Divendres, 18 d’abril de 2025
Em llevo a dos quarts de vuit i em costa aixecar-me, però em trobo molt millor que ahir. Anem a esmorzar al Michelangelo 1965 i allà ens trobem a la família de Múrcia. A l’hora de sortir del vaixell ho fem soles la Berta i jo, però després a l’autobús els tornem a trobar. Agafem l’autobús gratuït que ens porta Marsella. Ens deixa al port comercial i anant cap al centre trobem l’Estàtua «Blue de China», la Basilica Catedral de Sainte Maria Majore, que aquest cop hi passem de llarg i l’Hotel de Ville, construït al segle XVII, que no es pot visitar i només podem apreciar la façana.
La Berta i jo tenim l’idea d’anar a la Gruta Cosquer, però com que la família de Múrcia vol anar a l’illa d’If i nosaltres tampoc la coneixem hem decidit anar amb ells. De totes maneres la cosa no havia de ser, perquè quan hem arribat al lloc on es compren els bitllets per agafar el vaixell per anar a l’Ila d’If no els hem pogut comprar, sembla ser que fa mala mar i no es segur anar-hi. Hem anat a un Centre d’Informació Turística i ells han decidit agafar el trenet per anar a Notre Dame de la Garde. Veiem per fora la Bourse et Cambre de Commerce i donem una volta per un Mercat Nord Africa junts. Ens hem separat a la Canebièra i la Berta i jo hem anat cap el Museu d’Història de Marsella. Ens costa trobar l’entrada perquè està dins d’un Centre Comercial. Durant la construcció del Centre Bourse es van trobar vestigis de la ciutat antiga. El nou museu es va inaugurar al 2013 i a la sortida es conserva l’emplaçament del port antic. L’entrada ha estat gratuïta, no se si ho es sempre o perquè es Divendres Sant. Ens han donat una audioguia, jo l’he agafat en francès i la Berta en italià, no era possible en espanyol. El recorregut ha estat bé i hi havia panels explicatius amb números que ens servien de guia per activar l’audioguia. Li hem donat un bon repàs.
De tornada hem passat pel Campanar des Accoules, de l’església que formava part, construïda al s XI, no queda res, va ser destruïda durant la Revolució Francesa, però al campanar te un rellotge que es va considerar útil i es va salvar. On hi havia la nau avui dia hi ha un calvari. Mes endavant ens trobem amb l’Església de Saint-Laurent a l’esplanada de Tourette, es del s XII, romànica amb pedra calcària rosa, es parroquià de pescadors i mariners. Va ser afectada en els bombardejos de 1943, però va estar restaurada i es molt bonica. Per una passarel·la accedim al Fort de Saint Jean (1660) al costat nord del port on hi havia hagut l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem. Lluís XIV el va edificar per mostrar la seva autoritat als marsellesos i també va fer construir el Fort Saint Nicola, en front, per la mateixa raó. Actualment aquest ultim pertany al exercit.
Des del Fort de Saint Joan hem passat al Mucem per un altra passarel·la. Aquest magnific edifici va se inaugurat al 2013 quan Marsella va ser la Capital Europea de la Cultura i les seves inicials indican que es el Museu de Civilitzacions d’Europa i el Mediterrani. L’arquitecte que el va construir es Rudy Ricciotti. Nosaltres hi arribem després de travessar el pont i ens trobem a la terrassa coberta per ferros forjats que li donen una ombra i una calidesa que t’acull i et fa sentir bé. El centre està obert, exposat al sol i un cavall mecànic platejat li dona encara mes llum i un toc de gràcia. L’edifici m’ha enlluernat, es impressionant i m’ha fet sentir especial. M’ha agradat molt. Hem anat baixant fins a sortir per a la part de baix i entrar a la Ville Mediterranée, la seva construcció es obra de l’italià Stefano Boeri. Nosaltres anem a veure la replica de la Grotte Prehistorique sous la Mer, Cosquer. Es la replica d’un jaciment d’art rupestre situada a las Calanques, a 37 metres de profunditat, al final d’un tunel de 137 metres. Està amenaçada per la pujada del nivell del mar. No està oberta al public. La seva reconstrucció està molt ben feta. L’edifici te un pis voladís de 40 metres sobre una piscina plena d’aigua. Nosaltres comprem les entrades en una caseta que hi ha al costat d’aquesta gran piscina, 10 euros la Berta i 19 jo. Hem de travessar la piscina per unes passarel·les fins arribar a la porta i entrar en un ascensor que ens porta a les profunditats de la cova, fem una immersió fins arribar a la cova on ens instal·lem en unes vagonetes que ens porten a través d’un magnific recorregut on ens van explicant tot el que veiem amb uns auriculars en castellà que ens han donat a la porta. Tan a la Berta com a mi ens ha agradat molt. Després del recorregut amb les vagonetes veiem una peli de com Cosquer va descobrir la cova als anys 1980-90 i per acabar pugem al tercer pis, al pis voladís, on hi trobem la representació dels animals que es veuen dibuixats al la cova, alguns dels quals estan extingits. Ha estat força bé.
De tornada al bus per anar al vaixell ens hem tornat a trobar a la família de Múrcia i hem dinat junts al vaixell. També hem passat la tarda junts. Hem fet un concurs al Grand Bar Conte de Savoia al pont 5 on hem hagut de reconèixer diferents divinitats egípcies. No hem guanyat. També he fet estiraments dirigits al Lido Oceania 1932 pont 9. Per altre banda hem anat a reclamar que las nenes son massa grans per estar a l’Sqok, però no las acceptem amb els mes grans de 12 perquè no hi arriben. No aconseguim flexibilitat, es mantenen inflexibles i decidim que busquin activitats fora dels dos grups.
Abans de sopar veiem l’espectacle en viu: Sapore d’Italia al Teatre Rex. Sopem al Raffaelo bastant bé i anem a passar una estona al Leonardo d’Vinci, Pop Rock Live Music amb Grunky Beats Band.