Divendres 19 d’Agost de 2022
Ens hem llevat d’hora, la Marta i jo hem fet el test que vam comprar a l’Estació Victòria i ens ha sortit negatiu, però a l’hora de enviar les dades no hi havia manera de que sortissin. Aleshores la Marta ha reaccionat molt bé i de seguida ha enviat un correu electrònic i inesperadament li han contestat. Després de varies comunicacions hem pogut enviar els nostres test i dades per correu electrònic i ens han enviat el QR conforme era negatiu, «Fit to Fly» i m’han passat tots el mals.
Amb tot aquest embolic, esmorzar, posar els nens en marxa i tancar maletes se’ns han fet les 10. La qüestió es que a les 10:10 ja ha vingut un noi per arreglar la casa i posar-la a punt per altres hostes.
Hem anat a buscar la Elisabeth Line a Custom House i hem anat fins a Farrington convençuts de que allà hi havia una consigna per deixar les maletes i així poder anar a donar la nostra ultima volta per Londres, però la informació que teníem no era correcta i no hi havia res on poder deixar les maletes. Hem optat per buscar un parc i anar per torns a fer un vol. Ens hem decidit pel Lincon’s Inn Fields, un parc d’origen privat que va comprar el London Country Council al 1895 i el va obrir al public en general. La qüestió es que es un lloc molt agradable, lluny del soroll de la ciutat i el tràfic de cotxes. Està rodejat de bonics edificis i els nens hi troben bons recons per jugar.
La Sílvia i el Fèlix han marxat primer a fer les últimes compres, la Marta i jo ens quedem vigilant les maletes i els nens campen pel parc en busca d’aventures. Aprofitem per omplir el formulari del govern per poder tenir el QR definitiu per entrar a Espanya i ho fem sense problemes. En realitat no ens queda clar si realment era necessari fer un test oficial o n’hi hauria hagut prou en fer-ne un de particular, però ja està tot en marxa. La Sílvia i el Fèlix han tornat en una hora i han comprat els «souvenirs» que els hi faltaven a les botigues que hi ha a prop del Museu Britànic. Quan han tornat hem anat a dinar a un Mc Donals proper i després de dinar hem tornat al parc i la Sílvia i jo hem anat a les botigues del Britànic, ella per canviar una samarreta que acabava de comprar per una talla mes gran i jo he comprat uns imants i mes coses de Harry Potter. Finalment la Marta ha anat a mirar algunes botigues del voltant i també s’ha firat.
Sobre les cinc hem tornat a Farrington Station i hem agafat un tren cap a Gatwick Airport. Hem pres la tarifa de grup, 40 lliures per tots, els nens han pagat 2 lliures i els adults 8,5 lliures. El tren ha anat força ràpid i ens ha portat fins a la Terminal Sud, la mateixa a la que vam arribar ara ja fa uns quants dies. Hem passat el control d’entrada on ens han donat una mica la tabarra amb els líquids i hem anat a sopar a l’Starbucks. L’avió anava en retard i hem sortit a les 22:05 en lloc de les 21:45 que havíem de sortir. Els nens suporten bastant bé l’espera tot i que havíem arribat amb força antelació. Arribem a l’1:10 a Barcelona hora local (00:10 hora de London). Hem volat amb Vueling a l’igual que l’anada i el personal de la companyia ha estat molt amable. Passem el control de passaports i després el control del passaport covid. La Marta i jo hem d’anar per una fila diferent dels altres i passar el nostre QR per poder entrar a Barcelona. Un cop a fora anem directes a l’Airbus que arriba de seguida i fem via. La Berta te molta gana quan arribem a casa i em fa fer-li un plat d’arròs blanc que faig mentre ens dutxem. Sopem i a dormir que al dia ha estat llarg.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, i vet aquí que el conte ja s’ha fos.
