Navajo Loop

Avui encara hem esmorzat mes d’hora que ahir. S’ha aixecat un dia gris i tenim por que plogui. Anem al Bryce Canyon que es una passada, quina cosa mes maca. Son unes formacions bellíssimes que m’han deixat bocabadada.  Com que amenaçava pluja hem fet un camí mes curt, però extraordinari. Hem començat per una primera mirada des de el Sunrise Point i des del Sunset point hem pres el camí navajo (Navajo loop)  que fa una baixada casi vertiginosa  i circula per una via molt estreta entre les roques. Es un camí que es pot fer circular i passant per els Two Bridges tornem al Sunset point on ens espera la Consuelo.

Tot i el seu nom, el Bryce Canyon no és pròpiament un canyó sinó una gran amfiteatre natural format per l’erosió. El Bryce Canyon destaca per les seves estructures geològiques úniques, anomenades Hoodoos, que es van formar per l’erosió causada pel vent, aigua i gel.

El joc de colors de les roques, vermell, taronja i blanc son espectaculars. Es troba a una alçada mes alta que el Zion Canyon i que el Gran Canyon. La cota mitja d’altitud oscil·la entre els 2400 i 2700 metres. No obstant això, la part meridional està a 2100 metres sobre el nivell del mar. A causa de aquesta varietat de cotes, l’ecologia i el clima varien molt d’una zona a una altra, oferint un contrast espectacular.

Els mormons van ser els primers occidentals en assentar-se en aquesta zona al voltant de 1850, donant-li el nom en honor a Ebenezer Bryce, primer habitant de la zona. L’àrea es va convertir en un monument nacional el 1924 i en parc nacional quatre anys més tard. Ocupa un àrea de 145 km².

Els Paiute, natius de la zona,  van crear una mitologia sobre els Hoodoos. Pensaven que els pinacles eren gent llegendària que els coiots havien convertit en roques. De fet en llengua Paiute es denominen Anka-ku-wass-a-wits, que significa “cares vermelles”. Veiem el petit museu i la pel·lícula que posen al Visitor Centre i finalment fem una ultima mirada als hoodoos des del Fairyland Point.

Agafem ruta i parem a dinar a un Subway a Kanab, el Little Hollywood, el poble on el John Ford  venia a fer els interiors dels westerns i al John Wayne també s’hi podia trobar sovint.

Continuem camí, va plovent. Seguim carretera i entrem a Arizona un altre vegada on hi tenim una hora de menys. Arribem al Visitor Centrer a les cinc per nosaltres i passem a tenir les quatre. Contemplem el llac Powell, molt maco amb les formacions rocoses que l’envolten, la pressa, el Glen Canyon i el riu Colorado, un bonic paisatge típic de l’Oest americà. Quan els estats units va voler fer la pressa que contemplem va haver de canviar aquest territori per un altre amb els navajos.

A la porta del Visitor Centrer la Consuelo ens fa una llarga dissertació sobre les navajos i les seves costums i hem de tenir clar que si fem alguna malifeta en territori navajo estem sota la seva llei, perquè es un territori independent i no son valides les lleis de USA.

Dormim a Page, un poble bastant nou que llinda amb el territori navajo. Estem al Qualiti Inn Lac Powell. Donem una volta pel poble, però no hi ha gaire a veure. Anem una estona al WalMart. Alguns de nosaltres ens comprem guants i gorres perquè avui hem passat molt de fred i diuen que a Yosemiti esta tot nevat. Comprem alguna cosa per sopar i a les 7 de la tarda fem el “beer time” a l’habitació de l’Eli i com que a més a més de les cerveses, la Leonor ha comprat una ampolla de vi, la conversa surt molt fluida. El grup de moment funciona molt bé, em sento molt agust amb tothom.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.