Milà ja queda en el record, el grisot dia que m’acompanya em mostra el camí cap a Mestre, ciutat a 2km de la ciutat dels canals, de la encisadora Venezia. No tenia clar on estava l’hotel però l’invent del GPS permet que no hi hagi marge a l’error.
Semblava que la ciutat m’estès esperant. El sol va sortir amb força tot just creuar el pont que em donava la benvinguda. Mestre és una ciutat senzilla, una mica pijeta en la seva zona central amb boutiques de roba que barregen el caràcter de poblet amb la besant més fashion. L’hotel de seguida em va recordar a l’antic Four Rooms d’en Tarantino. Un noiet roset i tendre va intentar ajudar-me amb l’equipatge amb l’afany d’una petita propina, però en Ferran ja sabeu com és. La maleta encara estava al cotxe i la vaig pujar un cop em van mostrar l’habitació. No es pot menjar a l’habitació ni es poden fer rentadores a mà…em poden penalitzar amb uns 500€ de multa!!!
Dit i fet, les quatre de la tarda i vaig veure anunciat a la web de Venezia que hi havia autobusos que em deixaven a la Piazzale Roma en cinc minuts…doncs senyors…bus i cap a Venezia falta gent…o en sobra???
Demà us explicaré amb més detall el que és Venezia i el que representa perdre’s pels carrers…ara us deixo amb unes quants fotografies humides per les gondoles abans de que arribi la tempesta….
…i la tempesta ha arribat. Un cop de tornada a Mestre, he sopat en una mena de cantina de tapes italianes (cichetti) que m’ha recomanat un dels seus comensals mentre jo mirava els preus. I al finalitzar la nit, quasi s’ha fet de dia. Un petit tro ha sonat a l’horitzó…encara està força lluny la pluja si és que n’hi ha. He fet dues fotos al rellotge principal de Mestre. De cop i volta, un llampec ha trencat el cel, però el tro encara sonava llunyà. Per si acas, he començat la retirada cap a l’hotel. Dues cantonades més tard, seguia pensant que tenia temps per a arribar sense problemes, quan el MegaTro va esclatar a sobre meu. Usain Bolt llavors va perdre el record dels 100 metres perque crec que no he corregut tant ràpid a la meva vida.
Tot i això, m’he mullat moltíssim. Un dia prou humit.
Bona nit.