Diumenge 7 d’agost de 2022
Aquest matí ens hem despertat tard i hem esmorzat a la terrassa de l’hotel. Un cop esmorzades hem començat la Ruta 12, Hyde Park, de la Guia Insight Explora Londres, però la farem al reves i entrem per Kensington Garden. El primer que ens trobem es l’Àrea Infantil en Memòria de la Princesa de Gales que a aquestes hores te poca animació, en tenia bastant més ahir a la tarda. Busquem l’Orangeri, però finalment ens diuen que està en obres. Com a substitut hi ha El Kensignton Palace Pavillon on ens podríem prendre el te aquesta tarda amb tota mena de luxe. Aquest pavellon es al costat del «Remenbering Diana Princess of Wales» on hi ha una estàtua de la Princesa Diana amb tres nens que voldria significar tot el treball i proximitat que ella mostrava pels nens. També vol remarcar la seva càlides i elegància. Va ser creada per l’escultor Ian Rank-Broadley. La estàtua la van inaugurar els dos fills de la Diana el dia que ella hagués complert 60 anys, l’1 de juliol de 2021. Aquest conjunt està al costat del Palau de Kensington on hi han viscut diversos membres de la reialesa con la mateixa princesa Diana fins la seva mort i actualment el príncep Guillem i la duquessa de Cambridge. Seiem una estona en un dels bans de fusta que hi ha davant del Palau i gaudim de la seva majestuositat amb l’estàtua de la commemoració dels 50 anys de regnat de la reina Victòria assentada no gaire lluny de nosaltres en un pedestal.

Veiem el Round Point i anem fins al Memorial Princep Albert que va encarregar la Reina Victòria en record al seu marid que va mori de febre tifoidea al 1861. Sense sortir del parc veiem a l’altra banda de la carretera el Royal Albert Hall on s’organitzen concerts molt interessants. Passem per varies Galeries Serpentine, però no entrem a cap. Ens endinsem en al Hyde Park i anem bordejant el llac Serpentine. Ens hem volgut assentar en una de les hamaques que hi ha escapades pel parc perquè pensàvem que eren per tothom, però tot seguit ha vingut un noi a cobrar-nos i ens hem disculpat. El llac està ple de barques i la Berta hi vol pujar, però passem de llarg per la Boat House d’on surten les barques perquè hi ha molta cua, el parc està molt plè i en els restaurants del parc no hi cap una anima mes. Sortim del parc pel Triumphal Sreem i l’Apsley House i anem a buscar Picadilly St. que ens porta fins a Picadilly Circus i allà entram en un Mc Donals a dinar.

Sortint de dinar anem a la National Gallery perquè la Berta vol veure algun museu cada dia. Fem una mica de cua per entrar-hi, però no gaire. Ens passegem per diverses sales, però sobretot ens quedem una bona estona amb els impressionistes i ens plantem davant dels Gira-sols de Van Gogh. Sortim al balco i contemplem Trafalgar sq. des de les alçades, bonica vista. Un cop fora del la National Gallery entrem a St Martin in the Fields, que està al costat. En aquest lloc sempre hi ha hagut una església des del segle XIII quan tot eren camps des de la City de Westmininster a la City de Londres. L’actual es de 1726 amb disseny de James Gibbs, es una barreja d’estils, clàssic i barroc, que es va convertir en el model de moltes esglésies a Estats Units.

Passem per la majestuosa porta d’entrada a Chinatown i pugem pels carrers engalanats amb faroles, on predominen el restaurants i els supermercats xinesos, fins a Oxford st. on anem entrant a moltes botigues fent el xafarder, totes estan obertes com si fos un dia de cada dia, però avui tancaràn a les sis i normalment tanquen a les vuit. Hi ha tota mena de botigues, sobretot de roba, però també n’hi ha moltes de xuixés i algunes de «souvenirs». Passem per davant dels Magatzems Selfridge i fora està ple de taxis tricicle esperant per portar els clients d’aquesta botiga. Selfridge es una cadena de grans magatzems fundada pel nord-americà Harry Gordon Selfridge al 1909. Te sobretot articles de cert poder adquisitiu i el client es el centre d’atenció i complaença per part del venedor. Els seus productes son una mostra de excel·lència i refinament.

Anem fins a Queensway i comprem el sopar al super perquè no ens ha agradat cap de les opcions de restaurants que teníem per sopar. Hem comprat una truita de patates feta que hem escalfat al microones de l’hotel i ens l’hem menjat en una taula del jardí amb mig melo dels redons de postre. Mentre sopàvem hem estat xerrant amb una parella d’Extremadura que també trobem terrible l’hotel i ens han explicat tot el que han vist del Harry Potter. Ens en adonem que hem passat pel costat de la House of Mina Lima i no hi hem entrat, hem passat de llarg perquè no sabíem que era.


