Roma, diumenge 23 de Juliol de 2023

Ens hem llevat a les sis i hem anat a esmorzar a la novena planta que obre a dos quarts de set. L’idea era sortir a les set perquè creiem que era l’hora en que es podia baixar del vaixell, però resulta que era a dos quarts de vuit. Hem hagut de córrer pel port fins a l’estació de tren de Civitavecchia perquè no hi havia cap autobús que ens hi portes i el tren sortia a les 8,01 h cap a Roma, però hi hem arribat. Hem comprat un bitllet d’anada i tornada per 13,80 euros les dues. De camí cap al tren i en el tren hem anat fent amistat amb una família de Barcelona, la Yolanda, el Víctor i la seva nena de vuit anys recent fets, la Noa. Per ells no es la primera vegada que van a Roma des de un creuer i tenen clar que baixaran del tren al Vaticà cosa que em sembla molt bona idea. Així que la Berta i jo baixem amb ells i comencem ruta per aquesta magnifica ciutat, plena d’història i d’històries. La ciutat te uns 2.700 anys d’antiguitat, va ser fundada per Ròmul al 753 a.C.

El Vaticà es l’estat sobirà mes petit del mon i està governat per una teocràcia que s’organitza com una monarquia absoluta. El llati es el seu idioma oficial, te la seva pròpia moneda, una central elèctrica, una emissora de radio, un tribunal, … La Ciutat del Vaticà allotge la Santa Seu que es la màxima institució de l’església catòlica i la màxima autoritat del Vaticà es el Papa de l’Església Catòlica. El seu nom ve de Colina Vaticana del llati profecia o vaticini perquè antigament aquesta colina era la seu d’un Oracle Etrusc. El Vaticà es va crear perquè l’Església Catòlica i la Santa Seu tinguessin independència de qualsevol altre poder extern. El Papa Pio XI va firmar l’11 de febrer de 1929 el Pacte de Letràn amb el Regne d’Itàlia i va fundar l’actual Estat Pontifici.

A l’hora d’entrar al Vaticà hem vist que la gent entrava en massa a la Basílica de Sant Pere i hem seguit el remat. A la Yolanda li han fet tapar les cames amb una talla blava de paper que li han proporcionat allà mateix. Un cop hem arribat a l’entrada ens han donat una ampolla d’aigua i ens han guiat cap a un lateral. Resulta que tota aquella congregació era per seguir la missa que el Papa estava apunt de començar. La qüestió es que des del lateral no veiem el Papa, només el podíem sentir. Hem sortit i hem tornat a entrar per a la part frontal, però hi havia tanta gent que tampoc l’hem pogut veure. Hem volgut aprofitar el moment per veure a la Pietat, però no ha estat possible peque per evitar distraccions la tapen durant la missa.

La Basilisa de Sant Pere es molt gran i no deixa indiferent. L’emperador Constantí (306-337) va construir un Santuari en honor a Sant Pere en el lloc on havia estat crucificat i durant anys va tenir mes o menys esplendor depenent de les donacions i dels saquejos. A l’any 1503 el Papa Juli II li va encarregar a l’arquitecte Bramante la construcció d’una nova basílica que no es va arribar a consagrar fins 123 anys després i hi van passar molts importants arquitectes i artistes en aquests anys de construcció. Miquel Àngel va dissenyar la cúpula, Carlo Moderno la façana i Bernini la magnifica plaça ovalada de columnes que te davant.

A la sortida hem anat caminat per tota la Via della Conciliazione fins al Castell de Sant Angelo.

El Castell de Sant’Angelo va ser construït entre els anys 117-138 per l’emperador Adria per ser el seu mausoleu. En el pati interior hi ha l’estàtua d’un àngel envaïnant una espasa (1544) que representa l’Arcàngel Miquel que segons la llegenda es va veure sobre la cúpula d’aquest edifici al final de la plaga de pesta del 590 i des de aleshores va rebre el nom de Sant’Angelo. El Castell ha estat fonamental a l’historia del Papat i a la defensa de la ciutat fins 1886 en que es va convertir en museu. Nosaltres no hi entrem, però travessem tot el magnific Pont de Sant’Angelo sobre el Tiber. Aquest pont va ser construït al mateix temps que el Mausoleu per l’Emperador Adria, però ha tingut posteriors modificacions, l’ultima a l’any 1669 quan el Papa Clement IX va reemplaçar els àngels que hi havien per deu àngels que sostenen els Instruments de la Passió. Travessat el pont caminem fins a la Plaça Navona que te forma allargada perquè es va construir sobre un estadi. Al centre hi ha la Fontana dei Fiumi (Font dels Rius 1651) obra de Bernini. A la font hi ha quatre gegants que representen a quatre grans rius, Ganges, Danubi, Plata i Nil. Sempre ha estat un punt neuràlgic i ple de vida social.

Hem anat cap el Panteó, però només l’hem vist per fora. Hi havia missa fins les dotze i no es podia entrar i per després llarga cua per comprar el bitllet d’entrada. L’hem admirat per fora i el que hem pogut veure entre les immenses columnes de l’entrada. Agripa havia construït una versió anterior en honor a les set divinitats planetàries l’any 27 a.C., però va ser Adria qui va construir el temple actual al s. I. Es un edifici monumental i segueix dempeus després de vint segles. La seva cúpula evoca la morada celeste de tots els deus i es el mes impressionant de l’edifici des de l’interior. Al segle VII el Papa Bonifaci IV el va consagrar i es va dir Basílica di Santa Maria dels Martiris. A l’interior conté les tombes de reis d’Itàlia i reconeguts artistes.

Hem continuat fins a la Fontana di Trevi dissenyada per Nicolo Salvi el 1762, on veiem a Neptú amb dos grans cavalls que surten d’un penya-segat artificial. Els dos cavalls representen la calma i la tempestat. Està adossada a una façana del Palau Poli. Hi hem tirat monedes per poder tornar, demanat desitjos, hem fet fotos i hem recordat a Fellini i a «La Dolce Vita» quan Anita Exberg i Marcello Mastroianni s’hi fan un peto una nit dintre l’aigua. Impregnats de la màgia d’aquesta font i suant profusament per culpa d’una calor inhumana hem remuntat cap a la Plaça Espanya amb la seva gran escalinata dissenyada el 1720 per unir la plaça a l’Església Francesa de Trinità dei Monti. La plaça va rebre aquest nom perquè en el segle XVII hi havia l’Ambaixada Espanyola. A la part baixa de l’escala hi ha la Fontana della Barcaccia (La Font del Vaixell Trencat) dissenyada per Pietro Bernini en el 1627. Les nenes passen una bona estona mullant-se en aquesta font i s’entusiasmen tant que acaben rebent una reprimenda ben merescuda d’un dels carabinieri que volten per allà.

Hi ha quatre columnes triomfals a Roma que parlen del Imperi Romà en honor de emperadors i algunes després es van convertir en monuments cristians. Aquestes son la Columna de Trajà, la Columna de Marc Aureli, la Columna de Fhocas al Fòrum Romà i la Columna d’Antoní Pió. Nosaltres passem per la Plaça Colonna i veiem la Columna de Marc Aureli. En aquesta plaça la columna està rodejada d’imponents edificis, el Palau Chigi (Seu del Govern Italià), el Palau Wederkind, el Palau Ferraioli i l’Església de Santi Bartolomeo ed Alessandro del Bergamaschi. També donem un cop d’ull a la Galleria Alberto Sordi (antigament Galleria Colunna) situada a la Plaça Colunna, inaugurada al 1922 que també es una de les seus de la Presidència del Consell de Ministres i te en el seu interior una Galeria Comercial amb mes de 20 botigues. Es va reinaugurà al 2003 després d’una remodelació i es va dedicar a l’actor romà mort aquell mateix any, Alberto Sordi. ​

D’aquí hem baixat cap al Fòrum, però abans passem pel Monument a Vittorio Enmanuele II de finals del segle XIX en honor al primer rei d’unificació italiana. Es un gran edifici blanc que els italians anomenen la Màquina d’Escriure. A dalt i darrera d’aquest monument hi trobem la Plaça Campidoglio. Miquel Àngel hi va projectar un magnific Centre Cívic de Roma que posteriorment van acabar altres arquitectes. En el Palazzo Sanatorio hi ha l’Alcaldia i sobre una Columna hi ha la Lloba Lluperca, Ròmul i Rem. Els altres palaus de la plaça formen els Museus Capitalinos.

Passem pels diferents Fòrums que s’han anat construint en el temps i que eren el centre social, polític i econòmic de Roma, on anava la gent per comprar, vendre, fer consultes i xafardejar. Veiem l’Arc de Septimo Severo i la Columna de Phocas. Al final de la Via dei Fori Imperiali trobem el magnific Coliseum, del s. I dC que va ser un regal al poble romà de l’Emperador Vespassiano i per fer-lo va haver d’omplir un llac que el seu predecessor, Nero, havia excavat per us privat. Al costat veiem l’Arc de Constantí, però es creu que potser en realitat va ser construït en honor a Trajà. Es molt maco i està molt ben conservat. El Coliseum està molt ple i decidim no entrar-hi, tot i que la Berta en tenia moltes ganes. De camí cap a l’Estació Termini comprem un petit Coliseum per compensar el disgust de la Berta i una Boca de la Verita per compensar-me a mi que tenia moltes ganes de anar-la a veure personalment, però no hi ha hagut temps.

Agafem el tren de les 14:46 hores i hem de caminar fins al final de l’estació per agafar-lo. L’estació Termini es molt gran. Ens ha anat molt bé baixar al Vaticà i deprés agafar el tren de tronada a Termini perquè així hem pogut aprofitar mes el temps i veure mes coses. El Víctor ha estat molt hàbil amb el Google Maps i ha contribuït a l’eficàcia del recorregut al igual que les anotacions de la Yolanda. Arribem a Civitavecchia a les 16 hores i tornem tranquil·lament al vaixell. Al port, prop del Fort Michelangelo, hi trobem la estàtua «Abraçant la Pau» o «El Peto en el Mar» o «Rendició Incondicional» de l’escultor Steward Jonhson que reflexa el peto que un mariner li fa a una noia vestida d’infermera en base a la fotografia de l’americà Alfred Eisenstadt feta el 14 d’agost de 1945 a Times Squere (Nova York) al acabar la II Guerra Mundial. Fa 9 metres d’alçada i es molt maca. L’escultura va estar algun temps a Estats Units i es va instal·lar a Civitavecchia per primera vegada el 7 d’octubre de 2011 on hi va estar fins el 9 de setembre de 2014 que va marxar. Va tornar a Civitavecchia el 9 de juliol de 2022 en un acord del propietari The Seward Johnson Atelier, inc i el Comune. Ha viatjat des de Portsmouth, després al Port de Southampton i finalment a Civitavecchia. Ha tornat per un any per 35 mil dòlars, el 50% ho pagarà el Pincio i la resta donacions privades.

Hi ha una altre estàtua també prop del Fort Michelangelo en el Moll del Bicchiere, aquesta s’anomena «El Peto en la Memòria del Port». Va ser inaugurada el 16 de setembre de 2020 per la celebració del 150 aniversari de la Capitania del Port. El projecte va ser ideat per Ivana Puleo i la va realitzar las Fundicions Marinelli també amb aportacions de particulars. Es va fer per recordar a tots els que van sortir del Port de Civitavecchia en temps de guerra i també per recuperar la memòria del bombardeig del 14 de maig de 1943 que va destruir l’Edifici Històric de la Capitania i gran part del port i de la ciutat. Representa a una dona jove amb roba d’estiu de la dècada de 1940 fent un peto a un mariner amb l’uniform de la Real Capitania del Port. Està feta en bronze i fa uns 3 metres.

Arribem al vaixell a temps per anar a berenar. La Berta va una estona a l’Squok i jo escric el diari. Sopem a les set al Desk 9 i veiem l’espectacle «Sapori d’Italia».