Divendres 12 d’agost de 2022
Avui la Berta s’ha llevat sense febre a dos quarts de nou i hem pogut fer moltes coses. Primer hem anat caminat travessant Kensington Garden, el Hyde Park i el Green Park fins al Palau de Buckinghan abans de les onze per poder veure el canvi de guàrdia. El dia estava molt calorós amb un sol de justícia i a mes a mes hi havia molta gent i no ho hem pogut veure gaire bé. La reina està a Escòcia al Castell de Balmoral com sempre al mes d’agost. Quan s’ha acabat el canvi de guàrdia hem anat per St James Park cap al centre i per fi hem pogut entrar a la Botiga Mina Lima de Harry Potter, ens hi hem estat una bona estona per que es molt agradable i hi ha moltes coses de Harry Potter. Havia de ser una exposició temporal, però s’ha quedat de forma permanent. El nom li ve dels cognoms de les dos persones que es van encarregar de muntar l’exposició. Hem comprat una fulla de diari d’aquelles que surten a les pelis del Harry Potter on les fotografies dels personatges es mouen. Sortint hem passat per Chinatown per arribar a la plaça Leicester, bulliciosa i plena de vida amb «speakers» i músics animant l’ambient i rodejada de cinemes. Ens hem fet la foto amb una estàtua de la Mary Poppins i hem buscat la Botiga de llaminadures de Honey Dukes de les pel·lícules de Harry Potter que en realitat es deia Hardys Sweetshop, però sembla ser que han tancat. En una cantonada hem vist una cua enorme per entrar a la botiga de Legoland que es espectacular. També hem anat fins al carrer Cecil Court en el qual es va inspirar J.K. Rowling per el Carreró Diago. Hem tornat a la Leicester i hem dinat en un restaurant amb vistes a la plaça que ens ha amenitzat l’estona perquè hi ha gran quantitat de personatges que hi passen, speakers, cantants i fins i tot gent corrent.
Després de dinar hem agafat camí cap a Covent Garden, la plaça es va dissenyar a l’estil italià al 1630 i va ser un lloc de moda, però al 1670 es va convertir en el mercat principal de flors, fruita i verdures de Londres i es va deteriorar. En el 1830 es va construir una estructura d’acer i vidra i el mercat va continuar fins 1974 en que el mercat de flors, fruites i verdures es va traslladar i el mercat cobert es va transformar en botigues diverses de roba, artesania, decoració, joguines, antiguitats i altres articles que atrauen a molta gent i a més a més sovint hi ha espectacles al voltant de la plaça on està situat. Hi ha importants teatres en aquesta àrea. En el argument de la pel·lícula britànica Pygmalion del 1938, el professor de fonètica Henry Higgins coneix aquí a una florista que parla molt malament i fa una aposta amb el Coronel Pickering de que ell aconseguirà instruir a aquesta florista, Eliza Doolittle, en el art de la pronunciació i la convertirà en una dama.
Ens fem moltíssimes fotos amb la reina i algun maniquí de soldat del canvi de guàrdia. Hem donat una bona volta al mercat i també hem anat a buscar on es va inspirar Rowling pel carreró del pub el Calder Xoriguer (Caldero Chorreante) que es fa servir de porta d’entrada entre el mon no màgic i el carreró Diagó. Ens diuen que està al carreró Bedfordbury, però només hem trobat un carreró super estret que no tenia res especial exceptuant que realment era molt, molt, estret. Altres persones ens comenten que aquest pub de mags està situat a Charing Cross Road. Per altra banda també he llegit que a la primera pel·lícula, Hagrid acompanya a Harry per dins del Leadenhall Market fins on hi ha el pub El Calder Xoriguer que en realitat es la façana d’una clínica situada dins del mercat a Bull’s Head Passatge. En canvi a Harry Potter i el presoner d’Azkaban el Calder Xoriguer es al Borough Market. Uf, la recerca la deixo per un pròxim viatge.
Després d’aquest embolic hem anat pujant cap a Oxfort street travessant el Soho, hem entrat a algunes botigues i hem comprat moltes cosetes de Harry Potter, llibretes, bolis, clauers, caixes, … Finalment hem anat a l’hotel i hem sopat al jardí.
