El nom Indonèsia te un origen recent, data del segle XVIII. Ve del llatí Indus, que vol dir India i del grec nesos, que vol dir illa i es va començar a utilitzar per referir-se als habitants de l’arxipèlag Indi. Aquest es l’arxipèlag mes gran del mon, te 17.508 illes, tot i que només 6.000 estan habitades, i nosaltres només visitarem Java, Sulawesi, Bali, Flores, Rinca i Komodo. Amb 237 milions d’habitants es el quart país mes poblat del mon i hi ha una majoria musulmana. Esta situada a sobre i a sota de l’equador i te clima tropical amb dos estacions monsòniques, humida i seca. Les temperatures varien molt poc durant tot l’any i ara estem a l’època seca.

La llegua oficial des de l’independència de 1945 es el bahasa Indonesia, literalment la llengua d’Indonèsia que es basa amb el malai que s’havia utilitzat com a llengua franca a l’arxipèlag durant segles. De fet, es essencialment el mateix idioma que el malai, la llegua oficial de Malàisia, però amb una gramàtica i una fonologia simplificades i amb mots d’altres llengües. S’escriu amb alfabet llatí i les lletres es pronuncien de forma similar al català tret de poques excepcions.

Fa anys que vull fer aquest viatge, però sempre ha anat quedant desbancat per algun altre destí amb raó o sense. Ara hi vaig formant part d’un grup de disset persones i fem la primera trobada a la Terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona de on en sortim vuit. Hi ha una parella, el Miquel i l’Araceli, el Vicens, la Lluïsa, la Nuria, la Conxi, el Segi, que ens farà guia i jo. Viatgem amb la Turkish Airlines i d’entrada anem a Istanbul on ens trobem amb la resta del grup que ve des de l’Aeroport de Madrid, però en realitat només la Susana i la Mabel viuen a Madrid. El Michel i la Vega es mouen entre Madrid i Burgos, la Marije ve de Bilbao, el Mikel de Vitòria, el Joseba de Pamplona i des de el sud la Camila i el Juan Carlos venen de Sevilla. Des d’Istanbul, fent una petita parada técnica a Singapur i continuem fins a Yakarta. Només tenim sis hores de diferència horària, tot i que jo tinc la sensació de que n’hi ha moltes més. Ens quedem a dormir al Yakarta Airport Hotel i anem a sopar a un self service de l’aeroport que ens introdueix de ple a la dieta local.