La Gomera

Dimecres, 18 de maig de 2016

Ahir van anar a dormir sobre les deu perquè avui ens havíem de llevar d’hora per anar a buscar un vaixell que ens portes a La Gomera, però l’Adelina em va despertar a dos quarts de dotze per dir-me que havia estat mirant per internet i que els Ferrys de Fred Olsen i la companyia naviliera Armas sortien a les 8:45 de Los Cristianos, que tornaven a les 17:30 com a molt tard i que en lloc de despertar-nos a les 6:30 com havíem previst, havíem de fer-ho a les 5:30 i així ho hem fet. Quan ens hem despertat li hem dit al Dámaso que s’ha posat en marxa immediatament i hem sortit de casa a les 6:30. Quan hem arribat a Los Cristianos hem preguntat preus, la Fred Olsen ens costava 190 euros i amb la Armas 102 euros els tres i el cotxe, la Berta no paga. No hem tingut dubtes i ens hem embarcat amb la Armas. El viatge cap a l’illa ha estat una mica mogut i la Berta ha vomitat. L’havíem portat en pijama des de casa perquè ella ha continuat dormint al cotxe i l’havia vestit al port, estava impecable i l’hagut de canviar de dalt a baix.

La Gomera te forma circular, es d’origen volcànic i la segona mes petita després de El Hierro. Els seus primers pobladors probablement eren d’origen bereber con en la resta de l’arxipèlag, de raça cromanyoide. La seva conquista e incorporació a la Corona de Castellà data del segle XV i al 1492 la badia de Sant Sebastià es va convertir en l’últim punt d’escala de Colon en el seu viatge cap a Amèrica.

Un cop a San Sebastián de la Gomera hem baixat del Ferry i hem anat directes cap al Parc Garajonay que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986. La major part de l’any esta cobert pels núvols que permeten que sigui un dels últims recons dels boscos que van poblar el Mediterrani en el període terciari, la laurisilva que va desaparèixer de molts indrets durant els períodes glacials. Parlem d’una autentica selva tropical amb gran varietat d’espècies que van canviant segons la zona i depenent bàsicament de la major o menor humitat que rep. Es molt mes gran que l’Anaga de Tenerife. El nom del parc prové dels mítics amants Gara y Jonay que van preferir la mort a renuncia al seu amor. La llegenda diu que la princesa aborigen Gara es va enamorar del fill del mencey (rei) tinerfeny de Adeje duran les festes de la recol·lecció, el Beñesmen. Els pares es van oposar perquè Gara era la princesa d’Agulo, el lloc de l’Aigua i Jonay provenia del foc, de l’illa de l’infern i la seva unió segur que portaria la desgracia de tothom. Jonay va ser retornat a Tenerife però va tornar a la Gomera nadant amb ajuda d’unes bufetes inflades d’animals. Un cop junts van fugir a la cimera i es van matar davant de l’impossibilitat de viure el seu amor.

Nosaltres primer parem a la Laguna Grande i fem una passejada plovent, el paisatge es magnífic, màgic entre la boira que desdibuixa el contorn dels arbres que es dobleguen sinuosos, absolutament plens de verd i ara immersos en la primavera s’envolten de petites flors que encatifen el terra i despunten en el verd de les branques. Francament commovedor. Anem fent carretera i veiem el Teide com si estigues en aquesta illa. Ens arribem fins al Centro de Visitantes Juego de Bolas on donem una volta per les exposicions i veiem alguna projecció. Quan sortim volem anar al Valle del Rey i a Vallhermoso, però el temps se’ns menja i a mes a mes tenim gana, així dons parem en un restaurant de la carretera que ens dona bones vistes de la vall i dinem força be. En el restaurant hi ha l’estàtua d’un Silbo gomer que representa els esforços que havien de fer en aquesta illa per a comunicar-se en una geografia tan dificultosa. Després de dinar tornem a San Sebastian, la capital de l’illa, aparquem i anem a buscar el casc antic que te 500 anys d’antiguitat i es la capital des de la seva conquesta per el reina de Castella. Es troba enfront d’una badia abrigada que permet el fondeig dels vaixells, però avui en dia te un moll modern que li dona mes mobilitat. En el carrer Del Medio hi trobem l’ermita de San Sebastian (1540), entrada amb arc de mig punt i de molt petites dimensions. No gaire lluny hi trobem l’església de Nuestra Señora de la Asunción que va ser edificada sobre els restes d’una ermita i ha sofert molts atacs pirates que la van destruir en diverses ocasions. Actualment es una barreja d’estils mudèjar, gòtic, barroc i renaixentista. Ens acostem a la casa de Colon que actualment conte una exposició de ceràmica chimu. Cristòbal Colon va se el primer en fer estàncies a la Gomera i ho va fer en unes tres ocasions abans de dirigir-se al Nou Mon, després també ho van fer altres navegants com Hernan Cortes, Francisco Pizarro o Vasco Nuñez de Balboa. Era l’últim lloc on s’avituallaven els vaixells abans d’entrar a mar oberta i no es posaven a punt en un dia sinó que hi feien llargues estades.

Donem una volta per a les botigues de records i ens acostem a la Torre del Conde que es l’edifici mes antic, el van construir els colonitzadors al 1450 mes per defendràs dels habitants de l’interior de l’illa que dels corsaris que podien atacar des del mar. Esta situada en un parc a la vora del mar i mentre nosaltres ho visitem la Berta juga en un parc infantil que hi ha al costat.

A la tornada el vaixell es mes benèvol i la Berta no es mareja. Recorrem tranquil·lament els 9o Kms que separen Los Cristianos de Bajamar i a la nit venen a sopar la germana i la neboda del Dámaso i ens porten truites i altres coses. Fem un sopar molt agradable.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.