Dimarts, 20 d’agost de 2024
Aquest matí m’he despertat a les sis, massa d’hora per la manera en que després ha anat el dia. M’he dutxat i a dos quarts de set he anat a buscar tickets per baixar a Nanortalik. La Berta i jo hem esmorzat i hem baixat a terra a les vuit, feia un fred que pelava i hem donat una volta pel poble que encara es mes petit que Quaqortoq. Nanortalik significa el lloc dels ossos polars. Va ser fundada al 1770, però es va traslladar a 3 Kms l’any 1830 i es la seva localització actual. Està situada en una illa del mateix nom en el mar Labrador.
Hem fet fotos de les cases i de l’Església de Nanortalik, senzilla, però molt maca. Va ser construïda i consagrada al 1916, es una església moderna, de fusta, danesa i luterana. Al costat de l’església hi ha la Roca Knud Rasmussen. Knud Johan Victor Rasmussen (1879-1933) va ser un explorador i antropòleg dona-groenlandès. Se l’ha anomenat com el pare de la esquimologia i va ser el primer europeu en creuar el pas del nord oest en un trineu tirat per gossos. Es molt conegut a Groenlàndia, a Dinamarca i entre els inuits. Va escriure «De Groenlàndia al Pacific» on relata els dos anys que va passar amb tribus esquimals desconegudes.
Ens criden l’atenció i admirem les magnifiques muntanyes que rodegen el poble. Te pics molt alts i parets verticals molt conegudes pels escaladors.
Hem caminat fins el Museu a l’aire lliure i hem entrat a la llibreria. He trobat un llibre en espanyol «Destellos de la cultura de Groenlandia» amb molt bona pinta, per 20 euros. Aquest museu es un dels mes interessants del país, te varies cases colonials antigues, es poden veure copies de la famosa roba vikinga Herjolfsnoes, una col·lecció de caiacs i umiaks de 1440 que estan entre els mes antics trobats a Groenlàndia, cases de fang inuit, etc.
Hem estat pujant per unes pedres al costat del museu al aire lliure. M’ha cridat l’atenció la vegetació. Moltes plantes baixes, líquens. No he vist cap arbre, però si alguna margarita.
Hem passat una estona al pati de l’escola i mentre uns nens inuit jugaven a futbol, la Berta ha estat passant per una mena de circuit de poca dificultat sobre pedres, fustes i cordes.
Hem passat pel Mercat de Peix i hem vist com venien diferents peixos, però sobretot ens ha cridat l’atenció la carn de foca, molt vermella i estranya. Ha estat impactant. També hem entrat a un parell de supermercats per veure que tenien i no estan malament per un lloc tan remot.
Passem per un mural que s’anomena Nanortalik Nuan que es va esbossar per quatre joves de l’equip del taller de Majoriaq Sanasuaqqat. Cada jove va contribuir en idees i motius de Nanortalik que creien que devien incloure en aquesta obra d’art. Això va incloure la serralada, l’església, tres ossos polars representats a l’antic escut de Nanortalik, la pedra Knud Rasmussen que sembla una cara de perfil, el sagell amb caputxa, una delicadesa única de Nanortalik, les cases del poble cobertes de boira, un caiac, el marcador del sostre A 14 que s’utilitzava en la navegació antiga per a l’entrega de mercaderies o correu amb helicòpter i la gran pedra mirador amb asta i bandera. L’artista local inuit Ludvig Silassen va dibuixar l’aportació dels joves i en col·laboració amb l’artista i il·lustrador inuit Konrad Nuka Godtfredsen.
Les botigues de records i les paradetes del carrer son molt cares, tot i que hi ha algun objecta interessant. Tornem al port sobre l’1, al mar hi ha ànecs i gavines i sobretot l’aigua està netíssima, molt mes neta que a Quaqortoq on l’aigua feia una mena d’espuma que no quedava clar d’on venia.
Un cop al vaixell anem a dinar. Després la Berta ha anat al Discovery i jo he estat escrivint el diari i contemplant l’entorn. El fiord es molt maco i hi ha molts icebergs esquitxant el mar.
Quan tots el passatgers estaven a bord del vaixell el capità ens ha parlat i ens ha dit que hem de canviar el nostre itinerari per culpa de l‘huracà Ernesto. Demà estava previst navegació a mar obert, però farem una Navegació Escènica pel Princes Cristian Sound Chanel que diuen que es molt maco i que habitualment son necessaris permisos especials per poder-lo fer. El dia 22 farem navegació, el 23 en lloc de Reykijavick, també navegació, el 24 hi ha possibilitats d’anar a Isafjord, però un 85 % de no poder-ho fer, el 25 Reykjavík de 8 a 22 hores. No podrem anar a Acureyri. El 26, 27 i 28 navegació i el 29 Southampton. De totes maneres ja veurem com anem. Tot el que ens han dit està a l’aire.
La Berta i la Júlia han estat jugant, han sopat d’hora i després han anat al Discovery fins a les deu. Jo he sopat amb els pares de la Júlia al Restaurant Island en una taula amb una altra família de mare polonesa, Agnerzka, pare italià, Marco i la seva filla Sara d’11 anys que son amics dels pares de la Júlia. Molt agradable.