Al inici de la ruta d’avui anem veiem la Navajo Montain, molt maca, que ens acompanya un tros de camí. Entrem a la Reserva Navaja que es va funda al 1868 després de la massacra de “la llarga marxa” en que al 1863 el coronel de cavalleria Kit Carson va destruir molts poblats indis. Matava a tots els navajos que es trobava a la seva marxa i obliga a emigrar al sud-est de Nou Mèxic als supervivents. Dintre de la reserva es parla angles i navajo, l’emissora de radio emet en navajo i tenen les seves lleis locals, però aquestes no poden entrar en conflicte amb les federals. Els navajos son la tribu india mes gran d’Estats Units i un de cada set indis pertany a aquest grup.

 A mig matí arribem a Monument Valley (Utah). El nom navajo per aquesta vall és Tsé Bii’ Ndzisgaii (Vall de les Roques). L’àrea forma part de l’altiplà de Colorodo. El sòl està format en gran part de linolita vermella o la seva sorra que va ser dipositada pels rius que serpentejaven i obrien la vall. El color vermell de la vall ve de l’òxid de ferro exposat de la limolita desgastada. Les roques més fosques, blaves grises de la vall deuen el seu color a l’òxid de manganès. Les moles s’estratifiquen clarament, amb tres capes principals. La capa més baixa és roca d’esquist, l’estrat mitjà és gres i a la part superior hi ha capes de moenkopi restringit per limolita. La vall te estructures de pedra grans incloent-hi el famós Ull del Sol.

Fem un recorregut amb jeep amb un navajo com a guia que ens porta per molts recons. Primer anem al John Ford’s point que es el lloc on el famós director feia les pel·lícules. Segona parada per veure uns petroglifs i allà el nostre guia navajo ens ha cantat una cançó. Tercera parada a l’Ear of the Wind, quarta al Big Hogan on hi ha una roca que fa la forma del cap d’un indi i el nostra guia ens canta un altra cançó. Quinta i última parada a un lloc on hi ha una pedra molt gran en forma de cub, on en compro unes arracades navajas.

Dinem a la reserva i després prenem la vam per anar a dormir al Gran Canyó (Arizona). Pel camí pesem per muntanyes altes i veiem neu. Parem a Cameron, una estació rànger dintre la Reserva Navaja on només hi ha una gran botiga y una oficina de correus. En aturem a la Wachtower des de on contemplem una part del Gran Canyó, i hi tenim una bonica vista. Després la Consuelo deixa en el Point Mother a una part del grup , on hi ha el Visitor Center, perquè veiem la posta de sol des de allà i ella continua cap a l’hotel amb la resta de la tropa. La posta de sol ha estat maca, però quan hem volgut tornar amb autobús fins a l’hotel ha resultat que a aquestes alçades de l’any  ja no funciona l’autobús que ens hi portaria, només funciona a l’estiu. Hem agafat un altre autobús fins a un hotel i des de allà hem trucat a la Consuelo a l’hotel i ella ens ha vingut a buscar. Anem a l’Hotel Red Feather Lodge al poble de Tusuyan. Veiem elms (alces) des de el cotxe. Sopem una hamburguesa al Mc.Donals, que diuen que es el mes car després del de Tokyo, i a dormir.