L’estret de Cook

Ens llevem a dos quarts de sis, esmorzem ràpid,  carregem la transit i anem cap el port per embarcar al transbordador, creuar l’estret de Cook i anar a l’Illa Sud. Deixem la “furgo” a les tripes del vaixell i pugem cap a la cafeteria. El transbordador es molt gran amb diversos bars, restaurants i sales on passar l’estona, i tenim tres hores de viatge. Un cartell ens recomana que aprofitem el temps per descansar.

Quan ens acostem a l’illa Sud, primer travessem el Torry Channel i després ens endinsem en el fiord Queen Charlotte Sound fins arribar a Picton, ja dintre de la regió de Marlbourough. Sortim dels budells del vaixell i anem a buscar una carretera de corbes marcades que bordeja el fiord. Abans de dinar parem a Governors Bay per observar el magnífic paisatge que ens rodeja i després a Cullent Point Lookout Mabaki Paoa on a més a més fem una petita caminada i veiem una cigala que fa molt de soroll.

Parem a dinar a Havelock on mengem a The Mussel Pot aconsellats pel Txomin. Reservem taula i anem a donar una volta pel poble on hi trobem el Town Hall, el Fish Museum i la St. Peter’s Church entre alguna que altre  botiga i quatre cases mes. L’Ascen i jo ens partim una de musclos verds i una de calamars i dinem estupendament.

Parem a The Hoiere, Bat Recovery Project on hi ha el Pelorus Bridge. Fem el Suspension Bridge Track que es una caminadeta curta per fer baixar el dinar. El Txomin ens explica que el kiwi fruit va ser importat de la Xina, es va adaptar molt bé al territori i li van donar el nom de kiwi perquè era una mica pelut y la forma els hi recordava a l’animal que si que es originari de Nova Zelanda. Fem una mica mes de camí, entrem a la regió de Nelson  i arribem a Nelson ciutat on anem al Countdown a comprar menjar. Continuem camí fins a Motueka i de cap a l‘Abel Tasman Motel & Lodge on les habitacions son com una mena de cases adossades i la propietària, una dona riallera a punt de jubilar-se, en dona wifi gratis.

Deixem les coses al motel i anem a donar una volta pel poble. Es petit, però hi trobem el Gothic Restaurant on pensem venir-hi a sopar demà, la St Thomas Anglican Church, la St Andrew’s Uniting Church  (Presbyterian-Methodist), un bonic edifici on hi havia hagut el Motueka Museum, el Pethybridge Rose Gardens, l’edifici de la policia i el dels bombers. Vaja, que hi ha una mica de tot.

Preparem un bon sopar a la cuina del motel, amanida amb pastanaga i tomàquet, mitjana de vedella amb bròquil i xampinyons, vi blanc Montana Waipara Riesling 2011 d’aperitiu i un vi negre després. Sopem bé i tenim una conversa agradable. El cel esta estrellat i l’Angel ens mostra Orió i el seu cinturó, amb Siri per sobre, els ulls de la llama per sota i també la Creu del Sud, que com ja sabem només es pot veure a l’hemisferi sud i que forma part de la bandera de Nova Zelanda. L’Angel s’ha portat l trípode per poder fotografiar els estels.

 

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.