Avui quedem per sortir a les set i anem caminat fins al Fort Rotterdam que es d’arquitectura holandesa i data de 1667, però en aquest lloc ja hi havia hagut un fort gowanés prèviament (1545). Veiem la part del fort on es conserven les runes d’aquest antic fort gowanés. Després donem un cop d’ull a les construccions holandeses i entrem al Museu Negeri La Galigo que esta dintre del fort. Hi han objectes que van des de la prehistòria fins a moments actuals. Hi trobem maquetes de cases toraja i rituals d’enterraments, maquetes de vaixells pinisi que son les barques tradicionals fetes pels bugis i que acostumen a portar dos màstils i molts altres objectes. Entre els habitants del sud de Sulawesi estan els bugis al voltant de Wantampone i els macassars al voltant de Macassar, ambos pobles mariners porten segles comerciant i navegant. Son predominantment islàmics, però conserven vestigis de les seves creences tradicionals. Ens crida l’atenció una vitrina dedicada a la circumcisió femenina que fa molta “grima”.

Després del museu enfilem carretera, ens espera un llarg camí fins a Rantepao, a Tana Toraja. Anem fent petites parades i ens aturem a dinar a Pareparen, com no podia ser d’una altre manera amb aquest nom. Mengem al Restaurant Kupa Beach, un lloc molt “xulo” a la vora del Mar de Flores i on tenim la nostra primera oportunitat de fer un bany que només aprofita el Michel. Ens reben unes noies amb tovalloletes humides i un got de suc de coco. Dinem sota una “palapa” uns plats força bons a base de verdures, arròs i peix. Després de dinar em mullo els peus a l’aigua que es molt calenta i esta plena d’algues.

Seguim camí, comencem una carretera de corbes entre les muntanyes i fem un descans a la muntanya eròtica on es veu clarament un yoni femení i no tan clarament un linga masculí. Sigui com sigui les muntanyes son molt maques.

Arribem a Rentepao a dos quarts de vuit, l’Hotel Luta es magnífic, te un bonic patí i ens reben amb un concert de tambors i un suc de fruita local. Ens donem un bany a la piscina i sortim a sopar al Restaurant Mango que es quasi al costat de l’hotel. El Segi es reuneix amb el que serà el nostra guia local a Tana Toraja, l’Amos, per veure si hi ha alguna cerimònia funeraria durant el temps que estarem aquí i en funció d’això veure com podem distribuir els dies per conèixer la regió.