Milà s’ha despertat avui amb un cel tapat, amb una turmenta que crec que ha durat tota la nit (ja sabeu que no soc capaç d’escoltar res quan dormo). Poc desprès de l’esmorzar, semblava que tot s’arreglava. El sol tornava a lluitar contra les tenebres i sortia amb força. Però la foscor va guanyar finalment la partida ja que quan he agafat el cotxe per a anar a l’hipòdrom, els núvols tornaven a controlar la ciutat.

El cavall de Leonardo Da Vinci m’esperava, com sempre que visito la capital Lombarda. No cal que us ho expliqui, és majestuós. La idea de Leonardo del que era l’animal perfecte, amb les proporcions adients. Tota una escultura que curiosament no apareix a les guies turístiques de la ciutat (i això que es troba al costat de l’estadi de San Siro).

Era el moment oportú per a decidir si agafava la jaqueta o no. El parcheggio de Bisceglia em va donar confiança. Vaig agafar el paraigües ninja, però la jaqueta no. No calia com a bon humanot que sóc.

El torn era ara per al Castell Sforzesco i la residencia de los Sforza. Els jardins del Castell em van fer veure que el dia acabaria essent fresquet i que el paraigües no em serviria de gran cosa. Així que vaig pensar que la solució era els Saldi de les botigues més cèntriques: necessitava un jersei perquè la fresqueta em rondava pels braços perillosament.

Finalment, desprès de mirar a moooooltes botigues, el Pull & Bear m’ha salvat amb un jersei per 9,99€. Perfecte com a ‘parche’.

A partir d’aquí el dia ha anat de carrer en carrer, de shopping en shopping (hi ha sorpresa per a la meva cosineta petita i fillola, també de SALDI però “exclusivi”), i de monument en monument (escultures del meu amic Pomodoro alies tomàquet, o la casa dels Uomo, etc… ) fins que les cames i els super bessons que se m’estan posant m’han portat a la pizzeria que hi ha enfront de l’hotel. Espectacular amanida + pizza + cervesa de mig litro… Demà cap a Mestre 😉 Bona nit