Ara resulta que el Ferran escriu millor que jo… jolines! total, que el deixaré a ell amb la redacció i jo em dedico a les meves pallassades, com la dels ànecs salvatges. Vaig veure un grup d’ànecs xulíssims desde l’altre punta del riu i allà que vaig a veurel’s d’aprop…amb la corresponent baixada per la muntanyeta vora del riu tot enfangat per intentar apropar-me al màxim i fer fotos. Com no, ni cas de les recomanacions del Ferran desde el carrer…jo a l’aventura!

Vaig aconseguir acostar-me tant que els vaig fer aquestes fotos! però quina va ser la meva sorpresa, que el més gros de tots es gira cap a mi, em mira amb cara de mala baba de pato, obre les ales rollo “te voy a comer” i fa un crit com de serp enfadada!! Aaaahhhhhhh vaig apretar a córrer cap a dalt, serà desagraït el pato…només li volia fer una foto…jejejej

També us deixo unes fotos d’una de les nits per Gdansk… violinistes pel carrer,  llumetes, per la vora del riu, caloreta….

Ahh i les imatges d’un dinar típic que vem fer en un restaurant Polac: pierogis variats (com una mena d’empanadilles de patata farcides) i sopa de farina dins d’un pa, boníssim!  Apunta Carbó…

També, fotos de curiositats que hem trobat per Gdansk: mireu com reciclen les ampolles de plàstic, a més, els collarets de rosquilles que pengen per tot arreu, i una instantànea del Ferran que ha tastat algunes de les 1000 especialitats de cerveses que hi ha (aquests Polacs són els reis de la cervesa, amb fruites del bosc, amb poma….) a mi no m’agrada cap.

Avui agafem un tren nocturn, o sigui dormint tota la nit al tren (en un llit, espero…) cap a Wroclaw, on viuen els amics del Ferran que anem a veure. Només espero no haver de compartir “habitació” de tren amb uns vietnamites com li va passar al meu germà en la seva aventura pel Vietnam.

Serà un altre capítol, una altra experiència!

Petons per tots!