat està ple de cartells contra la guerra de Ucraïna i contra Putin. En el mateix carrer Pikk 18 també veiem un altra casa d’Art Nouveau anomenada Casa Treudult i també Dues Germanes amb dues dones Atlants esculpides i dos dracs, un a cada banda. Dissenyat també per Jacques Rosenbaum.
Ens arribem fins a l’Església de l’Esperit Sant (s. XIII) i al Museu d’Història situat a la Seu del Gran Gremi, un edifici gòtic. A la plaça de l’Ajuntament hi ha espectacles al carrer, es el cor de la ciutat vella i veiem l’Antic Ajuntament, l’únic gòtic del nord d’Europa. L’edifici actual data del voltants del 1.400. Hi ha la sala de consells medieval, cel·les de la presó, …
Hem anat veient trossos de la muralla de la ciutat que te trams molt ben conservats. Hem passat per la Catedral de Santa Maria, s. XIII, luterana. Es l’església més antiga de Tallin. Originàriament es va fundar com a catedral catòlica, però amb la reforma protestant es va convertir al luteranisme al 1561 i actualment es la seu de l’arquebisbe de Tallinn. Està situada al Turó Toompea, centre medieval de Tallin. El nom Toompea va ser un dels noms de Estònia quan era danesa, en els segles XIII i XIV.
Hem entrat a la Catedral Ortodoxa St, Alexander Neusky, també a Toompea, en front del Parlament. Construïda i consagrada al 1900 quan Estònia formava part de l’Imperi rus per Mikhail Preobrazhensky en el antic model arquitectònic rus. Va ser considerada com a monument a la dominació russa i va estar a punt de ser demolida, però després de la Independència de la Unió Soviètica al 1991, la catedral va ser restaurada. Està dedicada a Alexarder Neusky, patriarca i ministre sacerdotal que va guanya la batalla del llac Peipus el 1242.
En front hi ha el Castell Toompea, la Torre Pikk Hermann i el Parlament. El primer castell era de fusta, allà en el s. X-XI. En el 1219 va ser pres pel danesos. El 1227 va ser conquistat pels germans Livonios de l’Espada que van començar la seva reconstrucció i va arribar a les dimensions actuals. Mes endavant va tornar a mans daneses que el van vendre en el 1346 a l’Ordre Teutónica, una ordre religiosa. Així dons el castell va acabar assemblant-se a un monestir. Es va afegir una capella als dormitoris dels cavallers i a les torres del castell. La Torre Tall Hermann es la mes alta (48 m). En el s. XVI les ordres creuades dels actuals països bàltics es van dissoldre i en el 1561 el nord d’Estònia era de domini suec i el castell un centre administratiu i polític de Estònia. En el 1710 va passar a l’Imperi Rus i el castell es va convertir en palau. Després de la Declaració de Independència de Estònia en el 1918 s’hi va edificar el Parlament que combina elements neoclàssics i expressionistes. El 23 d’abril de 1919 hi va haver la sessió d’apertura de l’Assemblea Constituent de Estònia. Les primeres eleccions al Riigikogu (=Parlament unilateral de Estònia) van estar en el 1920. El Riigikogu es va dissoldre durant l’ocupació soviètica (1940-41), l’ocupació alemanya (1941-44) i la segona ocupació soviètica (1944-91). El castell i el parlament van ser utilitzats pel Suprem Soviètic de la RSS de Estònia durant la segona ocupació soviètica. En el 1992 es va recuperar la independència i es van realitzar eleccions al parlament. A la nova constitució el parlament es l’òrgan legislatiu unicameral, te el poder legislatiu suprem de Estònia amb 101 membres i s’encarrega d’aprovar lleis, els pressupostos, nombrar el Primer Ministre i el President.
La Torre Pikk Hermann es un símbol nacional i cada matí quan surt el sol, no abans de les set, s’aixeca la bandera a ritme de l’himne nacional i cada vespre al ocàs, no mes tard de les deu, es baixa la bandera al ritme de la cançó popular «Mu isamaa on minu arm».
Passem una estona al Complexa defensiu Museu Kiek In De Kök que literalment vol dir «Mira dins la cuina». Es el nom que se li va donar a la torre des d’on mirar les cuines de la gent que vivia a la ciutat. La torre data de 1475 i te 38 m d’alçada. El Neitsitorn o Maiden Tower Museu tracte de l’historia de Tallinn i l’arquitectura medieval. Recorre els bastions de la muralla i les cinc plantes de l’emblemàtica torre. En el Jardí del Rei de Dinamarca Valdemar II va muntar el campament el 1219 per conquistar la ciutat.
A Tallinn hi ha dues esglésies de culte a St. Nicola, Església de St. Nicola, una d’elles està dedicada al Museu Niguliste i es també sala de concerts.
Ens acostem a un parell de Miradors per tenir vistes de la ciutat i estan molt animats amb músics que amenitzen el moment.
Baixem per la Plaça de la Llibertat on hi ha la Columna de la Victòria de la Guerra de la Independència. Va ser inaugurada el juny de 2009. La seva construcció s’havia aprovat l’any 1936, però tal com va anar la història no va poder ser. Estònia es va independitzar de la Rússia després de la I Guerra Mundial com molts altres països a la perifèria de l’Imperi Rus en decadència, però al 1941 durant la II Guerra Mundial va ser invadida per les forces armades de l’Alemanya nazi i tres anys mes tard va arribar la recuperació soviètica. Finalment el sis de setembre de 1991 Estònia, Letònia i Lituània es van independitzar de la URSS.
A la plaça de la Llibertat també hi trobem la església luterana de St. John Church. Ens arribem a les Portes de Viru (Viru Väravad) que era l’entrada principal al s. XIV, però avui només queden dues torres. De totes maneres es una zona comercial força freqüentada.
Tornem a l’Església de St. Olaf del s. XIII que te una torre de 124 m. d’alçada que pugem estoicament per tenir les magnifiques vistes com a cloenda d’aquesta visita a la ciutat.
Abans de tornar al vaixell donem un cop d’ull al Museu Marítim i tornam caminant tranquil·lament fins al port. Hem sopat a l’estil estonià i hem pujat a coberta per veure la ciutat il·luminada de nit des del vaixell mentre ens allunyem poc a poc del port.
