Kanasawa

Ens llevem a dos quarts de set, anem a esmorzar a les set i ens trobem amb un altre banquet fantàstic. Avui fins i tot hi un peix a la planxa. Sortim a veure si podem comprar un conjunt de pantalons i jaqueta japonesos per a mi que em vaig emprovar ahir. Quan hem arribat a la tenda encara estava tancada i hem caminat una mica pels carrers. Xafardejant la porta d’una casa antiga que ha resultat ser el Ryokan Tanabe, hem conegut una dona molt amable i elegant, la Akiko Tanabe, propietària de l’establiment que ens ha convidat a passar i ens ha fet un cafè molt bo, cosa poc habitual al Japó. Hem xarrat una bona estona en una habitació amb una gran vidriera que dona a un relaxant jardí japonès amb tots els elements del Fen-shui. Parlem de Gaudi i del Japó, i es fantàstic poder-ho fer en un angles comprensible. Després  comprem algunes ceràmiques, el meu conjunt i tornem al ryokan.

A les 9:43 agafem el tren per anar a Kanazawa, podríem agafar un de directa que surt a les onze, però preferim anar avançant. Fem varius transbords, el primer a Inotani on hi arribem a les 10:44 i sortim a les 11:16. Després anem de Inotani a Toyama on hi arribem a les 12,03 i en sortim a les 12,07. Aquí hem sigut molt hàbils, hem anat ràpids en el canvi, però ens ha anat d’un pel. Finalment arribem a Kanazawa a les 12:45. Agafem un autobús a l’estació que ens porta fins a l’hotel. Es l’Exel Hotel Tokyu. Es un hotel molt maco, deixem les coses i sortim a explorar la ciutat.

Primer anem a donar una volta pel Districte Naga-machi Buke Yashiki que es la zona on antigament vivien els samurais. Allà hi trobem el Memorial Shinise de Kanazawa (Kanazawa-shi Shinise Kinekan), una antiga farmàcia de fusta que estava al centre de la ciutat i va ser traslladada aquí. Actualment exposa l’interior d’algunes tendes del final del segle XIX. L’antiga farmàcia Nakaya era una de les shinise (antigues cases comercials) va comença treballant les medicines xineses al 1579 donat que la família Nakaya rebia algunes receptes xineses especials.

Ens arribem fins el Jardí Kenrokuen i ens comprem una entrada combinada per veure també el Castell de Kanazawa. El jardí ens fasina i perdem la noció del temps. Kenroku significa combinació de sis i fa referència a la dinastia xina Sung que exigia sis atributs per la perfecció: aïllament, amplitud, artificialitat, antiguitat, aigua abundant i vistes panoràmiques (en dies clars es pot veure el mar del Japó). Originàriament formava la part exterior del castell Kanazawa-jo, però el 1871 el jardí es va obrir al públic. Potser el mes conegut del jardí son els seus pins de llavors de Karasaki. Des de novembre els jardins es preparen amb el yukitsuri per protegir les seves branques de la pesada neu que cau a l’ hivern a Kanazawa. Es col·loca un pal al centre de cada arbre i es subjecten les branques amb cordes creant formes còniques estilitzades que donen la vista d’hivern característica de Kanazawa.

Sortim del Kenrokuen i entren al Castell kanazawa-jo per la porta Ishikawamon reconstruïda el 1788. El castell va ser construït originàriament al 1580 i hi van passar 14 generacions del clan Maeda. Tota la fortalesa va ser reconstruïda al 2001 i permet tenir una idea de com era la construcció original amb fusta. L’interior esta completament vuit i esta folrat de fusta de xiprer japonès i cedre blanc americà.

Donem una volta per a les botigues de “souvenirs” que hi ha entre el Kenrokuen i el castell, ens comprem un pinxo de salsitxa  i caminem fins el Districte Kazue-machi Chaya, al costat del riu Asonowaga, es un dels antics districtes de geishes. Les llanternes i el edificis estan igual que en el segle XIX. Hi arribem quan es comença a fer fosc, però encara tenim llum per fer alguna foto, mentre el color blau del cap vespre envolta de màgia les casetes de fusta de les geishes que es van  il·luminant per dintre, deixant veure la silueta d’alguna geisha, i per fora s’encenen els fenals vermells. El barri es petit i tortuós i allarguem la mirada cada cop que s’obre una porta per veure alguna geisha dintre els locals.

Tornem a l’hotel caminant, comprem menjar i vi de Califòrnia en un supermercat que te unes fantàstiques taules per menjar.  Arribem a l’hotel sobre les vuit i ens relaxem en una butaca de massatges que tenim a la mateixa habitació. Es molt  agradable, una passada. Contestem e-mails que segueixen arriben de família i amics preocupats pel tsunami. El país esta consternat, a la televisió només es parla del tsunami, però no hi ha cap dramatisme. Estem situats a les altures i tenim una vista molt maca des de la finestra, mirem el paisatge i pensem en el que esta passant en aquest racó de mon.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.