Dilluns, 18 d’agost de 2025
El despertador ha sonat a les sis, però ens hem llevat a un quart de set. Hem anat a esmorzar al Lido i hem sortit del vaixell poc després de les set. El primer que hem vist es l’Opera House i l’estàtua «She Lies» flotant al port, però això ho deixem per la tornada. Hem mirat com ho podíem fer per aprofitar bé el temps i tal com estaven les coses hem decidit agafar un bus turístic, el City Sightseeing, sobretot per poder arribar a les parts més allunyades del centre.
Oslo està situada a l’interior de l’Oslofjord de 100 Km de longitud. Es la ciutat més gran de Noruega i la capital vikinga. Tenen una monarquia democràtica parlamentaria, Regne de Noruega. El rei actual es Harold V des de 1991. No pertany a la Unió Europea, però hi te bones relacions. La seva moneda es la corona noruega i es parla noruec.
Pugem al bus en front de Havnelageret, un magatzem del port, un edifici comercial que data de 1920 fet per l’arquitecte Bredo Bertsen. En el bus passem per davant de l’Historik Museum i la Galeria Nacional de Noruega, Nasjonalgalleriet, una pinacoteca que des del 2003 forma part del Museu Nacional d’Art, Arquitectura i Disseny.
Hem fet la primera parada al Vigelandsparken (Vigeland Parc) que està a les afores. Gustav Vigeland (1869-1948) es l’escultor mes important de Noruega. Va començar influït per Rodin, però després va desenvolupar un estil propi. Les seves escultures son actives, massissàs i expressives. Aquest parc es l’exemple mes notable i famós del seu art. Es podria dir que està dedicat al cicle de la vida des del naixement. L’entrada es gratuïta i comencem una passejada escalonada plena de figures humanes de granit i bronze que representen diverses etapes de la vida, del nen enfadat algú em va dir que Vigeland va fer enfadar al seu net per poder-lo fer amb aquesta expressió tant aconseguida. Hi ha homes solitaris, dones alegres, nadons tristos, avis feliços, una mica de tot. Passem un pont i arribem a una font rodona subjectada per titans i rodejada d’arbres esculpits. Una mica mes amunt una plaça amb un gran monòlit de granit amb imatges humanes que representen l’ànsia del ser humà d’arribar a la divinitat i a l’espiritualitat. El parc ens ha encantat. Hem estat mes d’una hora voltant i veien diferents estàtues. El Museu encara estava tancat o potser no obria peque avui es dilluns.
Hem continuat ruta amb el bus turístic fins a Kou-Taki Museum/ FRAM/ Norruigean Maritime Museum. Ens hagués encantat entrar als tres. Hi ha una entrada combinada, sobretot volíem entrar al FRAM sobre la navegació polar, però no tenim temps.
També hem passat per davant de la Granja de la Família Reial, del Norwegian Norsk Folkemuseum on l’estrella del museu es l’església de fusta Stave Kirke del s. XIII del poble de Gol i del Viking Ship Museum que actualment està tancat fins el 2027.
El bus ens ha tornat al centre i ha parat davant de la Universitat des d’on hem continuat el recorregut caminant. La Universitat es va fundar el 1811 i l’edifici actual data de 1851-54 seguint el projecte del berlines Schinkel.
Anem al Palau Reial que es la residencia oficial dels reis de Noruega. Es va construir en el s. XIX amb l’arquitecte Hans Linston per Carles XIV Joan de Suècia, rei de Suècia i Noruega, que va voler construir-se un palau a Oslo. Es un edifici de tres plantes. Després de la independència de Noruega en el 1905 el palau va passar a ser patrimoni de la Casa Reial Noruega i actualment s’utilitza con a lloc de treball i residencia dels reis. El Nick ens va dir a la conferencia sobre Oslo que justament en aquesta època de l’any la família reial no està al palau, està de vacances. Nosaltres donem la volta al palau, el veiem per davant i darrera.
Hem caminat fins al Nobel Peace Center. Es Noruega qui entrega el Premi Nobel de la Pau, Suècia s’encarrega dels altres. El Premi Nobel de la Pau s’atorga des de 1901. Alfred Nobel va deixar en el seu testament que el Premi Nobel de la Pau es donés a Oslo i els altres Premis Nobels a Estocolm. Aquest centre està obert des de juny de 2005 i està a l’edifici històric Vestbanen (1872) situat en el pas vell del ferrocarril. En el museu hi trobem la biografia del Alfred Nobel i de tots els premis Nobel. Cada any es fa la cerimònia d’entrega de premis. També hi ha exposicions sobre el canvi climàtic, la violència de la guerra, reflexions sobre temes actuals com les noticies falses, la llibertat d’expressió, etc, activitats interactives i una botiga amb productes ètics i justos.
Al costat hi ha el Nasjonalmusee, el Museu Nacional, el més gran de la regió nòrdica. Art, arquitectura i disseny de Noruega i altres països. Te una de las millors col·leccions d’obres de Edvard Munch.
Hem rodejat el City Hall per anar a l’entrada principal, però ens hem trobat que hi havia una cua llarguíssima per poder-hi entrar i hem desistit d’intentar-ho perquè no es movia gaire.
Passem pel Parlament (Stortinget), un gran edifici que data de 1866, però tampoc hi podem entrar i agafem el carrer de vianants Karl Johalns Gate que està ple de botigues. Va del Palau Reial a l’Estació Central. Hem entrat a la Catedral del Nostre Salvador (Domkirke) luterana, del s. XVII, estil barroc, petita però molt agradable, amb sostres pintats. El fresc del sostre es del segle XX. Les vidrieres van ser pintades el 1910 per Emanuel Vigeland, germà de Gustav Vigeland escultor.
Hem baixat fins a la Estació Central (Sentralstasion) i allà ens hem acostat a la vorera del fiord plena d’edificis moderns de disseny. Durant la seva construcció es van fer troballes arqueològiques que actualment es troben al Museu Marítim. Anem al carrer Eufemias gate per veure el Codi de Barres de Bjorvika (Barcode) que està format per 12 edificis de diferents alçades i amplades. Entre els edificis s’han deixat espais fent que sembli un codi de barres. L’idea es ressaltar l’apertura cap el fiord. Tot i que formen un conjunt, els edificis son molt diferents entre si. Dissenyat per MVRDV de Rottentderdam i els arquitectes noruecs DARK Architects i A-lab.
Passem per davant del Museu Munch que guarda la immensa majoria de les obres de Much, aquest pintor noruec d’estil ondulant. L’obra mes coneguda es El Crit. En aquest museu hi ha alguna versió del Crit, la versió original està a Nasjonalgalleriet. En el Museu hi ha les obres que Munch va deixar a la seva ciutat, Oslo, en el 1940. El museu va obrir les portes al 1963, però l’actual seu va ser dissenyada per l’Estudi d’Arquitectura Herreros (Juan Herreros i Jens Richter) i es va inaugurar en el 2021. També veiem la Biblioteca Púbica Principal (Deichman Bibliotek), un edifici impressionant, forma part de la renovació de Fjord City. Va ser dissenyada pels estudis d’arquitectura Lundhagem i Ayelier Orlo.
Arribem a l’Opera House (Operahuset) que representa un iceberg. Pugem fins a dalt de tot d’aquest magnific edifici. Es una sensació estranya caminar per la taulada que alhora ens dona unes boniques vistes. Fem un cop d’ull a l’interior que també es impactant. L’edifici es del 2008, ocupa 40.000 m2 de superfície. Dissenyat per l’Estudi d’Arquitectes noruec Snohetta amb el revestiment exterior de marbre de Carrara dissenyat per l’Estudi espanyol Herreros Arquitectes. Apreciem l’estàtua flotant a l’aigua en el port, propera l’Opera House. S’anomena «She Lies» i es de l’artista Monica Bonvicini.
De tornada al vaixell hem de fer una mica de cua perquè tothom ha esgotat el temps fins a ultima hora. A la tarda anem al mirador de la planta 12 per anar veiem i tenir una vista panoràmica de com sortim del fiord d’Oslo. Tenim una magnifica vista de la ciutat fins i tot veiem el Holmenkollen Ski Jump and Ski Museum on hi ha la torre de salts i també un simulador d’esquí.
La Fortalesa Akershus que domina l’entrada del fiord des de fa 700 anys ens acomiada. Construït pel rei Hakon V el 1299. Va ser la residencia reial i va mantenir un aspecte medieval fins el s. XVI que va ser remodelat en estil renaixentista pel rei Christian IV. Actualment dins la fortalesa hi ha el Castell Akershus on hi ha una capella i en el recinte hi ha dos museus, el Museu Militar i el Museu de la Resistencia Noruega.
Fem un Creuer Panoràmic: Oslofjord & Oscarsborg amb els comentaris del Nick, Director de Creuers i Viatges. Una estona també la passem al Bow de la cinquena planta amb el vent colpejant-nos la cara mentre el vaixell va sortint del fiord.
