Dilluns, 23 de maig de 2016

Per començar el dia hem anat al port de l’Estaca que es un port de vaixells grans que transporten passatgers i mercaderies. Hi havia un vaixell de la companyia Armas a punt de sortir. També hem vist la badia de Timijiraque que es una de les poques platges amb sorra de l’illa, uns quants kilòmetres al sud, al inici de la badia de las Playas trobem el Roque de la Bonanza. Las Playas, aquelles que havíem vist des de un mirador el dia que van anar a La Restinga, estan dins del municipi de Valverde i per anar-hi hem de passar per un túnel que te un semàfor regulador perquè només hi passa un cotxe. Anem fins al Parador i allà ens prenem unes tòniques a la terrassa, asseguts en cadires de minva mirant el mar i deixant que l’aire i el sol ens acariciïn la cara i ens facin un massatge renovador que finalment s’emporta totes les cabòries que portàvem des de Barcelona i que desapareixen amb la màgia de les pedres negres que ens envolten. De tornada parem a La Caleta on l’Adelina, la Berta i jo ens banyen en una de les piscines al costat del mar. L’aigua estava una mica freda d’entrada i hem sortit molt tonificades. En aquesta àrea, a les roques properes al mar s’han descobert petroglifs atribuït als bimbaches, diuen que bordejant el passeig que segueix la costa es poden contemplar. A casa la Lluïsa ens ha fet espagueti i ens ha escalfat la carn que va sobrar ahir i nosaltres ens ho  mengem amb gana.

A la tarda hem volgut anar a veure l’Arbol de Garoe a les faldilles del massís d’Ajonce també dins del municipi de Valverde, però tot i que habitualment tanquen a les sis, avui han tancat a les 4:30 i nosaltres hem arribat a les 4:45. La persona encarregada tenia coses que fer i no es podia quedar fins a les sis i ha tancat, se’n ha anat i s’ha quedat tan fresca. Hem canviat la ruta i hem anat fins a Valverde, l’única capital canària que no esta a la costa. Entrem a l’Església Parroquial de Ntra. Sra. de la Concepción del segle XVIII. Donem una volta pel poble i anem de compres, records, quesadillas a la pastisseria especialitzada i al Supermercat Terencio comprem algunes coses de menjar i jo compro una caixa de bombons per la noia que ens ha deixat la cadireta pel cotxe. Aquesta tarda també ha vingut la Noelia amb nosaltres, la Berta esta encantada amb ella.

Per acabar hem anat a veure el Pozo de las Calcosas que te una ermita minúscula. Es un petit poble pesquer reconstruït pels habitants de El Mocanal per passar les seves vacances. Les cases estan fetes amb pedres volcàniques i els sostres de palma i estan al costat del mar. Només s’hi pot anar caminant i això el fa una mica inaccessible, però val la pena anar-hi per la tranquil·litat que s’hi respira. La vista es magnifica i veiem les cases d’estiueig al costat de les piscines naturals. També ens diuen que una mica mes retirat hi ha jeroglífics bimbaches.