Dissabte, 23 d’agost de 2025
La Berta i jo hem sortit del vaixell a dos quarts de nou i tot i que ens han dit que el centre estava molt lluny, hi hem anat caminant i no estava tan lluny. A més a més hi havia una marató popular i alguns carrers estaven tallats pels vehicles i el Hop on- Hop off no podia passar per certs llocs.
Hèlsinki es la capital de Finlàndia, una República Parlamentaria que pertany a la Unió Europea i fa servir l’euro. Des de 2024 te com a Cap d’Estat a Alexander Stubb. Es parla finlandès i suec.
El primer que ens trobem es la Mikael Agricolan kirkoo (1935) que te un estil arquitectònic únic, Funcionalisme, Art Decó. De l’arquitecte Lars Sonck. Hi ha una congregació luterana finlandesa i una anglesa de parla anglesa.
Passem pel davant del Flea Market/Market Hansa que es traduiria com a Mercat de Puces on hi ha venedors a l’aire lliure, una mena d’encants. Un reguitzell de taules on venen coses noves i velles. Dins l’edifici del mercat quasi tot està tancat, només estàn oberts els bars.
Hem tirat amunt fins al Kamppi Helsinki Art Museum al Palau del Tennis. Kemppi Shoping Centre & Natural History Museum. El Tennispalatsi va ser construït al 1938 pels Jocs olímpics de 1940, dissenyat per Helge Lundströn. Tenia 4 pistes de tennis. Actualment es un Centre Cultural i recreatiu. Hi ha un multicine, el Museu d’Art de la Ciutat, el Museu de Cultures i botigues.
Rock Church, impressionant. L’hem vist una mica per dins i després hem pujat al sostre. Realment està dins d’una roca, una idea original. L’entrada d’adult costa 8 euros i es gratuït pels nens. L’església Temppeliaukio (Plaça del Temple) (1969) es una església luterana d’arquitectura moderna feta amb granit. Dissenyada pels arquitectes Timo i Tuomo Suomalainen, germans. Te molt bona acústica i s’hi fan concerts. No te campanes i es fa servir una gravació i altaveus per substituir-les. Pels seu aspecte indestructible s’ha guanyat el sobrenom de «Búnquer de defensa antidiable».
Hem seguit pujant fins al Monument a Sibelius (1967), dedicat al famós compositor finlandès Jean Sibelius de l’artista finlandesa Eila Hiltunen. L’escultura es titula «Passió Musical», Es compon de mes de 600 tubs d’acer que volen captar l’essència de la música de Sibelius i hi ha una efigie de Sibelius a un costat. La Berta ha estat jugant en un dels parcs que hi ha per a nens força interessant en el mateix Parc Sibelius.
Ens hem acostat a l’Estadi Olímpic, el mes gran de Finlàndia. Va ser inaugurat el 1938 i va ser la seu dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i també dels Mundials d’Atletisme de 1983 i 2005. Nosaltres el trobem en plena activitat. Hi ha molts joves entrenant i jugant.
Després de l’Estadi iniciem la tornada i el primer que trobem es el Teatre de l’Òpera Nacional (1993) on s’ubica l’Òpera i Ballet Nacional de Finlàndia (Kansallisooppera) de propietat estatal.
Seguim amb la Sala Finlàndia (Finlandia-Talo), un lloc de congressos i esdeveniments en un edifici dissenyat per l’arquitecte Alver Aalto el 1971.
Mes avall el Museu Nacional de Finlàndia (Kansallismuseo) que exposa l’historia de Finlàndia des de l’edat de pedra fins els nostres dies. L’edifici a on està es d’estil romàntic nacionalista finlandès.
Veiem el Parlament (Eduskuntatalo) on hi ha el Parlament Unicameral en un edifici d’estil clàssic amb 14 columnes corínties. Hi ha el Monument a Kyosti Kallio al costat.
A l’altra banda el Músic Centre, la Library Oodi i el Chiasme, uns edificis espectaculars. El Músic Centre, Helsingin Musiikkitalo es un edifici que conté cinc sales mes petites per a 140-400 oients. Una sala de musica de cambra, una d’òpera de cambra, una d’orgue, una de «Caixa negre» per a musica amplificada elèctricament i una sala d’assaig. Es va inaugurar al 2011.
La Biblioteca Central de Helsinki Oodi es una biblioteca pública de tres pisos amb una sauna i un cinema dissenyada per ALA Architectes inaugurada al 2018.
El Kiasma o Chiasme (1998) es un museu d’art contemporani de l’arquitecte estatunidenc Steven Holl. Exhibeix la col·lecció d’art contemporani de la Galeria Nacional Finlandesa.
Tirem endavant fins a l’espectacular Estació Central de tren de Hèlsinki d’Art Nouveau tardà (Jugendstil), dissenyada per Eliel Saarinen i inaugurada el 1919. També te elements d’Art Decò com les enormes estàtues dels «Portadors de Fanals» i la Torre del Rellotge. L’Art Nouveau te línies corbes, fluides, s’inspira a la naturalesa i fa servir materials naturals com la fusta i la ceràmica. L’Art Decò s’inspira en l’industria i la modernitat amb figures geomètriques i fa servir materials moderns com el metall, el vidre, la laca. Entrem a l’Estació i l’admirem força estona, s’ho mereix.
Allà mateix també hi ha el Teatre Nacional Finlandès i l’Ateneu. El Teatre Nacional de Finlàndia es va fundar al 1878 i era itinerant fins 1902 que es va aixecar aquest edifici dissenyat per l’arquitecte Onni Tarjanne. Inspirat amb l’Art Romàntic i l’Art Nouveau, recorda a un castell. L’Ateneu està en front i es el principal museu de Belles Arts de Finlàndia, situat en un edifici neo renaixentista. La seva col·lecció va des del s. XVIII fins els inicis del s. XX. També es una Acadèmia de Belles Arts.
Caminem una mica fins a la Plaça del Senat on quasi tots els edificis que la rodegen son d’estil neoclàssic. Hi ha la Catedral de Sant Nicola (Miokirkko) neoclàssica (1852), luterana. No hi hem pogut entrar perquè hi havia esdeveniments particulars. A la plaça també hi ha la Biblioteca Nacional, la Universitat, la Presidència de Govern, el Ministeri d’Assumptes Exteriors i la Casa Sederholm.
Hem passat pel Palau Presidencial i l’Edifici de la Guàrdia Presidencial. El Palau Presidencial (1820) es una de les residencies oficials dels president de Finlàndia. Està dissenyat per l’arquitecte Pehr Granstedt en estil neoclàssic.
Quan ens acostem a la Catedral de la Dominació de Maria (UspenskinKatedralen) (1868) veiem una mena de professó, un petit grup de dones i capellans ortodoxes que van cantant. Es tracte d’una catedral ortodoxa. Va ser dissenyada per l’arquitecte rus Alexey Gornostaev i està inspirada en motius típics de l’art moscovita del s. XVI.
Tot seguit hem tornat al City Center per prendre un Booble Tea perquè la Berta fa dies que hi va darrera i avui s’ha portat molt bé. Hem estat una estona descansant mentre se’l prenia.
D’aquí directes al vaixell passant per St. John’s Church, Església de Sant Joan, luterana (1891). Te dues torres bessones de 74 metres d’alçada. Està situada en un turo on tradicionalment es feien les fogueres de la Nit de Sant Joan.
Hem arribat al vaixell molt justes a dos quarts de quatre que era l’hora tope d’arribar.