Avui toca dia de mar i platja. Ens embarquem en tres barques de fusta amb solera no gaire grans i anem a fondejar en front de pulau Kambing (= pulau Betang), una illa deshabitada no gaire lluny de Bira. Ahir ja vam llogar el que ens faltava de l’equip de busseig i avui tots anem amb ulleres, tub i aletes. Veiem molts peixets de colors, alguns amb formes molt curioses, corals de diverses menes i estrelles blaves. Explorem aquest reco de mar durant una hora i després ens acostem a pulau Lihukan per tornar a fer “snorkelling” un altre horeta. No ens cansem de mirar aquest fons una i una altre vegada, no volem sortir de l’aigua sempre a l’expectativa de veure un peix diferent o simplement de seguir contemplant l’espectacle que amaga el mar dintre seu.

Sobre les dotze del migdia desembarquem a l’illa de Lihukan i donem una volta pel petit poble de Ta’ Buntuleng. Els nens estan acostumats a veure estrangers i corren a demanar-nos caramels mentre ens somriuen amb les dents corcades. També li fem un cop d’ull el cementiri que queda una mica allunyat de les cases. Les dones del poble ens volen vendre sarongs que elles mateixes han teixit i fins i tot en veiem una teixint en un vell teler al mateix warung on mengem. Dinem mirant el mar que es d’un blau pastel que em fa agafar ganes de pintar-lo. La càmera pren nota del colors i ho intentaré fer a casa amb calma. Després de dinar tornem a fer una mica mes de snorkel a la vora de l’illa i tampoc esta malament, que dic, esta fantàstic. No volem marxar, jo em quedaria a passar la tarda, però hem de tornar a Bira.

Quan arribem a Bira la trobem plena d’estudiants que estan passant uns dies aquí.  Tot passejant me’n vaig amb el Mikel fins al port que resulta tenir un fort regust decadent que s’intensifica gracies a la llum de capvespre que perfila les ombres i reflexa els vaixells sobre el mar. Ens trobem a la Susana i a la Mabel i tornem amb elles a l’hotel perseguits per la foscor que corre a amagar-ho tot.

Sopem al mateix lloc que ahir, al Wantang Bambu, perquè sembla ser que l’idea que teníem de sopar al Restaurant vaixell que hi ha a la platja es prohibitiva.