Travessem el Death Valley National Park, deixem l’estat de Nevada i entren a Califòrnia. El nom d’aquest parc li bé perquè hi va morir molta gent buscant or, però d’or se’n va trobar ben poc. Comencem parant a Zabriskie Point on fem una caminada per aquest desert que ens impressiona per l’aridesa i la brillantor de les dunes dures. Caminem per sobre d’un torrent que s’omple d’aigua quan hi ha pluges, tot i que ara esta sec. L’Anna i el Grame van amb la Consuelo al Visitor Center perquè no es veuen en cor de caminar. Després anem parant  a diversos punts de la carretera que travessa aquest desert per acabar de fer-nos l’idea del lloc. La següent parada es a l’Harmony Bòrax Works Interpretive trail on hi ha les restes d’una antiga refineria de bòrax (l’or blanc del desert). William T. Coleman, un home de negocis de San Francisco va fer construir aquesta planta de Harmony Borax Works l’any 1882 per refinar el “cottonball” que es el bòrax en brut que es trobava a les esplanades de sal pròximes. L’alt cost del transport va fer necessari refinar el bòrax millor que portar-lo en brut  al ferrocarril a 165 milles (265 kms) a través del desert. Els problemes finances del propietari i el descobriment de bòrax a altres parts de Califòrnia van forçar el tancament de les operacions d’Harmony al 1888 després de cinc anys de funcionament. El bòrax es un compost important del bor, es un cristall blanc i suau que es dissolt fàcilment en aigua. S’utilitza en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. També es fa servir a la fabricació d’esmalts, vidres i ceràmiques. Es habitual el seu us per adulterar l’heroïna.

Passem per zones on els cartells ens indiquen que estem per sota el nivell del mar. Fem un altre parada a la Mezquita Flat Sand Dunes on hi ha dunes de sorra. Travessem un llac de sal amb sorra per sobre i fem l’última parada del Death Valley a Padre Crowly Point, que esta ple de corbs i des de on hi ha una bonica vista.

Sortim del parc i continuem ruta. Tenim la Sierra Nevada a l’esquerra, que esta nevada i amb boira i el desert amb un sol espatarrant a la dreta i ple d’uns arbres anomenats Joshua trees, a l’altre banda. Impressionant. Parem a dinar a Lone Pine, fem un picnic a un parc i prenem un cafè a una gasolinera allà mateix on ens podem connectar a Internet amb el telèfon.

Com que ens passem tot el dia el cotxe comencem a delirar. El Phillipe diu que el seu equipatge dorm a un llit “king size”, perquè normalment te dos llits grans a l’habitació i ell te habitació individual,  diu que el matí li costa molt aixecar a l’equipatge i que es per això que arriba una mica tard al matí. L’ imaginació s’embranca i riem com a “possessos”.

Un cop a Bishop, abans d’arribar a l’Hotel La Quinta Inn parem a Keogh hot spring on hi ha unes piscines d’aigua calenta i els hi donem un cop d’ull. Els australians, el Phillipe i la Consuelo hi tornen per donar-se un bany i les dones espanyoles fem una “birra”de happy hour, en un bar molt autèntic d’ambient local, molt típic d’aquestes latituds. Donem un vol pel poble,  que acabem aviat perquè Bishop es una línea de botigues al costat de la carretera. La majoria de botigues son de roba d’esport i de muntanya. Comprem coses per sopar i anem a menjar a l’habitació de la Monica.