KIA ORA, Benvinguts a Nova Zelanda.

Viatjo a Auckland, Nova Zelanda, amb Singapore Airlines. Formo part d’un grup i hem quedat a dos quarts de vuit del matí, a la terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona. Hi ha una parelleta de Cantabrià, el Lorenzo i la Bea, un noi de San Sebastian, l’Andrés, una dona que també ve de San Sebastian, l’ Ascen, un noi de Manlleu, l’Esteva, una dona de Barcelona, l’Aurora, l’Angel que també  viu a Barcelona i un danès que viu a Màlaga, el Finn. La representant de l’agencia ens ha donat els bitllets i les cartes d’embarcament. Hem agafat l’avió cap a Milan on hi parem una hora, però no desembarquen, es només perquè pugin alguns passatgers mes. L’avió ha sortit a les 9:50 de Barcelona i arribem a Singapur a les 00:05 hora de Barcelona, que son les 7:05 a Singapur. El vol ha durat unes 14 hores. Estem per la terminal una estona curta i trobem altres membres de grup, dos nois que venen de Madrid, l’Esteban i el Juan Luis que viu entre Pamplona i Madrid. Fem una estada molt curta a Singapur perquè sortim abans de les vuit del matí cap a Auckland.

A l’avió vaig llegint cosetes sobre el viatge que ara comencem, descobreixo que una llegenda maori diu que Nova Zelanda estava a les profunditats del fons del mar i va ser pescada per un semidéu pescador, Maui, que primer va capturar el sol amb una ret perquè anés mes a poc a poc i el dia durés més i després va anar a pescar sense esquer, amb un ham màgic que havia fet de la mandíbula de la seva avia. Li va posar sang del seu nas i aleshores va pescar un gran peix, el peix de Maui (Te Ika a Maui) que no era una altre cosa que l’Illa Nord, la canoa de Maui (Te Waka a Maui) seria l’Illa Sud i l’illa Stewart la seva àncora de pedra.

Els maoris van arribar a Aotearoa (El llarg núvol blanc) sobre l’any mil. Segons la llegenda el primer en arribar a aquestes terres va ser el gran navegant Kupe al segle IX i quan va divisa la illa va exclamar: ¡He ao, he aotea, he aotearoa! (¡Es un núvol, un núvol blanc, un núvol blanc i llarg!). Les últimes investigacions centren l’origen dels maoris a l’arxipèlag de l’actual Tahití. Els antecessors d’aquest poble van necessitar mil·lennis per colonitzar les illes de la polinèsia, escampades per l’Oceà Pacific, però el resultat va ser una cultura sorprenentment homogènia. L’explicació es troba en la lentitud de la expansió i en el fet de portar a les canoes una cultura ja molt consolidada. Aotearoa te un clima molt mes fred que les altres illes polinèsies i en conseqüència l’evolució de la cultura ha estat diferent. Els orígens mes remots procedien de Xina meridional o de l’actual Taiwan.

El 1642 va arribar el navegant holandès Abel Janszoon Tasman que va anomenar a aquesta terra State Land pensant que era la prolongació de sud-americà, però quan va veure que es tractava d’unes illes les va anomenar Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència al comtat de Zelanda, la provincía neerlandesa, i va ser anomenada així per la Companyia Neerlandesa de les Indies Orientals que van descobrir la illa). El 1769 va arribar el capità James Cook, de l’Armada Real Britànica. Va venir una època de colonització i el 1840 es va firmar el tractat de Waitangi amb el caps maoris, però van haver-hi enfrontaments i una guerra que va durar 30 anys. Després hi va haver l’època de febre de l’or a l’Illa Sud  que va provocar una nova onada d’immigració, però no va durar gaire i es va passar a una economia agrícola i sobretot ramadera.

 Abans de l’arribada de l’home i gracies al seu clima suau i humit, Nova Zelanda estava coberta per una espessa capa forestal. Només les muntanyes altes tapades per la neu la major part de l’any estaven privades de bosc. Actualment esta plena de zones per pastar animals, però encara hi ha un 40% de bosc original. 

 La fauna es pobre, l’únic mamífer autòcton es el ratpenat. Es conserva la Tuátara, una mena de dinosaure nocturn, petit de uns 60 cms de color marron amb motes grogues que s’alimenta d’insectes. Per l’absència de depredadors es va desenvolupar molta fauna avícola i algunes especies van perdre les ales, adaptant-se a la vida terrestre. Destacava la Moa, una mena d’estruç de 3 o 4 metres que sembla ser que van exterminar els maoris. Han sobreviscut dues especies d’aus, el kakapo, un gran lloro nocturn que no pot volar i el kiwi, la mascota del país, nocturna, de la mida d’una gallina, s’alimenta d’insectes i brots vegetals. Les femelles posen un o dos ous que incuba el mascle. Hi ha quasi totes les especies de pingüins i això fa pensar als experts que potser es l’origen d’aquesta espècie. Destaquen els pingüins d’ulls grocs i els petits pingüins blaus.

 Al igual que Australia, Nova Zelanda va ser colònia britànica i actualment es membre de la Commonealth. Es un estat sobirà independent, encapçalat per un govern parlamentari i una monarquia constitucional amb la reina Isabel II com a reina de NZ, representada per el Governador General neozelandès. Hi ha un 73,8% de la població d’origen europeu, sobretot anglesos, irlandesos, escocesos i holandesos, un 9,6% de maoris, un 3,9% pertanyents a les illes del Pacific i Polinesis i un 10% d’altres nacionalitats. Alguns experts diuen que si segueixen les estadístiques d’emigració blanca algun dia els maoris tornaran a ser majoria. El territori es divideix en regions que amb les seves capitals son  Northland (Whangarei), Auckland (Auckland), Waikato (Hamilton), Bay of Plenty (Tauranga), Gisborne o East Cape (Gisborne), Hawke’s Bay (Napier), Taranaki (Nova Plymouth), Manawatu-Wanganui (Palmerston North), Wellington (Wellington), Tasman (Richmond), Nelson (Nelson), Marlborough (Blenheim), West Coast (Greymouth), Canterbury (Christchurch), Otago (Dunedin) i Southland (Invercargill).

 La característica principal de l’illa Nord (Te Ika a Maui) es el vulcanisme, amb guèisers, solfateres i burges. Els principals cims son volcans actius o apagats. A l’altiplà central destaca el Ruapehu (2797 m) actiu des de 1945, el Ngauruhoe (2291 m) que fumeja freqüentment i el Tongariro (1986). Al Oest l’Egmont (2517) amb la seva forma cònica perfecta. L’illa esta situada al cinturo del Pacific, freqüentment amenaçada per terratrèmols.

 L’illa sud (Te Waka a Maui) es mes muntanyosa tot i que també te grans planícies. En el seu relleu destaca la gran serralada dels Alps neozelandesos o Alps del Sud que va de nord-est a sud-oest amb cims que ronden els 3.000 mts, el Mont Cook (3.764 m) es el mes alt del país, el Mont Tasman (3.499 m), l’Earnslaw (2.819 m) i el Castle Montain (2.092 m). Hi ha alguns glacials important com el Franz Josef i el Tasman. Les costes occidentals estan retallades per profunds fiords: Milford Sounds, Doubtful Sound i Dusky.

El forat de la capa d’ozó que s’obre a l’Antàrtic cada primavera no afecta a Nova Zelanda. La quantitat de càncers induïts per el sol que hi ha son conseqüència de la increïble puresa de l’aire i l’absència de contaminació. Jo portava protecció alta per protegir-me del forat a la capa d’ozó, però millor que sigui per la puresa de l’aire, així de pas netejaré una mica els pulmons.

 Viatgem cap el lloc mes allunyat del mon per a nosaltres, si continuéssim estaríem mes propers a casa. Prenem terra quan per a nosaltres serien les 11:30 del dia següent. Un total de 25:30 hores de viatge i només hem estat a terra l’hora de Milan i la de Singapur. Hi ha dotze hores de diferencia amb España.

 A l’arribada a Auckland passem la frontera i tot bé, però l’Esteban no te la seva maleta, la reclama i sembla ser que s’ha quedat a Barcelona. No es pot passar menjar ni cap matèria orgànica que pugui interferí amb la flora i fauna del país, a l’Andrés fins i tot li han rentat  la sola de les sabates.  El Txomin, que serà el nostra guia, ens espera a la sortida i ens porta a l’Hotel City amb una Ford Transit, que serà el nostra medi de transport principal per donar la volteta per Nova Zelanda. Hi ha una mitja hora des de l’Aeroport, un cop a l’hotel es l’hora de anar a dormir i anem de cap al llit.

 Durant el camí ens hem menjat la meitat del dia 3 de marc que el passem volant, literalment parlant.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.