Dissabte 19 d’abril de 2025
Aquest matí hem anat a esmorzar a les vuit al Michelangelo i ja hi havia arribat la família de Múrcia. Hem sortit del vaixell junts i hem anat a l’Oficina d’Informació de la Ciutat que hi ha sortint del port. Ens han donat mapes i una mica d’informació. La Berta i jo ja havien estat aquí l’estiu de 2023 quan vam anar a Grècia.
Passem pel Pont Mòbil de Sandro Pertini i per davant de la Torreta (Torre Leon Pancaldo). Anem a buscar la Via Paleocapa, porticada, sempre tan elegant. Entrem a l’Església de Sant Andres i a l’Oratori de Cris Ressuscitat que avui està obert i te passos de Setmana Santa a l’entrada.
Ens perdem una mica per encantadors carrers i no se com hem arribat a la Torre Brandale «A Capanassa» del segle XII (1178) de 50 metres d’alçada aproximadament. La seva alçada inicial era del doble de l’actual, però va ser reduïda a la mitat al 1544 pels genovesos. Es anomenada Campanassa pels savonessos per la campana que la corona. Al costat es troba el Palazzo degli Anziani (Palau dels Ancians) i dues torres medievals mes petites, Torre Riario (Guarnieri) i Torre Corsi, els noms de dues poderoses famílies locals. Las tres torres es van construir en el segle XII. En aquesta plaça també hi trobem una de les entrades medievals, la Porta Balnei o Porta dei Bagni.
Actualment la Torre Brandale s’alça sobre dos arcs ogivals, sis a l’antiguitat, que li van donar el nom de «turris perforata». De gran importància en els segles XIII i XIV va ser el centre de la vida publica de Savona. Està decorada amb majòlica, els dotze escuts dels Senyorius de Savona a la primera cornisa. Mes amunt un fresc de la Mare de Deu de la Mercè de Giocomo Raimondi. El 1934 es va fundar l’Associació «A Capanassa».
Paguem l’entrada i visitem els salons amb pintures i escultures des de l’edat mitjana fins els nostres dies. Es rica en decoracions del segle XII, frescos del segle XIV i lapides del segle XVI. En aquestes sales coneixem a la Jiusara, a la Kamille i a la Nina de Brasil que també van en el nostre creuer. Pugem fins a dalt de tot del campanar i passem per darrere del rellotge d’uns tres metres de diàmetre que dona l’hora a tota la ciutat. La Campanassa impressiona vista de prop i toca a les hores i a les mitges hores. Aquesta campana es va fondre al 1931 per substituir l’antiga de 1380. Des d’aquestes alçades tenim una magnifica vista del port i de tota la ciutat. El Trajecte fins arribar a la campana es tota una odissea. S’han de pujar moltes escales, però l’atmosfera que ens transmeten las interminables fileres de maons i les escales amb baranes de ferro enganxades a la pared ens trasllada a un altre temps, a una altre estètica, a un altra dimensió. No et sens una turista qualsevol, et sens una exploradora del passat en busca de respostes als enigmes que el temps ha enterrat a les pedres i que potser mai desvelarem. El Palazzo degli Anziani construït abans del segle XII va ser la seu del poder primer i després el Consell d’Ancians. A la part superior s’alça la Campanassa.
La Porta Balnei (o dei Bagni) forma part de les primeres muralles de la ciutat del segle X-XI, va ser danyada per una bomba a la II Guerra Mundial i reconstruïda al 1946. El pilar ortogonal central es autèntic.
Baixant de la Torre Brandale hem anat a la Catedral de Santa Maria Assumpta, el Duomo de Savona d’estil neobarroc que hem apreciat per dintre i per fora. Hi ha passos de Setmana Santa pels passadissos. A la Capilla Sixtina només ha entrat la família de Múrcia i la Berta, jo els he esperat al claustre perquè ja l’havia vist fa dos anys, l’estiu de 2023.
Sortint tornem a caminar per aquests petits carrers encantadors de la ciutat. L’Antonio em fa adonar que molts edificis de Savona tenen uns ferros d’entre mig metro i un metro que s’escampen per les façanes i segons m’explica es posen per donar consistència a la pared i s’acostumen a fer servir en zones sísmiques. He mirat a internet i Savona es considera zona sísmica 3 amb baix risc sísmic, pot estar subjecta a sacsejades moderades. Aquestes barres metàl·liques es subjecten al pis i ajuden a mantenir les parets cap endins. Podem parlar de plaques d’ancoratge o voladores de pared connectades a un tirant o pern. Les plaques d’ancoratge s’utilitzen a las parets exteriors dels edificis de maçoneria, pel reforç estructural contra la corba lateral. Estan fetes de ferro colat, ferro forjat o acer i sobrin procuren ser decoratives. Es troben habitualment a moltes ciutats i pobles antics d’Europa i en ciutats mes recents en construccions de maó del segles XVIII i XIX.
Ens acostem a la Plaça Sixto IV, a l’Ajuntament o Palazzo dei Comune i a la Chiesa Oratori dei Castelo on també hem pogut veure passos de Setmana Santa. Arribem fins al Palazzo Gavoti on avui dia hi ha la Pinacoteca Cívica. A un balco del palau les nenes s’entretenen veien un niu de coloms on els petits quasi no tenen pel. Pel carrer hi ha un Mercat d’Artesania, però no hi trobem res que ens cridi l’atenció. Tornem a agafar la Via Paleocapa i pugem fins a la Plaça Mameli on hi veiem el Monument als Caiguts (Monumento al Caduti) i encara una mica mes enllà anem fins a la Piazza del Popolo on hi trobem quatre estàtues de savonesos il·lustres. Son quatre artistes que van viure entre 1700 i 1800. Gerolamo Paolo Brusco, retratista del Papa Pius VII, Giuseppe Frascheri retratista de nobles genovesos i anglesos, Filippo Martinengo conegut com Pastelica, escultor i artesà de fusta i Giovanni Agostino Ratti retratista de la Madonna di Misericordia. A aquests il·lustres també els hi han dedicat un carrer.
De camí de tornada passem per la Plaça Sandro Pertini i veiem el Monument a Pertini. Recordem que Alessandro Giuseppe Antonio «Sandro» Pertini va néixer a Savona (1896-1990), polític, periodista i advocat. Va pertànyer a una de les famílies de l’aristocràcia i va ser el setè president de la República Italiana des de 1978 al 1985. Va estar condemnat a cinc anys d’exili pel règim feixista de Benito Mussolini i en retornar va tenir un paper fonamental en la Resistencia italiana.
Passem pel Templetto Baselli i ens arribem fins al Monument a Garibaldi (1807-82) al costat del mar. Estem una estona mirant el mar i descobrim una entrada posterior a la Fortalesa Piamar per la que entrem. A la mateixa entrada ens trobem una rata dissecada. Donem una volta relaxada per la fortalesa, però no entrem ni al Museu Arqueològic ni al Museu Renata Cuneo i Sandro Pertini. Sortim per l’entrada principal. passem per les Runes de la Ciutat Medieval i entrem al Mercat Cívic, molt agradable. A part de les parades de venda de menjar també hi ha un bar on pots degustar les ofertes locals. Tornem al vaixell per la Vecchia Darsena i comprem imants i una tassa. Arribem al vaixell a l’hora de dinar i ho fem tranquil·lament. Després fem el Quiz time al Grand Bar Conte Savoia 1932. Avui sobre monedes. Sortim a veure com salpem i m’ha agradat molt. La ciutat s’estén molt mes que enllà de la part antiga que hem visitat amb cases modernes, però cal destacar un grup de cases en una gran passarel·la sobre el mar molt pintoresques.
L’espectacle de la nit es de Màgia amb Nicola Previti i sopem al Raffaello. Després anem per diferents sales fent concursos i escoltant música.