Míkonos, divendres 28 de juliol de 2023
Avui hem anat a Míkonos, una de les illes Cíclades. Hem quedat per esmorzar las tres famílies a dos quarts de vuit i hem baixat al Port Nou. Per anar al Port Vell hem hagut d’agafar un vaixell bus que ens ha costat 2 euros per persona i viatge.
Un cop al Port Vell d’Hora (Jora) la família d’Alacant ha anat a la veïna illa de Delos i la resta del grup ens hem quedat a la capital. Jo ja m’hi havia passat mes de 10 dies en aquesta illa a la dècada dels 90 i aleshores havia anat a Delos que es molt interessant a nivell arqueològic. He trobat Míkonos igual que la vaig deixar fa mes de vint anys. Les noves construccions han mantingut el model tradicional ciclàdic amb la seva forma cúbica, un blanc immaculat i finestres i portes de colors vius. Ens hem perdut pels seus carrers estrets i entremaliats buscant el Pelicà que passeja lliure pels carrers i que jo havia vist en el meu anterior viatge, però aquest cop no l’hem aconseguit veure, potser s’han cansat d’anar-lo substituint. Hem agafat un plànol, però es molt difícil orientar-se i val la pena deixar-se perdre i que la ciutat t’ensenyi el que vulgui. De fet està plena de botiguetes i recons molt agradables. Aquesta ciutat va ser dissenyada d’aquesta manera per dificultar-li la feina als pirates que saquejaven illa al s. XVIII.
Hem passat per la Petita Venecia (Mikri Venetia) al Barri d’Alefkandra on hem vist les cases construïdes a la vora del mar, tan a la vora que les onades xoquen contra els seus murs i hi ha bars amb les seves tauletes a tocar de l’aigua. Caminant una mica mes hem arribat als sis Molins de Vent (Koto Mili) que hi ha al extrem oriental de la ciutat que es van construir per aprofitar els forts vents que bufen a l’illa. Actualment a la capital queden set molins dels 10 originals.
Hem continuat mes enllà dels molins i ens hem acostat a la Platja Vida on ens hem banat a les seves aigües turqueses, hem dinat i ens hi hem estat força estona. Ha estat molt agradable. De tornada cap al centre de la ciutat hem passat per els apartaments on havia estat en el meu anterior viatge i els he trobat molt ben conservats, molt macos. Hem tornat a passejar pels carrers i hem comprat un imant. Hem entrat a moltes petites esglésies ortodoxes de les que soc incapaç de recordar els noms, però la Berta hi ha encès forces espelmes, li encanta aquesta mena de ritual i jo penso que aquestes petites esglésies inspiren molta pau. A l’altre cara de la moneda les botigues son molt «trencadores» amb objectes molt originals, dissenys singulars per a gent que vol estar a l’ultima. Tradicionalment l’illa s’associa al turisme gai, però tothom hi te lloc, es molt cosmopolita. Està ple de gent guapa que li agrada que la mirin. No hem tingut temps d’anar a cap museu, però n’hi han uns quants per veure. Agromousio (Museu d’Agricultura), Laografiko Mousio (Museu de Art Popular), Museu To Spititis Lenas (Casa Lena), Naftiko Mousío (Museu Naval), Arheologikó Mousio (Museu Arqueològic).
Hem tornat al vaixell amb el vaixell bus i hem anat a sopar al Michelangelo que avui ha estat especialment exquisit. Després la Berta ha anat una estona a l’Squok i jo he pujat a la terrassa per escriure el diari i veure la posta de sol.
A la nit Espectacle Glamazon de dansa i musica. Per acabar be el dia la Berta volia un gelat, però ja havien tancat, haurem d’esperar a demà.
