Amics, amigues, el Danubi no és blau. He comprovat en primera persona que el riu més ballat per l’alta societat no és blau (tinc fotografies que ara veureu que ho corroboren). Però el dia no ha començat amb el riu, he disfrutat a tope, aquest cop si, d’un buffet lliure com Deu mana. Abundant, variat, per a ments perverses però també per a ments light saludables. Molt molt bé aquests nois de l’hotel Exe Eurostars Vienna. I em queden 4 esmorzars com aquest, mmmmmmm.

Va Ferran al lio, el passeig ha anat de la següent manera. No he volgut començar amb transport públic i per tant, les meves cametes em portarien a la primera de les parades del dia : La VotivKircher. Una esglèsia votiva del Sant Diví amb un fresc  colosal de Gustave Doré…(no l’he trobat, ho deia la guia). Al sortir de l’esglèsia li ha tocat el torn a un petit parc dedicat a la figura del meu amic Sigmund Freud (Freudiana m’encanta…)