Dijous, 24 d’abril de 2025
L’Antonio ha fet un itinerari amb els punts que li vam donar ahir la Carolina i jo del que ens semblava interessant per visitar. Avui les nostres amigues brasileres no ens acompanyen. Ahir van acabar esgotades. Per començar hem estat una bona estona caminant per carrers mes moderns, però alguns amb una certa decadència, i serpentegem el Tram, fins arribar al Palau Reial, símbol de la monarquia marroquí. Es la principal residencia del rei del Marroc a Casablanca i està al Barri de Hubous. Construït al voltant de 1920 durant el protectorat francès pels germans arquitectes Louis Paul i Felix- Joseph Pertuzio i els jardins per Jean Claude Nicolas Forestier. Es d’estil neoàrab. Ha estat la seu d’esdeveniments molt importats. Nosaltres amb prou feina ens hem pogut acostar a la porta. Els guàrdies no ens hi deixàvem acostar sense guia, però finalment ho hem pogut fer amb una noia que parlava àrab. Certament la porta es impressionant. Està feta en or metàl·lic i esculpida amb motius geomètrics. Els carrers al voltant de palau es veuen ben cuidats.
Ens hem acostat a la Medina Nova i donem una volta pel mercat. Hem vist la Mesquita Al Muhammadi (1930) situada al cor de l’Habous. Està lligada al Mohammed V que sembla ser que la visitava regularment. Hem passat per Mahkamat Al Pasha (1941) que va ser Palau de Justícia, Residencia del Pasha (governador), Saló de Recepció Parlamentaria i Presó.
De baixada hem passat per Notre Dame de Lourdes (1953-56) i tot i que no hem pogut entrar dins l’església, hem vist una mena de gruta on hi ha la Verge i hi havia moltes espelmes enceses. Entrem en un super a comprar coca-coles i cacauets per hidratar-nos i fer una mica de manteniment, però no ens entretenim gaire.
Passem pel Parc de la Lliga Àrab que es molt maco, immens, amb fonts i grans arboredes. A la Plaça Mohammed V hem entrat al Palau de Justícia i la Carolina i jo ens hem escorregut per les sales on estaven treballant tot d’advocats vestits amb toga i curiosament hi havia moltes dones, fins i tot una jutge en una de les sales que hem pogut entrar. Ha estat una experiència força interessant. En front hi trobem el Gran Teatre (2018) de l’arquitecte francès Christian de la Portzamparc. L’edifici es espectacular, blanc, gran i amb una arquitectura molt moderna. Al costat del Palau de Justícia hi ha l’Edifici Wilaya i la seva Torre del Rellotge que alberga l’Hotel de Ville, la Prefectura.
Tornem una mica enrere per anar a la Catedrale du Sacré Coeur, però ara ja no es una església. S’ha reconvertit en un centre d’espectacles i no hi podem entrar. Hi ha molt de moviment. Estan entrant i traient material del que sembla la preparació d’algun tipus de concert. Baixem fins a la Plaça de les Nacions Unides i entrem a la Medina Vella. Passem per la Mesquita Dar el Majzen on no podem entrar, però des de la porta es veu molt de moviment. Es la mes antiga de Casablanca. El minar es de pedra calcaria molt ben ornamentat. Al pati veiem arcs de ferradura.
Tornem al vaixell sobre les tres i també molt cansats. Hem tornat a caminar molt. A nivell anecdòtic comentar que les senyals de trafic son molt baixes i que la Carolina filla s’ha donat un parell de cops amb elles. Anem a dinar i després a la piscina per recuperar-nos. A la nit veiem l’Espectacle de Rock. Al teatre sempre procurem tenir la primera fila de platea. No te comparació veure els espectacles des d’aquesta posició. Això s’ha convertit en una necessitat per a nosaltres. Els sopars al Raffaello no son deliciosos, però la companyia es molt bona. Avui anem a dormir a les onze.