Dimecres, 7 d’agost de 2024
Aquest matí ens hem llevat a un quart de vuit i a les nou, després de tornar a avisar a recepció de que el pany de la porta estava encare mes trencat, hem agafat direcció cap a l’Alguer. Hi hem arribat sobre un quart d’una perquè està lluny del nostre apartament. Hem deixat aparcat el cotxe una mica a les afores i hem anat cap al Passeig Marítim on hem comprat passatges per anar en vaixell fins a la Grotta di Neptuno. L’hem hagut d’agafar per les 14:45 perquè els altres horaris estaven plens. Ens ha costat 16 euros la Marta i jo i 8 euros les nenes.
Hem anat a donar una volta pel poble, però feia molta calor i les nenes no estaven gaire interessades. De totes maneres entremig de las múltiples botigues d’artesania i records hem fet una mica de cultura. Hem entrat a la Cattedrale de Santa Maria de façana neoclàssica i gruixudes columnes dòriques. Aquesta façana es un desafortunat afegit del s XIX, originàriament era d’estil gòtic català. L’interior es bàsicament renaixentista amb ornaments del barroc tardà. Te un «campanille», un campanar, al costat, molt interessant, que s’hi accedeix per una porta gòtica per la Via Principe Umberto. Es una torre ortogonal que s’aixeca per sobre de les taulades de l’Alguer d’estil gòtic català. Hem vist el Teatre Cívic a la plaça del Teatre o del Bisbe, perquè també s’hi troba la Diocesi d’Alguer-Bosa. Les obres del teatre es van iniciar al 1958 amb l’arquitecte Franco Poggi i es van acabar al 1962. Te estructura de sopor de fusta i façana d’estil neoclàssic amb sis semi pilars jònics. Hem passat pel Complesso Monumentale San Francesco on hi ha la Chiesa di San Francesco, la mes bonica de l’Alguer, però no hi entrem. Originàriament d’estil gòtic català, però remodelada parcialment en estil renaixentista al 1593. Te un claustre del s XIV amb columnes i arcs de pedra arenisca que li dona càlides. Ens acostem a la Chiesa di San Michele coneguda per la seva cúpula coberta de majòlica típica de les esglésies valencianes. Les feixes actuals son dels anys seixanta. Podem admirar la cúpula per fora, però l’església està tancada. No gaire lluny hi ha la Via Carlo Alberto amb Via Gilbert Ferret conegut con «Quatre cantonades» perquè durant segles va ser el lloc de trobada dels que buscaven feina.
Mengem en un lloc senzill, donem una volta pels bastions i les nenes es banyen davant de les muralles. Les Muralles Marítimes van ser construïdes al voltant del centre històric pels aragonesos al s XVI, van de la Plaça Sulis al sud, a la Porta a Mare i a la Marina al nord.
Amb tot això se’ns fa l’hora d’anar a buscar el vaixell al Port per anar a veure la Grotta di Neptuno que es magnifica. La cova està plena de formacions calcànies, hi ha columnes i arcades, estalactites i estalagmites i al mig de tot, el Llac Lamarmora. Hi ha la Sala del Òrgan on les estalactites i estalagmites de la pared recorden a un òrgan. Aquesta grotta està dins del Parco Regionales de Porto Conte. Si no s’hi va en vaixell des d’aquí, s’ha de sortir de l’Alguer i anar cap a Fertilia i després s’ha d’arribar al Cap de la Caça (Capo Caccia). Si hi haguéssim anat així, haguéssim hagut de baixar 656 esglaons de l’Escala del Cabirol que condueix a la cova i el que es pitjor, ho hauríem de pujar per sortir. Uff, no se si haguéssim pogut.
De tornada al cotxe ens hem menjat un Super Gelat. Un cop a Badesi hem passat pel super MD i hem comprat hamburgueses per sopar. Hem menjat molt a gust, estàvem mortes de gana.