Messina, dilluns 24 de Juliol de 2023
Avui ens hem despertat a les vuit per anar a esmorzar tranquil·lament al Michelangelo. Al voltant de dos quarts de deu hem passat per davant del majestuós volcà Stromboli. Hem estat a la piscina quasi tot el matí. La Berta i la Noa banyant-se i tirant-se pel tobogan i la Yolanda, el Víctor i jo xarrant a la terrassa. Hem dinat a un quart d’una i hem baixat del vaixell passada l’una que era l’hora que podíem començar a desembarcar a Messina (Sicília). Tenim 39 ºC, fa molta calor. Hem baixat junts amb l’idea de fer un recorregut per la ciutat i hem parat a un punt d’Informació per rebre uns quants consells. Tan ells com nosaltres ja havíem estat a Messina. La noia del punt d’informació ens ha recomanat que agaféssim un bitllet d’autobús de 2,5 euros que ens servia per 200 minuts després de la primera vegada que el picàvem i com que feia tanta calar ens ha semblat una bona idea. A mes a més ens ha dit que el Sagrari de Crist Rei estava molt lluny per anar-hi caminant i nosaltres teníem ganes d’anar-hi. La qüestió es que hem agafat l’autobús 37 molt contents, hem picat el bitllet i els nostres 200 minuts han començat a contar. Hem anat fins a un punt i després hem fet transbordo, hem agafat l’autobús 21 i hem tornat a picar els nostres bitllets. Estàvem encantats gaudint del paisatge quan han pujat dos revisors, primer li han demanat el bitllet al Víctor i li han dit que no estava picat i després me l’han demanat a mi i han dit que tampoc estava picat. Els hi hem dit que l’havíem picat dues vegades i que de totes maneres nosaltres estàvem en un creuer i no teníem cap interès en fer servir els bitllets en una altra ocasió. La qüestió es que no entraven en raó i volien que els donéssim la nostra documentació i paguéssim una multa, però nosaltres ens sentíem plens de raó i la teníem. No hem volgut donar-li la documentació ni pagar cap multa i hem baixat de l’autobús i ells també. El Víctor i jo els hi hem fet fotos i els demanàvem que truquessin a la policia, però no ho han volgut fer. Hem tingut una discussió forta i ens hem barallat una mica o millor dit, bastant. Les nenes s’han alterat molt i s’han posat a plorar, però això tampoc ha fet canviar d’opinió als revisors que han continuat amb la seva. Em costa d’entendre el que ha passat, però només puc pensar malament d’aquests dos «revisors». Després d’aquest drama ja no hem tornat a pujar a l’autobús i hem baixat fins al Duomo. Aquesta Catedral Normanda es una reconstrucció. L’originaria del s XII va ser destruïda pel terratrèmol de 1908 i les reconstruccions que es van fer aleshores van destruir-se amb els bombardejos de la II Guerra Mundial. La reconstrucció definitiva data de 1947 i te uns portals gòtics tardans, un sostre de fusta pintat en colors àrabs- bizantins. A l’absis central hi ha un enorme pantocràtor que m’agrada molt i a l’altar major està dedicat a la «Madonna della Lettera», patrona de Messina. El campanar està en una torre al costat i te un magnific rellotge que ofereix un gran espectacle a les dotze del migdia quan es posen en marxa tots els mecanismes que la componen.
La Font d’Orió que hi ha a la plaça de la Catedral està en obres i aquest cop no la podem veure, però va ser esculpida al s XVI per Montorsoli, deixeble de Miquel Àngel, i represente a Orió, mític fundador de Messina.
La «Chiesa dei Catalani» d’estil àrab- bizantí es del s XII i es va construir sobre un antic Temple de Neptú. Va ser restaurada al 1500 pel govern d’Aragó per convertir-se en Capella Real i va estar successivament donada a la Confraternitat dels Catalans. La trobem tancada i només l’hem pogut admirar per fora.
Passem per davant del Palazzo Zanca (Ajuntament) i l’Antiquarium construït entre 1914 i 1924 per l’arquitecte Antonio Zanca amb tècniques antisísmiques i un estil eclèctic, clàssic del s XIX. El Palau alberga els restes d’un complexa d’edificis imperials romans i restes d’una ciutat medieval que hi havia en el lloc on es va edificar, l’Antiquarium va ser inaugurat al 2009 i es un Museu Arqueològic. Nosaltres podem apreciar algunes escultures que hi ha pels jardins, però no hi entrem.
Tot seguit ens trobem amb el Teatre Vittorio Emanuele que es un gran edifici reconstruït en estil neoclàssic després del terratrèmol de 1908. Des d’allà hem vist que el Sagrari de Crist Rei no estava tan lluny com ens havia dit la noia del punt d’Informació Turística i hem decidit pujar-hi caminant. Allà ens hem trobat una Capella commemorativa construïda el 1937 que custodia les restes dels soldats messinencs i sicilians que van morir a la II Guerra Mundial. Hi ha una campana que ens expliquen es va fer amb les armes fosses utilitzades a la II Guerra Mundial per aquests soldats. La capella està construïda sobre les restes del Castell Metagrifone, Roca Guelfenia de l’època normanda en honor de Ricard Cor de Lleó. No hi podem entrar, però veiem la famosa campana i tenim unes magnifiques vistes de la ciutat i de la Península de Sant Ranieri amb el Fort de Sant Salvatore i l’estàtua sobre una columna de la Madonna della Lettera.
No gaire lluny hi ha el Santuari della Madona di Montalto, originàriament construït al 1295, però reconstruït després del terratrèmol de 1908 en estil eclesiàstic amb elements gòtics i romànics. Nosaltres tenim massa calor per apropar-nos-hi.
De baixada passem per a la Fontana Falconieri de 1842 de l’arquitecte Carlo Falconieri. Després només ens ha quedat comprar aigua i gelats en un super. La Yolanda també ha comprat algun imant en una botiga de records i hem tornat cap al vaixell a dos quarts de vuit. Temps just per fer una dutxa i anar a l’espectacle de les vuit tots junts. Avui «Extralive», una presentació entre l’escenari i els bastidors. Després de sopar la Berta ha anat a l’Squok i jo he escric el diari a la terrassa. Es podien veure alguns incendis a prop de Messina i d’altres a la península d’Itàlia, a la punta de la bota.
