Rodes, dijous 27 de juliol de 2023

Hem quedat per esmorzar a un quart de vuit al Michelangelo amb la Yolanda, el Víctor i la Noa i després hem anat a conèixer Rodes. Només sortir del vaixell la ciutat ens ha captivat. Ens ha agradat molt i la temperatura ha estat mes agradable que els dies anteriors.

Rodes es l’illa mes gran del Dodecanès. Es possible que el seu nom vingui de la paraula rodi que vol dir granada. S’han trobat monedes antigues on apareix aquesta fruita. Segons la mitologia va ser Helis, després anomenat Apol·lo, el que va atraure amb els seus raigs l’illa a la superfície terrestre per casar-se amb Rodos, una nimfa que habitava allà i de la que s’havia enamorat.

La seva situació estratègica entre Europa i Àsia ha fet que hagi estat molt disputada ja des de l’antiguitat. L’illa ha estat habitada des del neolític. Durant el s. V a. C. va canviar varies vegades de bàndol i la capitalo es va fundar l’any 408 a. C a l’extrem nord de l’illa sobre un pla regular creat per l’arquitecte Hipòdem, constructor també de les muralles del Pireu, i en aquell moment va començar la seva època daurada que es prolongaria tres segles amb un important comerç naval i de les arts que la va convertir en el centre econòmic i cultural del Mediterrani Oriental. Va tenir un control romà l’any 164 a. C. que va ser l’inici de la seva decadència que es va fer mes evident durant l’època bizantina. Al 1309 va ser conquistada per l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem que van donar a la ciutat gran part del seu aspecte actual, però els cavallers van perdre la ciutat l’any 1522 després de un setge en mans dels turcs que també van haver d’abandonar l’illa al 1912, aleshores s’hi van instal·lar els italians i finalment al 1948 es va incorporar a Grècia.

La ciutat va ser construïda amb semicercle al voltant del port i rodejada de muralles de 12 m de grossor amb varies portes integrades al s XIV pels cavallers . En concret la Ciutat Medieval te 11 Portes i segons diuen la mes espectacular es la d’Amboise. A la zona sud vivien els grecs, a l’oriental els jueus, al nord, a la part anomenada kastelo, l’ordre dels cavallers de Sant Joan que van construir edificis d’estil gòtic tardà i a l’oest i al sud trobem una mostre de la presencia otomana.

Rodes ciutat es la capital de «L’Illa dels Cavallers», esta situada a l’extrem nord i va ser inclosa com a Ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat de l’Unesco el 1988 per la seva Ciutat Medieval. La Ciutat Medieval s’estén per la Ciutat Vella amb temples bizantins, els edificis dels cavallers, els carrers empedrats, les mesquites, la sinagoga jueva, les esglésies ortodoxes, les places i les botigues formant un mosaic complex.

Bàsicament la ciutat es divideix en dues parts, Collachium o Castello on residien els cavallers de l’ordre de Sant Joan i hi ha l’Hospital dels Cavallers, el Palau del Gran Mestre, el Museu Bizantí ubicat a l’antiga Església de Santa Maia del Castell, el Carrer dels Cavallers i la Chora o Burgo on residia la resta d’habitants, sobretot jueus i turcs, i hi trobem la Mesquita de Solimà el Magnific, la Torre del Rellotge de Bourg, la Plaça d’Hipòcrates amb la Font Turca, el Barri Jueu amb la Plaça dels Màrtirs Jueus.

Els Cavallers de Sant Joan eren una ordre religiosa fundada el s. XI a Jerusalem amb l’objecte de tenir cura dels peregrins i creuats que arribaven a Terra Santa i es van convertir en una institució militar amb moltes terres. L’ordre dividia els seus membres en set llengües segons les seves nacionalitats i estava dirigida pel Gran Mestre, càrrec que era vitalici. Quan la Terra Santa va ser ocupada pels musulmans, els cavallers van ser expulsats i es van traslladar a Xipre i després a Rodes on hi van estar mes de 200 anys i van omplir l’illa de fortaleses, muralles i edificis defensius per fer front als turcs des de l’orient. Finalment van ser derrotats i es van establir a Malta.

Avui també ve amb nosaltres una altra família del vaixell, l’Eva, el Henry i l’Alejandro. Entrem a la Ciutat Medieval per la Porta de la Marina. Hem anat a un punt d’Informació i ens han donat un mapa amb algunes explicacions. Hem pujat pel carrer empedrat Ippotom o Carrer dels Cavallers on es trobem els Albergs dels Cavallers que es distribuïen en set cases segons les diferiments llengües que parlaven i al final del carrer hem arribat al Palau del Gran Mestre. L’Eva i el Henry tenen un carnet especial i entren gratis i els tres nens han entrat amb ells. El Palau del Gran Mestre va ser construït sobre una fortalesa bizantina en el s. XIV i s’hi va situar el Centre Administratiu de l’Ordre dels Cavallers. Aquest va ser l’ultim reducte de resistència quan la ciutat va ser setiada. Després es va abandonar i durant l’ocupació turca es va destruir en una explosió. El que veiem avui es el resultat d’una reforma feta pels italians entre 1930-40 per ser la residencia del comandant italià. Actualment hi ha dues exposicions permanents sobre la ciutat de Rodes. El Víctor, la Yolanda i jo els hem esperat a fora inspeccionant els voltants i hem vist la Torre del Rellotge del Bourg. S’hi pot pujar per gaudir d’una magnifica vista de la ciutat, però no ho hem fet. La primera Torre del Rellotge la van aixecar els bizantins i va ser reconstruïda successivament per croats i otomans. Va ser destruïda pel terratrèmol de 1851, poc després pel de 1856 i també va patir els efectes de l’explosió del polvorí a la veïna Església de Sant Joan, la mateixa explosió que va danyar el Palau del Gran Mestre. Finalment el 1857 Fechti Pasha, un alt funcionari otomà, va fer edificar l’estructura actual sobre les ruïnes anteriors.

Sortim de les muralles per la Porta d’Antoni i després per la Porta d’Amboise. Antoni de Fluvia va ser Gran Mestre de l’Hospital des de 1421 a 1437, català. Provenia d’un llinatge de Cavallers de Guissona. A la seva mort va deixar una suma considerable perquè es pogués construir l’Hospital dels Cavallers i es per això que l’escut del Mestre Antoni de Fluvia es a la porta principal de l’Hospital dels Cavallers. Emery d’Amboise va ser el 40e Gran Mestre Hospitaler de 1503 a 1512, francès. Va aconseguir moltes victòries amb la seva flota i va fer nombrosos treballs, va acabar la porta per on entraven els cavallers, la Porta d’Amboise que te el seu escut gravat. Va morir al 1512 als 78 anys d’edat i va deixar la seva herència per l’ordre i per el manteniment dels pobres.

Hem passat pel pont sobre la fossa que hi ha sortim per la Porta d’Amboise i fem una mica de botigues per aquesta zona. Ens acostem al Port Mandraki que es remunta als temps mes antics de l’historia de la ciutat i ens arribem fins als Tres Molins de Pedra i la Torre del Fort de Sant Nicolau que avui dia fa de far i d’allà hem vist les Columnes que se suposa sostenien el Colós, una de les set meravelles del mon antic. El Colós de Rodes (s. IV-III a. C) commemorava l’èxit dels habitants de Rodes sobre el macedoni Demetrios Poliorkitis, « El Assetjador». L’estàtua representava el deu Apol·lo, Helis, Deu del Sol. Tenia 32 m. d’alçada i van ser necessaris 12 anys per acabar-la. La va fer l’escultor Cares de Lindos. Sembla ser que estava situada a l’entrada del port i els vaixells passaven entre les seves cames. Va ser destruïda per un terratrèmol l’any 226 a.C. i després la volien reconstruir, però l’Oracle ho va prohibir. L’estàtua va estar abandonada durant 600 anys fins que va ser destruïda pels sarraïns, venuda a un comerciant turc i traslladada a Síria. Actualment sobre les dues columnes situades en el lloc on es trobarien els peus del Colós, hi ha un Cérvol Femella (Elafina) i un altre Mascla (Elafos) d’estil italià.

Hem tornat a entrar a la Ciutat Medieval. Hem vist el Mercat Nou o Neo Agora i l’Antic Mercat de Peix. Passem per la Plaça Argyrokastrou on veiem la façana del primer Hospital dels Templers i per l’Hospital dels Cavallers que actualment es el Museu Arqueològic. Construït a mitat del s. XV i utilitzat pels turcs com a caserna, val la pena entrar-hi encara que només sigui per veure l’edifici, però també s’hi exposen peces força interessants.

Ens prenen una cervesa per refrescar-nos en una terrassa, passegem pel Carrer Sokratous, ple de botiguetes i paradetes i ens arribem a la Mesquita Soliman que està tancada i no hi podem entrar, data de 1522 i va ser reformada al s. XIX. Al costat si que podem entrar a la Tourkiki Bibliothiki, Biblioteca Turca Musulmana Hafiz Ahmed Agha de1793 on s’hi guarden importants manuscrits del s. XV-XVII. Mes endavant hem entrat a la Mesquita Mustafa Sultan. Està a la mateixa plaça que hi ha els Banys Municipals Yeni Haman del s. XVI que en aquests moments estan tancats, però encara estan en funcionament.

Passem per davant de la petita Església bizantina de Santa Constantina i Elena dels.XII -XIII. Entrem a la Mesquita Ibrahim Pasha (1531) i arribem fins a la Plaça Hippocratous on hi ha la Font Turca i l’edifici de la Castellania que actualment es una Biblioteca Municipal. Seguim una mica mes i passem pel Barri Jueu, per la Plaça dels Màrtirs Jueus en homenatge als membres de la comunitat jueva que van morir durant l’Holocaust. A Rodes hi han hagut jueus des de fa mes de 2.000 anys, però no va ser fins la arribada dels jueus expulsats d’Espanya al s. XVI que no va aparèixer el Call i la comunitat jueva va viure en pau fins a mitjans de 1930 que van començar les persecucions feixistes.

Abans de sortir per la Porta de la Verge Maria veiem les ruïnes de l’Església de Nostre Senyora del Burgo gòtica del s XV. Actualment en ruïnes a causa dels bombardejos de la II Guerra Mundial.

Caminant una mica ens hem trobat amb la Platja «Tonge of Castille», Llengua de Castella i ens hi hem estat banyant fins a les tres que hem tornat al vaixell. Ha estat una estona molt agradable sobretot pels nens.

Hem dinat a la planta 9 i els nens han anat a veure a la Pepa Pig a la Discoteca Vulcano. A les sis la Yolanda, la Noa, la Berta i jo hem anat a fer una activitat de treballs manuals, hem fet un imant per a la nevera.

Hem sopat i hem anat a veure un espectacle de llums d’un grup de l’Índia «Led Trom Dance» i a dormir d’hora que hem d’anar recuperant forces.