Avui he quedat a les 11 al  SFMOMA (San Francisco Museum of Modern Art)   amb el Philippe i un cop allà hem descobert que avui era el Yerba Buena Family Day i l’entrada ens ha sortit gratis. Davant del SFMOMA hi ha el Yerba Buena Gardens i avui els museus que estan al voltant de aquest parc son gratuïts. Al segle XIX San Francisco era un assentament en expansió que es deia Yerba Buena i no va ser fins després de ser reclamat per els Estats Units a Califòrnia durant la guerra entre Estats Units i Mèxic, que no va passar a dir-se San Francisco. L’edifici on esta situat al SFMOMA es magnífic i esta dissenyat per l’arquitecte Mario Botta. Hi ha una exhibició permanent que m’ha encantat i una de Richard Serra Drawing que m’ha deixat freda. A mes a mes hem vist el MºAD  Museum of African Diaspora i el Contemporani Jewsh Museum situat a un edifici molt peculiar dissenyat per l’arquitecte Daniel Libesking. En aquest últim hi ha una exposició molt curiosa anomenada “Be astoned by Hudini: Art and Magic”. El Philippe i jo hem dinat en unes galeries properes i ens hem separat. Jo he anat a buscar el meu equipatge a l’Spaulding Hotel i l’he portat al Vantaggio Cosmo on m’han donat una habitació força maca, la 501. També dona al carrer i es molt sorollosa, però m’agrada perquè puc xafardejar i veure que fan pel carrer, es mes gran que l’anterior. He rentat roba i he mirat el correu fins a les set que he hagut de sortir corrent perquè he quedat amb el Philippe a dos quarts de vuit a la Columbia Tower. Hem sopat al Steps of Roma, un restaurantet bastant agradable al bell mig de North Beach, la petita Itàlia de San Francisco. Hem passejat per Noth Beach veient l’ambient que generen tot els petits restaurants que omplen aquesta àrea i hem anat fins a Unión Squere per pujar al Club Starlight Room, al pis 21 del Sir Francis Drake Hotel, però no hi hem pogut entrar perquè hi havia una festa privada. Nosaltres hem anat decidits, ens hem barrejat amb un munt de gent que feia cua per pujar als ascensors i hem anat directes cap a la porta, com m’havia ensenyat el meu pare, però el porter de l’entrada tenia molta gràcia i ens a parat amb elegància, ens ha preguntat si estàvem invitats i no hem pogut mentir perquè la cara de tontos que ens ha quedat ens ha delatat. Per acabar el Philippe m’ha acompanyat un tros fins al meu hotel i hem quedat per demà a dos quarts de vuit davant del Secret Woman de l’Union Squere.