Dimecres, 21 d’agost de 2024
Durant la nit he mantingut una mica obertes les cortines per si apareixia alguna aurora, però només hi havia boire cada cop que obria els ulls. Quan m’he despertat el vaixell caminava entre grans muntanyes esquitxades de neu perquè ja estava entrant al Prince Christian Sound.
El Prince Christian Sound es una via fluvial al sud de Groenlàndia. El nom se li va donar en honor al príncep, mes tard rei Christian VIII de Dinamarca. Aquest fiord connecta el mar del Labrador amb el mar d’Irminger. Te uns 100 kms de llarg i es estret, de vegades només 500 metres d’amplada. L’únic assentament al llarg del seu trajecte es Aappilattoq. Moltes glaceres acaben en les seves aigües i generen icebergs. Sovint hi ha forts corrents que limiten la formació de gel. Hi ha un estació meteorològica avui dia gestionada per l’Organització d’Aviació Civil Internacional OACI juntament amb Tele Greenland.
He anat a esmorzar i he estat una estona mirant des de coberta per tenir la perspectiva dels dos costats del vaixell i realment es estret el canal per a on passem amb terra molt propera pels dos costats. Hi ha icebergs i la boira va pujant i baixant donant-li un toc de misteri que encara m’emociona mes. Es veuen algunes foques a la vorera, però costa molt de veure-les.
Decideixo anar a sentir la Conferencia sobre Reykjavik, però quan just començava han anunciat que passàvem per davant de l’aldea Aappilattoq, l’única del fiord i he sortit a veure-la, valia la pena. Tot de casetes molt ben conjuntades. No se com es pot viure en un lloc tan remot, Això es molt mes aïllat que Quaqortoq o Nanortalik. La qüestió es que no he tornat a baixar i m’he passat tot el dia veien el paisatge. Hem vist uns tres glaceres, dos arribaven al fiord i deixaven anar trossos de gel. Algunes no hi acabaven d’arribar, però totes eren molt maques. Jo m’he anat movent amb la Maria i el Pepe i les nenes han estat alternant entre estar amb nosaltres i el Discovery. Les dues s’entenen molt bé.
El dia ha estat net i clar amb força sol mentre hem estat passant pel Sound i l’hem estat passant durant unes 8-9 hores. Al costat esquerra teníem la península de Groenlàndia i a la dreta un arxipelàgic de diferents illes pertanyents a Groenlàndia. Al final quan ja sortíem del sound he aconseguit veure algunes foques de lluny.
A l’hora de dinar ho hem fet tots junts a la planta 15 i hem anat per feina, per no perdre’ns res del paisatge. El dia ha estat molt maco. Només sortir del fiord ja hem començat a tenir boira, no tan espesa com aquest dies enrere, però boira. No se si aconseguirem veure aurores si totes les nits continua aixecant-se la boira.
Aquest matí hem anat a veure si havíem encertat en l’estimació del preu d’un quadre que vam fer ahir i no, no vam encertar, però m’han tocat tres litografies en un sorteig i m’han donat una copa de cava. A la nit hem sopat a l’Iceland.
